FOTOMETRIA
EL FOTÒMETRE DE LA CÀMERA
MODES D’EXPOSICIÓ

La necessitat de mesurar la llum sorgeix a començaments del s. XX
Fins llavors es determinava empíricament  tot observant els resultats de les proves realitzàdes com a consequència de les característiques de les escenes i dels materials fotosensibles emprats.

ES REALITZAVA DE MODE SUBJECTIU

LES PEL•LÍCULES:

- eren ORTOCROMÀTIQUES (només sensibles des de la franja ultraviolada fins el ver)  PODIEN SER REVELADES AMB LLUM VERMELLA DE SEGURETAT de la mateixa manera que avui dia podem revelar el paper en balnc i negre.  ES PODIA VEURE LITERALMENT CÒM S’ANAVA REVELANT (ennegrint) LA IMATGE per la qual cosa, en arribar al grau d’ennegriment dessitjat ES PODIA INTERROMPRE EL PROCÉS DE REVELAT.
- Tenien una SENSIBILITAT MOLT BAIXA  temps d’exposició llargs (minuts)  errors de segons no suposàven una fallida irreparable (i es podien corregir durant el revelatge).
- A l’hora de calcular l’exposició predominava l’experiència del fotògraf.
- NO EXISTIEN INSTRUMENTS CAPAÇOS DE MESURAR LA LLUM
Tret de l’únic intent dut a terme:

L’ACTINÒMETRE (1888: Hurter & Driffield)
Aquest aparell de mesura estava format per unes taules de càlcul i un cilindre rotatiu graduat en funció d’una sèrie de variables com:

a) La latitud geogràfica
b) L’època de l’any
c) L’hora del dia
d) Etc…


L’any 1932 es desenvolupen de manera efectiva els PRIMERS INSTRUMENTS DE PRECISSIÓ PER PODER MESURAR LA LLUM.

REALITZATS AMB CÈL•LULES DE SELENI que produeixen una certa quantitat d’electircitat quan la llum hi incidia.

D’aquest mode, i amb un sistema d’agulles graduàdes, es podia saber de forma precissa quina era l’exposició correcta per a una sensibilitat de pel•lícula donada

LA NECESSITAT D’UN INSTRUMENT DE PRECISSIÓ PER MESURAR LA LLUM DE L’ESCENA VA VENIR DONADA PER L’EVOLUCIÓ I CONSEGÜENT PERFECCIONAMENT DE LES PEL•LÍCULES FOTOGRÀFIQUES.

Aquestes es van fer MÉS SENSIBLES, extenen-se també la seva sensibilitat als colors, FINS EL VERMELL  PEL•LÍCULES PANCROMÀTIQUES 

.) ES NECESSITÀVEN TEMPS MÉS BREUS I PRECISSOS
.) JA NO ES PODIA REVELAR AMB LLUM DE SEGURTAT, SINÒ EN TANCS HERMÈTICS AMB TEMPS PRÈVIAMENT CALCULATS


En l’actualitat comptem amb sofisticats sistemes de mesura incorporats a les nostres càmeres que ens permeten exposar adequadament.
Però fins i tot els més sofisticats son incapaços de funcionar correctament en certes condicons.




ELS FOTÒMETRES romanen funcionant igual, doncs segueixen calibrats del mateix mode que fa 70 anys:

Tots “VEUEN” UN CERT TIPUS D’ESCENA QUE ES CORRESPÒN AMB UN TIPUS DE GRIS QUE ANOMENEM GRIS MIG.





MESURANT AMB LA CÀMERA
Cal tenir en compte que el fotòmetre de llum reflectida incorporat a la nostra càmera sempre recull el mateix, és a dir; el mateix tipus d’escenes per a les quals ha estat calibrat:
Les que reflecteixen el 18% de la llum que hi incideix .

Això es tradueix en un gris mig del mateix mateix tipus

Quan ens allunyem d’aquesta mena d’escenes (més o menys el 80%) tots el fotòmetres “fallen”.


OPCIONS DE MESURA:
1) amb prepoderància central
2) puntual
3) matricial (evaluativa o per segments)

1) MESURA AMB PREPONDERÀNCIA CENTRAL:
Enfatitzant el centre de l’enquadrament.
Mostrarà errors o problemes:
a) si el subjecte principal no està al centre de la imatge
b) en paisatges, doncs la llum provinent del cel és més intensa que la que reflecteix el terre  recomanable fer-hi l’exposició i modificar l’enquadrament.

2) MESURA PUNTUAL:
Semblant a l’anterior, peró en un angle més estret (corresponent al cercle concèntric més interior, al visor)
En mans expertes és de gran utilitat per avaluar el contrast i pendre mesures precisses i indepenents de:
- lums
- ombres
- tons mitjos

3) MESURA MATRICIAL:
A les càmeres més avançades i, en general, a les SLRD
Consisteix en dividir l’enquadrament en una sèrie de segments (des de 6’21 fins a 1005 zones al cas de NIKON) en les quals es fan mesures individuals que seràn processades i evaluades pel sistema per donar una exposició adequada.