lunes, 13 de junio de 2011

LENTS I OBJECTIUS: ABERRACIONS

ÒPTICA FOTOGRÀFICA. LENTS I OBJECTIUS.

INTRODUCCIÓ:

Els primers objectius els formava una LENT SIMPLE, formada per una sola peça de vidre òptic, que pateéis totes les ABERRACIONS (defectes inherents als objectius) en major o menor grau.

A l’esmentada lent, les aberracions es combinen donant una definició pobre, mentre la distorsió engendra imatges distorsionades.

ABERRACIONS (segons afectin o no els punts que es formen a l’eix òptic)

AXIALS :

Aberració Esfèrica

Coma per descentrament

NO AXIALS : Resta d’aberracions:

Aberracions Cromàtiques:

Degudes a la dispersió de la llum en les seves diferents longituds d’ona

ABERRACIONS MONOCROMÀTIQUES

(DE TERCER ORDRE / DE SEIDEL):

-Distorsió (imatges distorsionades)

-Coma

-Esfèrica

-De Petzval (curvatura de camp)

-Astigmatisme

ABERRACIONS DE MAJOR ORDRE:

-Per descentrament:

Imatge errant

Coma per descentrament

Superficies focals inclinades

-Vinyetatge

Aberracions Cromàtiques:

Degudes a la dispersió de la llum en les seves diferents longituds d’ona

ABERRACIÓ CROMÀTICA:

Les lents d’un objectiu no tenen el mateix índex de refracció per a totes les longituds d’ona que determinen els colors (la longitud d’ona més curta de color blau és més corbada que la longitud d’ona més llarga, vermella)Û

Els punts de llum de l’escena es focalitzen en diferents plans i amb diferents mesures.

La llum blava es focalitza més a prop de

-l’objectiu (longitudinal)

-l’eix òptic (lateral)

Que la vermella

Aberració Cromàtica Longitudinal: En els raigs oblics a l’eix òptic. Les senyals de llum de les diferents longituds d’ona s’enfoquen en plans diferents.

Aberració Cromàtica Lateral: Incapacitat d’un objectiu de mantenir la mateixa mesura d’imatge per a les diferents longituds d’ona de la llum.

Es pot comprovar visualment als marges acolorits al voltant d’un objecte vist a través de l’objectiu d’optiques antigues.

L’ús del parasol pot mitigar aquest tipus d’aberració, però no tancant el diafragma

ABERRACIONS MONOCROMÀTIQUES

(ABERRACIONS DE 3er ORDRE / ABERRACIONS DE SEIDEL)

De barril: Habitual en òptiques de fucal curta amb objectes propers

De coixí: Habituals en zooms en posició de focal llarga

-DISTORSIÓ (CURVILÍNIES):

Incapacitat d’un objectiu de mantenir el mateix percentatge d’ampliació a tota la imatge:

-Les parts allunyades de l’eix òptic s’amplien o redueixen respecte a la resta.

-Degut a la forma corba de les lents i l’inclosió del diafragma a l’objectiu.

-Afecten la forma de la imatge, no la nitidesa

-DE COMA: Efecte típic dels telescopis en els que algunes estrelles poden aparèixer deformades en forma de coma.

Aberració produida pels defectes en el disseny o per imperfeccions en la fabricació de les lents que inacapacita l’objectiu per formar una imatge puntual d’un raug de llum oblic a l’eix òptic formant una taca de llum asimètrica que emana d’un nucli, ja que d’un punt de llum es formen diferents imatges a diferents plans

-Positiu (apunta a l’eix òptic)

-Negatiu (apunta als extrems de l’objectiu)

-Segons ón apunta la punxa de la coma serà

-Pot variar segons la longitud d’ona de la llum

-Tancant el diafragma s’aconsegueix reduir en part el coma en limitar el feix de llum d’entrada.

-ESFÈRICA: L’objectiu focaliza en llocs diferents els raigs de llum paral·lels a l’eix òptic (paraxials) segons la distància a aquest.

-Els raigs paraxials llunyans a l’eix òptic es focalitzen més aprop que els raigs paraxials propers a l’eix òptic, que es focaltzen més lluny.

-Afecta de manera diferent segons la longitud d’ona de la llum

-És més aguda en objectius de distància focal curta.

-DE PETZVAL (CURVATURRA DE CAMP):

Incapacitat d’un objectiu de formar una imatge nítida d’un objecte sobre el pla focal.

Les lents convergents formen la imatge en un pla còncau.

Les lents divergents formen la imatge en un pla convex.

Un objectiu format per varis elements o lents acaba funcionant com a un sistema òptic convergent i determinant imatges còncaves al pla de la imatge.

-Els raigs de llum que passen per l’eix òptic i els oblics a ell es focalitzen tots a la mateixa distància, donant lloc a una superficie còncava.

-La SUMA PETZVAL determina el Grau de curvatura del pla focalitzat:

---A zero seria pla

---Xifres positives: còncau

---Xifres negatives: convex

-Depèn de la qualitat òptica del vidre òptic de les lents de l’objectiu.

-Tancant el diafragma es redueix l’aberració.

-ASTIGMATISME:

Incapacitat d’un objectiu per focalitzar en un punt un raig de llum oblic a l’eix òptic.

- Per contra, es formen dues línies curtes en dos plans d’imatge diferents focalitzats en una línia vertical (imatge sagital –línia focal-) i horitzontal (imatge tangencial –línia focal-)respecte a l’eix òptic

ABERRACIONS DE MAJOR ORDRE

PER DESCENTRAMENT:

Imatge errant: En girar l’objectiu sobre el seu eix, la imatge gira al voltant d’un petit cercle.

Coma per descentrament: A la imatge apareixen lluentors en forma de coma incloent l’eix òptic.

Superfícies focals inclinades: Le superficies focals estàn inclinades i hi ha astigmatismo sobre eixos diferents

VINYETATGE: Subexposició en forma de cercle dins el pla de la imatge.

Degut a:

Ús incorrecte de:

Para-sols

Lents

Complements òptics

Descentrament excessiu en càmeres amb moviments o objectius PC en desplaçar l’enquadrament fora del cercle de bona definició

Utilització d’objectius dissenyats per a altres formats:

a) Òptica de format petit per a una de format major.

b) Òptiques dissenyades per a càmeres digitals aplicades a formats analògics.

No hay comentarios:

Publicar un comentario