DIAFRAGMA
Permet controlar l’exposició. Amb aquest dispositiu regulem de forma efectiva la quantitat o FLUX de llum que arriba fins el material fotosensible.
Es comporta com la pupil•la de l’ull, obrint-se i tancant-se.

Com si d’una aixeta es tractés, l’obrim i el tanquem per controlar el flux de llum. D’aquesta manera, juntament amb el temps d’obturació, controlem l’exposició de la pel•lícula o del sensor digital.
Els primers que es van emprar en fotografia van ser plaques de metall perforat amb diferents diàmetres que s’introduïen a l’interior de l’objectiu travessant una ranura, o jocs de plaques amb diferents diafragmes.
A l’acció de passar un orifici gran gran a un altre de més petit s’en va dir diafragmar, terme que encara fem servir.
Posteriorment es van fer servir discs amb diferents diàmetres que es colocaven davant de l’objectiu.

Es van perfeccionar notablement amb l’inclusió de l’anomenat DIAFRAGMA D’IRIS (sèrie de llaminetes metàl•liques que formen un orifici central regulable a voluntat)
El nombre de llaminetes és determinant per a la seva qualitat òptica  més llaminetes = orifici més circular (=més qualitat)
Actualment en porten de 5 a 15, i excepcionalment 20.

A cadascú dels diàmetres se li asigna un VALOR o nombre f. Quan més gran és el nombre f, més petita és l’abertura que obtenim.
Els nombres f segueixen una seqüència que ve determinada per la superfície de l’orifici que estem deixant.
Cada pas o stop des d’un nombre f cap al següent més alt estarem deixant passar la meitat de llum, i si pasem a l’immediatament inferior estarem deixant passar el doble de llum.

A una càmera rèflex no veiem al visor els canvis de lluminositat en canviar el diafragma, doncs sempre veiem a través del visor amb diagragma obert i només en prèmer el disparador es tancarà al valor que haguem determinat.
Algunes càmeres hi incorporen la possibilitat de tancar-lo manualment per comprovar la profunditat de camp, però sempre perdent la lluminositat de la imatge que veiem.
Això s’aconsegueix prement una palanca o un botó situat a la part inferior de l’objectiu. En aquest moment, donat que tanquem el diafragma, la lluminositat de la pantalla d’enfocament es redueix, en general, molt. Tot i això, d’aquesta manera només caldrà fixar-se als termes que hi surten nítids, i si no hi son els que necessitem, tancarem més el diafragma i viceversa.
El nombre f/ és la relació entre longitud de la càmera estenopeica i diàmetre de l’orifici.
Si es fa servir un objectiu, és una fracció de la distància focal

F/64 indica que el seu diàmetre és el resultat de dividir la seva distància focal per 64, és a dir, que l’amplada del cercle caldria 64 vegades en aquesta distància.