LA CÀMERA/ENFOCAMENT

SISTEMES DE VISOR I ENFOCAMENT

L’ús de càmeres estenopeiques fabricades amb capses o pots excloeix la possibilitat de fer enquadraments amb precissió, tot i que tampoc no son imprescindibles.

Un altre factor com és l’enfocament tampoc no és pas necessari amb les càmeres d’orifici, doncs el fet de no emprar lens excloeix la necessitat d’enfocar, perquè

ELS RAIGS QUE PENETREN A TRAVÉS D’UN ORIFICI SON DIVERGENTS I NO PAS CONVERGENTS, com quan passen travessant un sistema òptic.

Þ La convergència dels raigs en un punt fa necesari que puguem veure, o, si més no, calcular, en quin punt o, millor dit, en quin pla podem trobar-nos amb una imatge enfocada Þ nítida.

El fet d’enfocar quan treballem amb sistemes òptics es va convertir en necessària abans del propi naixement de la fotografia: durant el s. XVIII trobem càmeres fosques portàtils on es resol aquest problema. La solució fou introduir un element que s’hi incorporarà a les càmeres fotogràfiques i que perdurarà fins avui dia: EL VIDRE ESMERILAT, tot i que també es poden emprar altres tipus de materials translúcids, com ara PAPER o, encara millor, PAPER ENCERAT. El mitjà que reuneix les millors condicions és, sense dubte, el vidre esmerilat.

VISOR DIRECTE:

Sobre aquest vidre translúcid aconseguim que la llum (invisible per si mateixa) es projecti i podem veure la imatge directa realitzada amb la llum provinent de l’escena i formada pel sistema òptic (lents) de la nostra càmera.

Gràcies a aquesta pantalla podrem enfocar de forma precisa, comprovar les zones de l’escena que queden fora d’enfocament (profunditat de camp) i enquadrar còmodament, d’acord amb els nostres interesos.

1- pantalla de camp mat: Poca lluminositat Þ

accesoris: lupes, pantalles fresnel.

El que segueixen incorporant avui dia les càmeres tècniques o de gran format.

Avantatges:

-Veiem directament.

-No existeixen errors de paralatge.

-Versatilitat d’ajustaments i moviments de montants d’aquestes càmeres.

-Control sobre perspectiva i nitidessa.

Inconvenients:

-Imatge a la pantalla d’enfocament invertida de dalt a baix i d’esquerra a dreta.

-Imatge poc lluminosa (Þ drap negre sobre cap i part posterior càmera)

-Càmeres pesades i incòmodes.

-Profunditat de camp molt petita.

-Un cop realitzat l’enfocament cal introduir la placa fotosensible.

(VISOR DIRECTE)

2- GUIES I MARQUETS: Sistemes a l’exterior de la càmera. Els van emprar les primeres compactes d’ús aficionat com ara la Kodak I (1888).

3- COMPACTES DE VISOR DIRECTE:

Desenvolupats a finals dels anys 20 (s XX) per LEICA a les seves càmeres de 35mm.

Actualment presents a:

-càmeres compactes d’aficionat.

-càmeres reciclables.

-càmeres digitals compactes (com alternativa a la pantalla LCD)

No veiem a través de l’òptica, sinò travessant una petita finestra (visor) dotada d’unes lents que ens permeten observar, de mode aproximat, l’escena que estem fotografiant.

Per tal de fer més precís l’enquadrament, aquests visors compten, a més a més, amb unes marques de referència a l’interior que ens deixen ajustar de manera més precissa, els limits del nostre enquadrament.

Colocats usualment a la part superior de la càmera, allunyats uns centímetres de l’objectiu, ens trobarem amb un lleuger desfasament entre allò que veiem i la imatge que registra el nostre objectiu Þ error de paralatge.

4- VISORS DIRECTES AMB TELÈMETRE

El telèmetre és un sistema extern a la pantalla d’enfocament que permet enfocar amb precissió, donat que amb les càmeres de visor directe, a més de l’error de paralatge no veiem directament sobre la pantalla d’enfocament, la qual cosa impedeix observar el grau d’enfocament d’aquesta.

Avantatges:

-Càmeres silencioses (ús d’obturadors d’entrelents): absència de vibracions.

-Molt compactes i lleugeres.

-No perdem en cap moment la visió de l’escena.

-Imatge nítida i brillant Þ facilita l’ús a nivells baixos de llum.

Desavantatges:

-Error de paralatge.

-Impossible comprovar la profunditat de camp (no veiem a través de l’objectiu)

-Depenem del telémetre per a l’enfocament de la imatge.

VISORS REFLEX TIPOLOGIES DE CÀMERES REFLEX

El mirall interposat a l’eix òptic a 45°

va ser una solució que es va incorporar a les càmeres fosques per fer-les més fàcils d’utilitzar i, sobre tot, per donar-li volta a la imatge i veure-la corregida de dalt a baix Þ permet l’artista dibuixar damunt el vidre esmerilat en una posició erguida sobre una imatge “dreta” (tot i que romanava invertida d’esquerra a dreta).

A aquests models que incorporen un mirall les anomenem RÈFLEX.

TRL (Twin Lens Reflex)

Amb l’aparició de la fotografia, aquests sistemes es van adaptar a les primeres càmeres tècniques de visor directe però no integrat al seu interior, doncs resultava molt complex mecànicament haver de moure el mirall desprès d’haver enfocat i enquadrat per exposar la imatge, per la qual cosa es va optar per colocar superposada sobre la càmera tècnica una altra càmera amb mirall (rèflex).

D’aquest mode es veia la imatge per la càmera superior i s’obtenia la fotografia per la de la part inferior.

Alguns d’aquests models encara es fabriquen a l’actualitat, tot i que d’un tamany molt més reduït que les primeres fabricades al s. XIX

Models mitcs: Rolleiflex, Mamiya

Combinen característiques de: CÀMERES TÈCNIQUES

CÀMERES DE VISOR DIRECTE

AVANTATGES:

-SILENCIOSES: El seu mirall és fix. Porten obturador d’entrelents, silenciós.

-PANTALLA D’ENFOCAMENT GRAN que no perd de vista la imatge durant l’exposició.

-DISCRETES doncs es solen manejar a l’alçada de la cintura (Þ punts de vista baixos)

-PEL·LÍCULES DE FORMAT MIG (imatges de 6 x 6 cm)

-OBTURADOR D’ENTRELENTS Þ sincronitzen a qualsevol velocitat amb els flaixos.

DESAVANTATGES:

-ERROR DE PARALATGE, més acusat als primers plans

-IMATGE A LA PANTALLA D’ENFOCAMENT INVERTIDA d’esquerra a dreta Þ especialment incòmodes a escenes on hi ha moviment (inversió del sentit)

-IMPOSSIBLE APRECIAR PROFUNDITAT DE CAMP AL VISOR

-NO COMPTEN AMB OBJECTIUS INTERCAMBIABLES i quan en compten, els hem d’adquirir per duplicat)

-NO ACOSTUMEN INCORPORAR FOTÒMETRE

SLR (Single Lens Reflex)

Models de posterior aparició on desapareix la part superior de la TLR i s’integra al mateix cos tant la pel·lícula com un mirall a 45°, aquest cop móvil per poder exposar la pel·lícula.

-Podrem enfocar i veure la imatge a través de l’objectiu.

-Tot i això, el problema de la inversió lateral de les imatges persisteix.

Només amb la incorporació del pentaprisma s’aconseguirá corregir la imatge lateralment per a una visió més còmoda.

-Acostumen portar pel·lícula de format 120 i, en funció d’aquestes característiques constructives de la càmera, podem obtenir imatges de diferents tamanys (6 x 4.5 cm, 6 x 6 cm, 6 x 7 cm …)

Les marques més reconegudes: Mamiya, Hasselblad, Bronica.

AVANTATGES:

SENSE ERROR DE PARALATGE

TAMANY DE NEGATIU GRAN I DE GRAN QUALITAT Þ

Þ Grans ampliacions

OBJECTIUS INTERCANVIABLES

OPCIÓ D’OFERIR MOTOR D’AVANÇAMENT DE PEL·LÍCULA

OBTURADOR D’ENTRELENTS Þ

Þ sincronitzen a qualsevol velocitat amb el flaix

DESAVANTATGES:

IMATGE INVERTIDA D’ESQUERRA A DRETA (ESPECULAR)

PREU I PES ELEVATS

SOROLLOSES

SENSE PENTAPRISMA CAL FOTÒMETRE DE MÀ

PROFUNDITAT DE CAMP REDUÏDA

PERDEM VISIÓ DURANT L’EXPOSICIÓ

SLR 35mm

Per acabar amb problemes de paralatge i amb la dificultat d’enfocar i valorar una imatge invertida calia crear una càmera petita amb la qual poguèssim veure la mateixa imatge que s’exposarà sobre la pel·lícula i alhora aconseguir una imatge corregida als dos eixos.

Þ Aparició de les primeres

CÀMERES RÈFLEX D’UN SOL OBJECTIU, de 35 mm

Incorporen un pentaprisma que corregeix definitivament la imatge reflectida pel mirall a 45° cap al visor, corregint-la d’esquerra dreta (invertint-la).

Durant l’exposició, el mirall es retirarà cap a la part superior de la càmera deixant pas a la llum cap a la pel·lícula.

AVANTATGES:

NO TENEN ERROR DE PARALATGE tot i que la imatge del visor és lleugerament més petita que la que obtindrem a la nostra pel·lícula (± 95/98%)

L’absència d’aquest error facilita la feina en preses molt properes.

IMATGE AL VISOR CORREGIDA DE DALT A BAIX I D’ESQUERRA A DRETA (però no oblidem que a la pel·licula encara es forma invertida a tots dos eixos)

LLEUGERES I VERSÀTILS: gran varietat de tipus d’objectius intercanviables. Ampli repertori de pel·lícules.

SISTEMES DE MEDICIÓ TTL (Through The Lens) Þ Evaluar la llum.

DESAVANTATGES:

L’ÚS D’OBTURADORS DE PLA FOCAL Þ

Þ LIMITADES VELOCITATS DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX

Þ PERDEM VISIÓ DURANT L’EXPOSICIÓ

Þ VIBRACIONS Þ NITIDESA AFECTADA(exposicions llargues)

COMPLEXITAT DE LA CÀMERA Þ ÚS ENGORRÓS.

SLRD evolució cap al format digital de les SLR 35mm

VISORS LCD (LIQUID CRYSTAL DISPLAY)

Aquestes pantalles utilitzen dues capes de material polaritzat amb una solució de cristall líquid entre totes dues.

En passar un corrent elèctric a través del liquid els cristalls líquids s’alineen i no hi deixen passar la llum Þ cada cristall és com un obturador que hi deixa passar la llum o no.

Incorporades en la part posterior de la càmera, a mode de visor, on podem veure i composar l’imatge que es plasmarà en el sensor fotosensible. De fet és la mateixa.

A més, podem canviar a la mateixa pantallla els menús necessaris per modificar els controls de la càmera (velocitat, resolució, sensibilitat, diafragma…)

Moltes es poden separar del cos de la càmera i girar per adaptar-les al nostre punt de visió Þ element extremadament versàtil

La major part de les càmeres digitals amb aquesta mena de pantalla segueixen portant alguna mena de visor convencional (visió directa –el més comú- o visió rèflex)