ENFOCAMENT
ENFOCAMENT+DIAFRAGMA+OBTURACIÓ
ESTÈTICA PRODUÏDA PEL DIAFRAGMA:
PROFUNDITAT DE CAMP
CONTROL D’EXPOSICIÓ: DIAFRAGMA I PROFUNDITAT DE CAMP
Amb el diafragma controlem:
-La quantitat de llum que arriba al suport fotosensible.
-La quantitat de plans de la imatge amb nitidesa.

Tot allò que es trova pel davant i el darrere del pla d’enfocament apareixerà desenfocat.

A un retrat, enfocar el pla dels ulls amb un diafragma molt obert centrarà l’atenció en la mirada, doncs es desenfocaràn els plans anteriors i posteriors.
Amb un diafragma petit, resaltem tot el subjecte amb el mateix enfocament.

Escollirem el pla d’enfocament o zona enfocada girant l’anell d’enfocament o accionant l’autofocus ► aproparem o allunyarem les lents de la pel•lícula.

-Quant més aprop estiguin les lents del pla de la pel•lícula, millor enfocarem els subjectes allunyats.
-Allunyar les lents de la pel•lícula servirá per enfocar subjectes propers que, de fer el contrari, formarien la seva imatge darrere el pla de la pel•lícula (es desenfocarien)

DIAFRAGMA MÉS OBERT ► MENOR PROFUNDITAT DE CAMP

ALTRES FACTORS:
a) Distància al motiu: més aprop = menys profunditat de camp (fins i tot amb el mateix f)
b) Longitud focal de l’objectiu:
Més llarga (teleobjectius) = menys profunditat de camp
Més curta (angulars) = més profunditat de camp


Quan enfoquem, només ho fem a un únic pla alhora ► només hi haurà imatge nítida al pla d’enfocament.

Tot i això, sabem que hi ha fotografíes amb multitud de plans enfocats, fins i tot la totalitat de la imatge. Això és degut a que fem servir una particularitat del nostre sistema visual:

La imatge enfocada d’un subjecte que apareix a l’escena estrà composta d’una multitud de punts d’imatge que es corresponen amb els d’aquest pla de l’escena.
Tots els punts pel davant i pel darrere del subjecte no es representaran com a punts, sinò com a cercles de confusió, o discs d’imatge desenfocada.

EN FUNCIÓ DE LA DISTÀNCIA, AQUESTES TAQUES D’IMATGE APAREIXERÀN AMB DIFERENT DIÀMETRE. ►
►Segons anem tancant el diafragma, aquestes taques es van fent més petites, aconseguint així engañar l’ull, doncs deixarà de percebre-les com a taques per percebre-les com a punts, és a dir: com a imatge nítida (enfocada).

Generalment, ens trobarem que davant i darrere el pla d’enfocament, tenim imatge nítida en diferents proporcions, aproximadament 1/3 pel davant i 2/3 darrere l’esmentat pla.

L’interval de distàncies mesurades des de la càmera i que ofereixen imatge nítida l’anomenem PROFUNDITAT DE CAMP.