LA CÀMERA DE GRAN FORMAT: CÀMERES FLEXIBLES, CÀMERA TÈCNICA O DE BANC ÒPTIC.

LA CÀMERA DE GRAN FORMAT

1 .- CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA

1.1.-Un gran vidre d'enfocament.
La imatge sobre el vidre d'enfocament d'una càmera de gran format és exactament la mateixa mida que el negatiu o diapositiva resultant. Això en la pràctica té innombrables avantatges.
1. La imatge en el vidre d'enfocament, correspon exactament amb la que posteriorment ocuparà la pel.lícula.
2. És possible comprovar i ajustar la nitidesa a tota la zona de la imatge, no només al centre de la mateixa i fer-ho amb l'ajuda d'una lupa d'enfocament.
3. La composició de la imatge es pot estudiar a la mida de l'original. Es poden calcar sobre acetat o paper vegetal, molt útil per a exposicions múltiples.
4. Es poden prendre mesures a mida o escala en el pla focal.

1.2 El format de pel lícula.
Les càmeres de gran format utilitzen habitualment pel lícula en fulls (Mitjançant un accessori poden també utilitzar pel lícula en rotllos de 120/220). Les mides més freqüents per les pel lícules (A davant anomenarem "Plaques") són: 9 x12 cm, 8 x 10 ", 13 x 18 cm.
Amb els xassís de pel lícula polaroid s'obtenen imatges de 10 x 8 cm.

1.3-La modularitat.
Els sistemes de fotografia en gran format estan basats en la modularitat, partint de l'equip bàsic, podem adaptar tot tipus d'accessoris i un mateix equip permet un muntatge divers en funció de les aplicacions, hi ha dos aspectes molt interessants:
1. La distància focal (distància objectiu-pel lícula) pot ser de qualsevol mida, des d'uns mm a diversos metres.
2. El format de la càmera no és fix (el podem variar canviant l'import porta plaques).
3. La combinació d'objectius amb diferents formats de placa ens proporcionen nous angles de visió (per exemple, un objectiu de 150mm que és l'estàndard per a format de placa 9 x 12 cm, es converteix en un angular quan el fem servir amb format de placa 13 x 18 cm .)

1.4.-Objectius.
Els objectius per a càmera de gran format són habitualment de gran qualitat, no només pels propis requeriments d'aquest tipus de tècnica sinó per les següents raons:
1. Habitualment són de construcció simètrica i amb el diafragma en el centre òptic.
2. No és imprescindible la màxima lluminositat, ja que normalment es treballa amb trípode.
3. No hi ha construccions zoom o de retrofoco.
4. La pèrdua de qualitat cap a les vores sempre és menor, ja que tenen un cercle d'imatge (la imatge que projecten sobre el pla focal) molt gran per permetre els moviments.
5. Les aberracions òptiques estan portades al mínim, quan no són inexistents.
Hem d'observar en els objectius les següents característiques tècniques:
Distància focal: Distància entre el centre òptic i el pla focal.
Lluminositat: nombre f
Cobertura: Mida del cercle d'imatge que proporcionen.

1.5.-Macrofotografia.
En gran format no s'utilitzen objectius "macro". La fotografia d'aproximació és il limitada en base a la possibilitat de prolongar l'extensió del manxa (i per tant la magnitud "V") tant com vulguem prolongant el banc òptic i instal manxes.

1.6.-Exposicions múltiples.
Es tracta d'un sistema per a fotografia estàtica d'elevada estabilitat, les exposicions múltiples són molt segures. L'obturador i el xassís de pel lícula independent així com el gran vidre de visió permeten no només la realització de necessàries exposicions múltiples, sinó també l'ús selectiu dels filtres i les màscares.

1.7.-Control de la nitidesa.
A tots els avantatges esmentades anteriorment, caldria afegir la possibilitat de controlar la nitidesa en tots els plans. Els moviments de càmera, permeten variar la relació de paral.lelisme entre els plans del subjecte, l'objectiu i el pla focal, amb tot això, podem situar la zona de nitidesa allà on ens interessi.

1.8.-Control de la perspectiva.
A més del control sobre la nitidesa, la càmera de gran format permet, per les mateixes raons, controlar la forma i la perspectiva de reproducció de l'escena a la pel.lícula.

2 .- DESCRIPCIÓ DE L'EQUIP.

2.1.-El banc òptic.
Es tracta d'un carril sobre el qual es desplacen, en ambdós sentits, l'objectiu i el pla focal. La seva longitud es pot modificar afegint "peces" de diversos tamanys. Per facilitar els càlculs, disposa d'una escala mil.limetrada.

2.2-Els muntants.
Suports independents que permeten sostenir l'objectiu, el vidre de visió o simplement sostenir la manxa o un para-sol. El seu engranatge de contacte amb el banc òptic permet els diferents moviments de càmera.

2.3.-La càmera fosca. La manxa o foll ("l'acordió")
Entre tots dos muntants i per impedir que la llum que no procedeixi de l'objectiu no arribi a la pel.lícula, se situa una manxa, construïda amb materials flexibles permet la variació de distàncies i posicions relatives. Quan s'empren objectius de distància focal molt curta (angulars) s'ha d'utilitzar una manxa especial

2.4.-La placa portaobjectes.
Els objectius, per poder ser instal.lats als muntants s'acoblen a una placa metàl.lica que permet la seva col.locació.

2.5.-Objectius, diafragma i obturador.
Generalment, els objectius de gran format, porten incorporat l'obturador i el diafragma. L'obturador és de tipus central o de làmines (com és sabut, els obturadors centrals tenen major precisió mecànica en la durada dels temps i millor "qualitat fotogràfica" ja que el feix de llum s'obre i tanca del centre cap a les vores i no com un escombrat lateral d'un obturador planofocal, velocitats superiors limitades a 1 / 500 i sincro de flaix (a qualsevol velocitat). L'accionament de l'obturador és completament mecànic, una palanca situada a la muntura de l'objectiu permet "armar-lo" i el tret es realitza mitjançant un cable disparador (mecànic) muntat també sobre l'objectiu.

2.6.-Vidre esmerilat i lent Fresnel.
Per poder observar la imatge directa en el pla focal, hem d'interferir el feix de llum, (que com sabem es desplaça en línia recta procedent de l'objectiu que prèviament amb les seves propietats convergents ha agrupat en un "grapat" per formar una imatge nítida a una distància concreta.) La manera de "frenar" la llum és interposar davant seu un vidre esmerilat o desllustrat (paper ceba o vegetal farien la mateixa funció). Lògicament, part de la llum que incideix en el vidre esmerilat es veu absorbida per aquest, de manera que, generalment, tant, la quantitat com la distribució superficial de la llum són millorables. Una lent Fresnel, ajuda a aconseguir un repartiment més uniforme de la llum. Pel que fa a la lluminositat de la imatge depèn de diversos factors: lluminositat de l'objectiu, distància focal, lluminositat de l'escena, etc. És per aquesta raó per la qual el fotògraf es cobreix el cap amb un gran drap negre en tractar d'observar la imatge a la plataforma esmerilat.

2.7.-Xassís de plaques: PEL.LÍCULA I POLAROID.
El suport de la càmera de gran format, permet acoblar tres tipus de xassís per a pel lícula:
1 .- Xassís de pel lícula en rotlle 120/220 (imatge entre 4x6 i 6x9).
2 .- Xassís individuals per a dues plaques de pel lícula en fulls (9x12, 13x18, etc.). Per a la càrrega de les plaques (en completa foscor), s'ha d'observar la posició correcta de l'emulsió cap a l'objectiu. Les osques de les plaques, ens informen no només de la posició de l'emulsió sinó també del tipus de pel lícula en la foscor.
3 .- Xassís de pel lícula instantània tipus Polaroid.

2.8.-Nivells i ajustaments micromètrics i macromètric.
En funció de la qualitat de construcció de la càmera i del seu model, tots els desplaçaments mecànics dels muntants, es realitzen amb altíssima precisió, ajustaments fins per a petits moviments (micromètrics) o moviments d'aproximació (macromètric). Així mateix, escales graduades i nivells de bombolla ajuden a efectuar els diversos moviments amb precisió mil.limètrica.

3 .- OPERACIONS.
3.1.-Muntatge de l'equip.
1 .- Posar el banc òptic sobre la ròtula del trípode.
2 .- Instal lar dos muntants.
3 .- Acoblar la manxa als muntants.
4 .- Muntar el Cristall esmerilat en la part posterior.
5 .- Muntar l'objectiu a la part davantera.

3.2.-Elecció de l'objectiu: Cobertura i vinyetatge.

Seleccionar l'objectiu en funció de:

1 .- Angle de visió: La diagonal del format de pel lícula correspon a un objectiu d'angle de visió estàndard (Un 50 mm per format 35mm). Per ex. Per a un format 9x12, l'objectiu estàndard seria aprox. Un 150mm, un angular seria un 90mm i un tele un 201mm.
2 .- Cobertura de l'objectiu: com més gran sigui aquesta, més extrems poden ser els moviments de càmera.

3.3.-Ajust a zero.
En iniciar el treball sempre partirem d'un "ajust a zero", és a dir, cal comprovar que les escales de tots els moviments es troben en el zero.

3.4.-Enfocament.
Com sabem, enfocar consisteix en: Variar la distància de l'objectiu al plànol focal en funció de la distància a la qual es trobi el motiu. Per tant, realitzarem l'enfocament desplaçant l'import de l'objectiu cap endavant i enrere fins a veure a la plataforma esmerilat la imatge enfocada. Si cal, ens podem ajudar de la lupa d'enfocament. Un drap negre, ajuda a la visualització de la imatge sense llum paràsites procedent de fonts que no siguin l'objectiu.

3.5.-Càrrega i tret de l'obturador.
Com que l'obturador generalment va muntat en el mateix objectiu, en ell, trobem tres funcions:

1 .- Palanca d'armat del mecanisme d'obturació ("càrrega" l'obturador)
2 .- Disparador manual o rosca per cable disparador.
3 .- Palanca d'obertura-tancament de l'obturador.

3.6.-Càrrega de xassís de pel lícula.
Per carregar els xassís realitzarem la següent seqüència: (en completa foscor):
1 .- Retirar l'assegurança de la placa protectora de la pel lícula i treure la placa.
2 .- Identificar la cara emulsionada mitjançant la osca (quan està a la part superior dreta, la emulsió "mira" cap a nosaltres)
3 .- Introduir la placa fins al fons del xassís amb l'emulsió cap a fora.
4 .- Tornar a posar la placa protectora amb la precaució de posar la cara blanca cap a fora (ens indica que la pel.lícula està per exposar.

3.7.-Seqüència de tret.
Una vegada que hem enquadrat, enfocat la imatge i realitzat eventualment els moviments de càmera desitjats amb la visió directa a través del vidre esmerilat, i bloquejat tots els comandaments de moviments per evitar un desplaçament accidental, procedirem amb els següents passos correlatius:
1 .- Posar el xassís carregat en el muntant del darrere.
2 .- Tancar l'obturador amb la palanca d'obertura-tancament.
3 .- Ajustar el valor de diafragma desitjat.
4 .- Ajustar la velocitat d'obturació.
5 .- Armar l'obturador.
6 .- Connectar el cable de sincro de flash (trets amb flash)
7 .- Efectuar un xut de prova.
8 .- Tornar a armar l'obturador.
9 .- Retirar la placa protectora de la pel.lícula.
10 .- Efectuar el tret amb el cable disparador
11 .- Tornar a posar la placa protectora però aquesta vegada amb la part negra cap a fora.

4 .- ELS MOVIMENTS DE CÀMERA.

4.1.-Tipus de moviment: Bàscules, Descentraments i girs.

BASCULES: Consisteix a girar el pla (l'objectiu o del pla focal) en l'eix vertical.
Descentrat: Consisteix en desplaçar lateral o verticalment el pla (l'objectiu o del pla focal), sense perdre el paral.lelisme entre ambdós
GIR: Consisteix a girar el pla (l'objectiu o del pla focal) en l'eix horitzontal.

4.2.-Límits dels moviments.
Els límits del cercle d'imatge que l'objectiu projecta sobre el pla focal, condicionen els límits dels moviments de càmera. És per això que quan volem desplaçaments dels muntants extrems són útils els objectius de gran cobertura ja que formen un cercle útil més gran. En qualsevol cas, podem comprovar la cobertura amb un senzill mètode pràctic.
El vidre esmerilat té les quatre cantonades tallades, a través d'elles, es pot veure el cercle del darrere de l'objectiu, doncs bé, quan el moviment és superior a la cobertura de l'objectiu, és possible que aquest cercle no sigui visible a través de les quatre cantonades, en aquest cas, aquesta zona no rebrà imatge i per tant tindrem a la placa un efecte de "viñeteo", una retallada circular per una o dues de les cantonades.

4.3.-Control de la nitidesa.
• Profunditat de camp i profunditat de focus.
En les cambres rígides, la zona nítida es controla amb l'ús de la profunditat de camp, a la cambra de gran format, a més, mitjançant els girs i bàscules de l'objectiu i el control de la profunditat de focus, podem seleccionar el pla nítid i la seva posició a la imatge.
• Bàscules i girs en l'objectiu.
Són moviments que afecten únicament la nitidesa de la imatge, no a la forma ni a la seva posició i que no canvia el punt de vista ni la posició relativa del pla focal.
• Bàscules i girs en el pla focal.
Són moviments que afecten fonamentalment a la forma i indirectament a la nitidesa.

• Regla de Scheimpflug.
Per aquest procediment podem obtenir profunditat de camp total, és a dir, tenir enfocat des del primer a l'últim punt de la imatge independentment de les regles que regeixen la profunditat de camp a les cambres rígides. Diu el següent:
"Quan la prolongació dels plànols del motiu, el pla de l'objectiu i al pla focal s'intersequen en una línia, la profunditat de camp és total"
Això s'aconsegueix amb un gir o basculament del muntant de l'objectiu i del pla focal fins a aconseguir aquesta coincidència.

4.4.-Control de la forma i la perspectiva.

• Descentraments en l'objectiu.
En descentrar el pla de l'objectiu canviem el punt de vista i per tant la perspectiva ja que la posició relativa dels objectes en la imatge canvia.

• Descentraments en el plànol focal
En descentrar el pla focal, el que vam canviar és la posició relativa de la placa dins del cercle d'imatge, és a dir, estem seleccionant una zona diferent d'una mateixa imatge, per tant, no es produeixen canvis ni en la forma, ni en la perspectiva ni, per descomptat en la nitidesa.

• Bàscules i girs en el pla focal.
Són moviments que afecten fonamentalment a la forma i indirectament a la nitidesa, distorsionen les formes i canvien la perspectiva.

• Moviments combinats.
Els moviments de càmera poden ser independents o una combinació de diversos d'ells per aconseguir simultàniament més d'un efecte. En qualsevol cas, és important seguir una metodologia en la seqüència dels moviments i tenir molt clar quin efecte produirà cada un d'ells i de quina manera es van a relacionar.

Extret de quaderns elaborats íntegrament per PASCUAL PESET FERRER:
Manual d'ús de recursos fotogràfics
Pàg 34
ANNEXOS AMPLIATORIS.

http://www.google.es/#hl=es&biw=1680&bih=892&q=manual+de+uso+de+recursos+fotogr%C3%A1ficos+camara+gran+formato&aq=f&aqi=&aql=&oq=&fp=56cd998dfc01f531