L’OBTURADOR
DISPOSSITIU QUE PERMET EL PAS DE LA LLUM CAP AL MATERIAL FOTOSENSIBLE AL MOMENT QUE DESITGEM I DURANT EL TEMPS NECESSARI.


CAPACTATS EXPRESSIVES ASSOCIADES A L’OBTURADOR EN REGISTRAR OBJECTES EN MOVIMENT:

1) L’OBJECTE MÒBIL I EL FONS QUEDEN NÍTIDS: Temps d’exposició curt.
2) L’OBJECTE MÒBIL APAREIX NÍTID DAVANT UN FONS BORRÓS: Temps curt + desplaçament de càmera seguint el moviment (escombrat)
3) L’OBJECTE MÒBIL APAREIX MOGUT DAVANT UN FONS NÍTID: Temps d’expossició llarg.
4) TANT L’OBJECTE MÒBIL COM EL FONS APARÈIXEN MOGUTS: Temps llarg + desplaçament de càmera durant l’exposició.


 ESTÈTICA PRODUÏDA PER L’OBTURADOR:
OBTURACIÓ I TEMPS D’EXPOSICIÓ

I- CARACTERÍSTIQUES DE L’ESCENA QUE CONDICIONEN LA IMATGE:
 Diferents formes de fer l’enregistrament i còm controlar-lo

ELEMENTS QUE PODEN VARIAR EN L’ESCENA RESPECTE LA POSICIÓ DE LA CÀMERA I EL SEU EIX ÒPTIC:

1) Distància a la qual es troba l’objecte mòbil
2) L’angle que forma la trajectòria respecte l’eix òptic
3) Velocitat del mòbil

1-Distància: si dos objectes es mouen a la mateixa velocitat, paral•lelament al pla de la imatge, però un a doble distància, aquest més llunyà forma una imatge que es desplaça a la meitat de velocitat sobre el pla de la pel•lícula.

2- Angle:la direcció del desplaçament influeix en l’apariència del moviment. Un objecte que avança directament cap a la càmera no mostra grans variacions de tamany durant el desplaçament.

EL MOVIMENT PERPENDICULAT A ‘LEIX ÒPTIC ÉS EL QUE MÉS ES PERCEP.
QUALSEVOL DIRECCIÓ EN UN ANGLE INTERMIG OFEREIX VALORS ENTRE TOTS DOS EXTREMS.

3- Velocitat: Si dos objectes es desplacen a la mateixa distància de la càmera, però un d’ells a doble velocitat, la seva imatge també recorre doble distància sobre el sensor.

II- ELEMENTS QUE PODEN VARIAR A LA CÀMERA:

L’angle visual  La distància focal

Per a una càmera donada, amb un tamany de sensor/pel•lícula…:

1) Si canviem L’OBJECTIU a un de MENOR DISTÀNCIA FOCAL, la imatge es forma més a prop de la lent i recollim, per tant, MÉS QUANTITAT D’ESCENA. PERÒ EN NO VARIAR EL TAMANY DE LA PEL•LÍCULA, CADA ELEMENT D’INFORMACIÓ HI OPCUPA MENYS I UN DESPLAÇAMENT SERIA TAMBÉ MENOR.

2) Si AUGMENTEM L’OBJECTIU (LA SEVA DISTÀNCIA FOCAL) la seva imatge es formarà més lluny. Serà per tant MÉS GRAN, i un desplaçament serà més perceptible a la IMATGE.


AMB L’OBTURADOR:

- CONTROLEM EL TEMPS D’EXPOSICIÓ
-  CONTROLEM LA VELOCITAT D’EXPOSICIÓ

Cadsacuna de les velocitats que tenim al selector son FRACCIONS DE SEGON (1/4, 1/8, 1/5, 1/30, 1/60, 1/125…)
Cadscú d’aquests valors és DOBLE o MEITAT de l’anterior 

 CADA COP QUE MOVEM EL DIAL ESTEM DUPLICANT O REDUÏNT A LA MEITAT EL TEMPS.



MODES D’EXPOSICIÓ:

A-DEP:_______________ Control de profunditat de camp.
M:___________________ Manual.
A:____________________Totalment AUTOMÀTIC.
P:____________________ Programa.
AV o PA:______________ Prioritat d’ABERTURA.
TV o PV:______________ Prioritat de VELOCITATS.
B:____________________ (BULB) Permet mantenir-lo OBERT A VOLUNTAT MENTRE EL PREMEM.
T:____________________ (TIME) Obre en prèmer-lo i tanca en tornar-lo a prèmer.

Paissatges
Macro
Retrats
Esports
Escenes nocturnes

TIPUS D’OBTURADORS:

1) Segons Funcionament:

a) mecanics
b) electromecanics
c) electronics

2) Segons emplaçament:

CENTRAL (d’entrelents)
DE PLA FOCAL (de cortinetes)


OBTURADOR CENTRAL/D’ENTRELENTS
Conjunt de petites llàmines (cinc, en general) disposades de manera que puguin desplaçar-se fins l’exterior del cercle que obturem, determinant, mentre es separen, un cercle cada cop més gran.
Un cop alcançada la màxima abertura, el mecanisme es manté obert durant el temps necessari fins que inicia de nou el tancament.
No presenten el problema de la velocitat de sincronització: comencen a obrir-se ampliant el seu cercle central fins el seu valor màxim, deixant des d’el principi passar tota la llum de l’escena.
Quan s’acaba d’obrir és quan es dispara el flaix i, per tant, el pitjor que pot passar és que no hi hagi prou llum, però no que no s’exposi part de l’escena.


DESAVANTATGE:
ACOPLATS A L’INTERIOR DE L’OBJECTIU: AIXÒ ENCAREIX I COMPLICA MECÀNICAMENT AQUEST ELEMENT, DONAT QUE…
CADA OBJECTIU DEU INCORPORAR UN OBTURADOR.


LES CÀMERES DE GRAN FORMAT I LA MAJOR PART DE CÀMERES DE FORMAT MIG EMPREN AQUESTS OBTURADORS.



Els de tipus mecànic funcionen tensant un resort que acumula energia  més tensió temps més breus  DESGAST DEL MECANISME AMB L’ÚS  PROBLEMES D’EXACTITUD



SINCRONITZEN A QUALSEVOL VELOCITAT AMB EL FLAIX (tot i que no solen alcançar temps més breus de 1/500  són una mica lents)



OBTURADOR DE PLA FOCAL (DE CORTINETES)
Fa servir dues cortinetes disposades horitzontalment o vertical, colocades a l’alçada del pla focal, tot just davant de la pal•lícula.

1) Quan es prem el disparador, s’allibera la primera de les cortines, iniciant un recorregut per davant de l’element fotosensible i permitint-hi arribar la llum.
2) Quan la primera part descoberta del fotosensor ha estat exposada durant el temps previst, comença el su recorregut la segona cortina.
Totes dues continuen el seu recorregut de mode simulatani, a velocitat constant i AMB UNA SEPARACIÓ ENTRE TOTES DUES O AMPLADA D’ESCLETXA QUE VARIA SEGONS EL TEMPS D’EXPOSICIÓ DESSITJAT.


Son més constants als seus resultats que no pas els d’entrelents, perquè la molla es tensa sempre el mateix, controlant-se el temps amb l’amplada d’escletxa.


Tot i això, compten amb un inconvenient:
En haver de tapar completament el fotosensor EL SEU TAMANY ÉS MÉS GRAN QUE EL DEL CENTRAL 
 Per això el seu ús en càmeres de pel•lícula superior a 35 mm ha estat freqüentment relacionat amb VIBRACIONS.


ÉS EL TIPUS D’OBTURADOR ADEQUAT PER A LES CÀMERES RÈFLEX D’UN SOL OBJECTIU (SLR) I ESPECIALMENT DE LES DE 35 mm DE FORMAT DE PEL•LÍCULA.


L’AMPLADA D’ESCLETXA es controla amb el comandament extern de l’obturador, i és més ampla com més gran és el temps:
A partir d’un cert valor, serà tan ampla com la pel•lícula:
La primera cortina haurà arribat al final del recorregut i
DESTAPAT COMPLETAMENT EL FOTOSENSOR QUAN ENCARA NO HAGI COMENÇAT A MOURE’S LA SEGONA CORTINA.




VELOCITAT DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX

EN ARRIBAR A UN CERT VALOR D’EXPOSICIÓ, L’ESCLETXA QUE DEIXA LA 1ª CORTINA ÉS TAN AMPLA COM EL FOTOSENSOR (O PEL•LÍCULA) I HAURÀ ARRIBAT AL FINAL DEL SEU RECORREGUT I DESTAPAT COMPLETAMENT EL SENSOR ABANS QUE NO HAGI COMENÇAT A MOURE’S LA SEGONA CORTINA.

VELOCITAT DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX
Suposem que aquest temps d’obtruració correspon a 1/250 s:
QUALSEVOL TEMPS MÉS LLERG QUE AQUEST SEMPRE SERÀ TAL QUE LA PRIMERA CORTINA HAURÀ ARRIBAT AL FINAL DEL SEU RECORREGUT SENSE QUE ES COMENCI A MOURE LA SEGONA.

AQUESTA VELOCITAT D’OBTURACIÓ S’ANOMENA
VELOCITAT DE SINCRONITZACIÓ

Perquè…

Si estiguèssim fent servir una font de llum artificial de molt curta durada, com ara la del FLAIX, no podriem utilitzar velocitats d’obturació més breus que la de sincronització, perquè la pel•lícula s’exposa a través d’una escletxa d’amplada proporcional al temps d’obturació i, per tant, només quedaria exposada una banda d’imatge.

Els obturadors centrals no presenten aquest problema:
Comencen a obrir-se com a un diafragma, determinant un petit cercle al centre que es va ampliant fins el seu valor màxim, però que de bon començament deixa passar la llum procedent de tota l’escena, tot i que al principi no hi entri prou per a una exposició correcta o suficient.