LA CÀMERA: EVOLUCIÓ TÈCNICA
LA CÀMERA
El constant canvi en el disseny de les càmeres fotogràfiques sempre ha estat motivat per la solució dels inconvenients que anàven sorgint amb la posada al mercat d’un nou disseny.
1) Un cop superat el problema inicial del volum / pés i desprès el de
2) La qüestió de:
a) preparació de la placa
b) revelat (requeria de certs coneixements químics)
3) Més endavant la divisió entre les càmeres fabricades per a ús:
a) Professional
b) Aficionat
| REQUISITS |
|
Paral·lelament als avenços dels suports de la imatge:
1839: Daguerrotip (plata)
1839: Calotip (paper)
1839: Papers a la sal (paper)
1847: Negatius a l’albúmina (vidre)
1840: Cianotip (paper)
1850: Albúmina (paper)
1853: COL·LODIÓ HUMIT:
| 1853 | Ferrotip |
| 1854 | Ambrotip |
1855: Collotip (paper)
1855: GELATINA BICROMATADA:
| 1855 | Carbó |
| 1864 | Woodburytip (Fotoglitip) |
1865: Col·lodi P.O.P.
1871: NEGATIUS AL COL·LODI (PLAQUES SEQUES DE MADDOX)
1873/79: Platinotip (paper)
1879: Fotogravat (paper)
1880s: Half-Tone (Letter-Press) (paper)
1880s: GELATINA D.O.P. (plaques, pel·lícules i paper)
1882: GELATINA P.O.P. (pel·lícules i paper)
Les càmeres van anar evolucionant a un ritme similar,
de la mà d’ÒPTICS i CIENTÍFICS.
-Van ser, precissament, els òptics Chevalier, a la botiga dels quals anàven a comprar lents Nièpce i Daguerre per a la fabricació de les seves càmeres bosques, qui van servir d’intermediaris entre tots dos inventors.
RESUM EVOLUCIÓ DE LA CÀMERA:
| CÀMERES DE CAIXA LLISCANT: |
| Daguerrotip: |
| Lent Petzval: |
| Voigtländer: |
| Wolcott: |
| Beard: |
| Calotips: |
| CÀMERES DE FORMATS ESPECIALS: |
| ESTEREOSCÒPIQUES |
| PANORÀMIQUES |
| CÀMERES DE PLAQUES: |
| Dubron |
| Kinnear |
| Disderi |
| CÀMERES DE CARRET |
| RÈFLEX |
| 35 mm |
| INSTANTÀNIES |
EVOLUCIÓ DELS MODELS DE CÀMERA
| CÀMERES DE CAIXA LLISCANT: Principal preocupació inicial: Creació d’un suport sobre el qual els elements químics donesin lloc a una imatge imperible, permanent Þ per tal de captar-la s’emprà la cambra fosca utilitzada pels artistas dençà l’Edat Mitjana per copiar del natural. A aquesta cambra fosca se l’hi van acoblar una lent ubicada en un dels extrems de la caixa de fusta i, a l’altre costat, un “suport” òn es colocava la placa de metall. Henry Fox Talbot va utilitzar la càmera fosca i la càmera lúcida de Wollatson com a punt de partida per crear les seves pròpies caixes, de tamany més reduït, a les quals acoblava les petites lents de microscopis, més fàcils de transportar, la qual cosa la seva dona acostumava anomenar mousetraps (“rateres”) l’any 1835.
|
| Daguerrotip: 1835 (Daguerre) 1839: 1ª càmera de venda comercial per Alphonse Giroux segons instruccions del mateix Daguerre. -Composta per dues caixes de pi. Una hi encaixava a l’altre, disseny que es va anomenar de caixa lliscant (sliding box) i al conjunt s’hi va incorporar una lent. -Es podia realitzar una presa de 21’6 x 16’5 cm, format emprat durant més de cent anys. -Les lents utilitzades procedien d’altres tipus d’instruments òptics (càmeres bosques, telescopis, microscopis…)Þ distorsió / poca nitidesa |
| Lent Petzval: 1841: L’òptic hongarés Josef Max Petzval va calcular l’obertura necesaria per a la realització d’imatges més netes, un f 3’6 que permetia una obertura lumínica 16 vegades superior d’allò que van permetre les lents fetes servir fins llavors Þ Es va reduir considerablement el temps d’exposició. Únic inconvenient: profunditat de camp reduïda, poc adecuada per a la presa de grans vistes, però ideal per al retrat. |
| Voigtländer: Peter Friedrich Voigtländer (1812-1878) Òptic hongarés. La seva companya va fabricar una càmera totalment metàl·lica que no tenia forma de calaix. El cos de la càmera estava constituït per dos cones. El principal servia per a l’enfocament i l’altre rebia el suport de forma circular per a la placa daguerriana. |
| Wolcott: 1840: 8 de Maig: 1ª Patent Fotogràfica registrada als Estats Units. Alexander S. Wolcott (1804-1844) Americà. El seu model va substituir les lents per un mirall còncau al seu interior, a la manera dels telescopis: la llum passava travessant una obertura i la imatge sobre el mirall es reflectia sobre la placa. Tot i què agilitzava el temps d’exposició a uns pocs segons, les imatges que produïa eren molt petites (5’1 x 6’4 cm) |
| Beard: 1841: 1er fotògraf que va obrir estudi a Londres. Li va comprar els drets a Wolcott |
| Calotips: Per a la seva realització, a les sliding box se’ls va afegir un portaplaques, ja que el negatiu de paper havia d’estar subjecte per un suport ferm que, desprès de l’exposició, s’introduïa en un altra caixa de fusta per procedir al seu revelat. |
| CÀMERES DE PLAQUES:
CÀMERES DE PEU 1851: apareix el procés del col·lodió humit (calia revelar immediatament a una cambra fosca) Þ Equip fotogràfic més complex | ||||||||
| Dubroni: 1864: Càmera Dubroni (patentada per G.J. Bourdin a Anglaterra) Una MENA d’antecedent històric de la Polaroid. La càmera “més neta” aunava la funció de càmera + laboratori portátil Al seu interior, la placa es podia emulsionar, impresionar i revelar. Les dues caixes de fusta es van substituir per una estructura articulada de fusta amb una manxa de cuir, fins que l’any 1856, C.G.H. Kinnear … | ||||||||
| 1856: Kinnear va plantejar una càmera de manxa que anava disminuint i feia més manejable la càmera. | ||||||||
| 1854: Eugène Disderi: “Carte de Visite” Quatre objectius. Quatre preses (desprès 6 i més endavant 8) sobre una mateixa placa de col·lodió (es va fer una variant en la qual la placa es podia anar desplaçant mitjançant un mecanisme) Les càmeres de col·lodió humit eren molt aparatoses i elevades de preu Þ La fotografia va romandre en mans dels professionals o d’aficionats adinerats. | ||||||||
| 1871-1880: Placa Seca (negatius al col·lodi amb emulsió al gelatinobromur) Plaques seques de Maddox. Ja no demanàven el revelat immediat. Disseny de les càmeres: es torna més variat i alguns models van ser pensats per a un públic més ample. En eliminar el laboratori portátil, amés de prescindir-ne es va intentar que les càmeres reduïssin el seu volum per facilitar el seu transport. E. & T. Underwood van fabricar una càmera que, mitjançant unes frontisses i un sistema de manxa, es plegaba sobre si mateixa. | ||||||||
| 1890s: CÀMERES DE MÀ Apareixen en raó de la demanda amateur i gràcies a l’avenç del tipus de material sensible que ja no requeria de coneixements químics, doncs es van comercialitzar les primeres pel·lícules que s’entregàven al laboratori per al seu revelatge. Varietat de models. Varietat de formats (des de 8 x 10 fins a 12 x 17 cm) Comportes per un còs articulat, una manxa, i un objectiu, s’els va afegir un visor i un obturador, degut a que el temps d’exposició de la placa seca era molt breu i el seu ús era imprescindible per tal que no es cremessin. Tropical: la càmera així anomenada va ser un model per al seu ús en llocs càlids i humits, en les quals es va substituir la manxa de cuir per la de tela impermeabilitzada.
Fins la Segona Guerra Mundial, Estats Units i Europa, destacant Alemanya, van ser els principals centres de fabricació, però, desprès del conflicte bèl·lic, altres països van començar una particular cursa de competició per demostrar una alta qualitat en la fabricació del material fotogràfic, com ara el cas de l’antiga Unió Soviètica i de Japó.
|
| CÀMERES DE CARRET
Següent model que solventaria la qüestió del nombre de fotografies. Autèntica revolució en la pràctica de la fotografia.
Molts models i variants, però, per la seva trascendència tècnica i social
3 CÀMERES FONAMENTALS: 1) Càmera de carret de Kodak 2) Càmera de 35 mm, format introduït per Leica 3) Càmera i pel·lícula instantània Polaroid
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| RÈFLEX Els tècnics van començar a fixar-se en un altre inconvenient de les càmeres dissenyades fins llavors: l’enquadrament . Per solventar l’error de paral·laxi dels models sense visor de camp mat van surgir les càmeres rèflex mostrant la imatge exacta de l’objectiu mitjançant la colocació d’un mirall inclinat 45º darrere les lents.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
COMPACTES (càmeres de 35 mm) Tot iquè el format de 35mm va aparèixer (derivat del fabricat per a cinema) abans de la primera guerra mundial, aquest tipus de pel·lícula perforada no tenia gaire bona qualitat i el seu ús en aquell moment va ser gairebé exclusiu del cinema.
Càmeres Rèflex de 35mm.
Aquests primers models de 35mm no eren rèflex i es van generalitzar ja desprès de la 2ª guerra mundial. Els models rèflex de 35mm apareixerien des de 1949, quan sorgiren les ContaxS i les italianes Rectaflex.
Convé esmentar que molts dels noms de càmeres alemanyes van canviar la seva denominació desprès de la guerra, doncs la divisió política produïda a Alemanya derivà en certs conflictes industrials, com ara el cas de l’empresa Zeiss Ikon, que va quedar dividida amb fàbriques a un costat i a l’altre de la frontera, tot i què, desprès d’un llarg procés legal, va ser la fàbrica de Stutgart la què es quedaria amb el dret a utilitzar les marques Zeiss i Contax.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| CÀMERES DE FORMATS ESPECIALS:
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ESTEREOSCÒPIQUES
1841: Es van fabricar molt aviat i va ser un format molt popular durant tot el secle XIX. La càmera estava composta per dos objectius en paral·lel i un únic obturador.
·Algunes d’aquestes càmeres funcionàven també com a visors. ·El seu ús va desaparèixer passada la 2ª guerra mundial.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| PANORÀMIQUES
Amb la capacitat de captar un angle de visió de 360º
Ja de bon començament eren capaços d’un absolut angle de visió mitjançant la rotació de l’objectiu, que anava exposant la pel·lícula i, per mantenir sempre la mateixa distància amb l’objectiu, aquesta es colocava paral·lela a l’objectiu, en angle. Passada la 2ª guerra mundial es van fabricar alguns models que utilitzàven pel·lícula de 36 mm. (CÀMERES PANORÀMIQUES) Models més coneguts:
· A1 Vista (1896-1908) · Kodak Panoram (1899-1924) · Envoy Wide Angle (1949-…) ¨Horizont (1966-…) Rusa. La més cèlebre del secle XX
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||
| INSTANTÀNIES Desprès de la segona guerra mundial: L’altre gran fita de la invenció fotogràfica: La invenció de la càmera i la pel·lícula instantània.
El seu naixement va suposar una tornada als origens, a la manera en què es creàven imatges úniques, però també va ser un avenç per al gran public, ja que, tal com ja havia pasta amb la Brownie, no es requerien especials coneixements fotogràfics i, com a novetat, ja no calia portar la pel·lícula a revelar.
Dençà l’any 1940, Edwin Land (1909-1991) científic, inventor i fundador de Polaroid Corporation, havia estat experimentant en la recerca d'un tipus de pel lícula que fos capaç de revelar-se en pocs minuts.
1947: Anunci davant la Societat Òptica d’Amèrica del naixement de la fotografia instantània.
“Disparant i amb un sol clic” s’obtenia primitivament una còpia en sèpia.
El procediment consistia en reunir sota una un mateix suport la pel·lícula negativa i el paper possitiu que, en passar la superficie sensible entre uns roleus, s’impregnava dels components químics i es revelava en uns instants.
Polaroid 95 AE: primera càmera Polaroid Polaroid Land Film tipus 40 AE: primera pel·lícula Polaroid Producen originalment imatges en b/n amb tendència al sèpia.
1962: Arriba la pel·lícula en color, perfeccionada posteriorment fins i tot per altres fabricants que van incorporar aquest tipus de pel·lícula a càmeres rèflex i de gran format.
L'entusiasme va arribar no només als aficionats, ja que fotògrafs com Ansel Adams van col·laborar activament amb Polaroid per perfeccionar les càmeres i la pel·lícula instantània.
Avui dia, aquest tipus de pel·lícula és utilitzada fonamentalment per fotògrafs professionals a l’estudi per calcular el temps d’exposició i els enquadraments, donat que, a més de la firma de Polaroid, altres fabrcants, com Hasselblad, van idear per a les seves càmeres carregadors especials per a pel·lícula Polaroid.
També els artistas contemporanis hi ha trobat una font creativa mitjançant el procés de liquat/deformació i el procés de transferencia, en els quals l’emulsió de la pel·lícula Polaroid, per diferents aplicacions de calor o humitat, es separa del suport o s’estova i pot ser deformada, moguda o traspasada a qualsevol altre suport o superficie.
2008: Polaroid deixa la seva producció
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario