FORMACIÓ DE LA IMATGE

Tot i què, excepcionalment, podem fer fotografies sense òptiques, avui dia en Fotografia/Cinema/Video, l’òptica és l’eina fonamental per a la creació d’imatges de qualitat.

TEMES FONAMENTALS:

LA LLUM

L’ÒPTICA

L’ENFOCAMENT

EL DIAFRAGMA

LA VELOCITAT

ELS SUPORTS SENSIBLES: PEL·LÍCULES I SENSORS

LA LLUM: SEMPRE CAL ANALITZAR-LA

QUANTITAT-mesurada amb el fotòmetre per adequar-la a la

SENSIBILITAT (capacitat de la pel·lícula o del suport digital per registrar la imatge)

ÒPTIQUES: DISTÀNCIA FOCAL (espai que hi ha entre l’òptica i el lloc on es forma la imatge) ß

Principal diferència entre les diferents

ÒPTIQUES:

LLARGA- Teleobjectius. Angle de visió reduït. “Apropen” els objectes.

CURTA- Angulars. Més angle de visió. Permeten veure un àrea d’imatge més ampla.

NORMAL- Semblant en milímetres a LA DIAGONAL DEL FORMAT de la pel·lícula o el sensor.

En càmeres de 35mm:

NORMALS: 50mm

ANGULARS: 35, 28, 16…

TELEOBJECTIUS: > 50 (85, 135, 200, 500…)

VARIABLE- Zoom

ENFOCAMENT: Maniobra que, mitjançant un avançament o un retrocés de l’òptica, ens permet detenir una imatge nítida sobre el pla de la pel·lícula. Si enfoquem un subjecte a una determinada distància, els elements pel davant o pel darrere d’aquest subjecte quedaran nitids depenent del diafragma utilitzat:

Diafragma molt tancat Þ més gran profunditat de camp

Diafragma més obert Þ elements fora del pla d’enfocament més borrosos.

Tot depenent de la càmera pot ser:

MANUAL: Mitjançant una rosca a l’òptica, amb mecanismes que facciliten la tasca:

Imatge partida

Microprisma

Doble imatge

AUTOMATIC: Acostumen enfocar l’imatge central. Alguns de més moderns enfoquen juntament amb l’ull.

DIAGRAGMA: És un iris que, tal com el del nostre ull, es tanca quan hi ha molta llum i s’obre quan cal. Ens permet controlar la intensitat amb què la imatge es projecta sobre la pel·lícula. Controla el volum de llum.

És el fotòmetre el que analitza la quantitat de llum i ens indica quin diafragma i quina velocitat fer servir en funció de la sensibilitat de la pel·lícula o del sensor. En totes les nostres fotografies haurem de decidir el diafragma i la velocitat Þ

Þ l’exposició de la pel·lícula/sensor

Controlar això manualment ens permet aclarir o enfosquir les imatges o controlar la profunditat de camp.

El nombre F és la relació entre el diàmetre del diafragma i la distància focal

(en una òptica de 50 mm, F:2 significa que el diàmetre és de 25 mm –els nombres del diafragma son 1, 1.4, 2, 2.8, 4, 5.6, 8, 11, 16, 22, 32, 45, 64, 90-)

Nombre més gran, diafragma més tancat.

VELOCITAT/OBTURACIÓ: L’obturador ens permet controlar la quantitat de temps en què la imatge es projecta sobre la pel·lícula. Podem congelar el moviment amb temps de milèsimes de segon o enregistrar-lo amb exposicions de segons. També és una manera de controlar la quantitat de llum (aquesta augmenta amb el temps d’exposició) Þ per a l’exposició els valors Diafragma-Velocitat estan molt lligats.

El fotòmetre ens dóna una sèrie de combinacions adequades a cada situació de llum i a la sensibilitat de la nostra pel·lícula o sensor.

El fotògraf decideix quina combinació en funció de la seva intenció. Un pas mé ràpid de velocitat suposarà obrir un pas de diafragma per a un mateix EV (valor d’exposició). Per a una més gran profunditat de camp tancarà el diafragma ajustant una velocitat més lenta.

(Velocitats: 1s 1/2 1/4 1/8s 1/15 1/30 1/60 1/125 1/250 1/500 1/1000 1/2000 fraccions de segon)

PEL·LÍCULES/SENSORS: La fotografia s’inventa quan algú aconsegueix retenir en una superfície la imatge que forma l’òptica. La sensibiltat a la llum de la plata permet el desenvolupament de:

molt i molt variades emulsions durant 150 anys: color, b/n, negatives, diapositives

de sensibilitats altes i baixes

formats adequats a les càmeres: universal (35mm), format mig (4.5x6, 6x6, 6x9…), plaques de gran format (> 9x12cm). Avui dia suports reemplaçats per sensors digitals.