Podem classificar els objectius SEGONS DIFERENTS CRITERIS:
Per la seva distància focal
La distància focal és la que determina l'augment òptic amb què apareixeran els objectes a la imatge.
La distància focal és la que determina l'augment òptic amb què apareixeran els objectes a la imatge.
Normals
Gran angulars
Teles
Zooms
Gran angulars
Teles
Zooms
Els objectius normals són els que tenen una distància focal igual o semblant a la diagonal del format.
Per pel lícula de 35 mm de quadre complet (24x36mm) la diagonal és de 43mm aproximadament.
Depenent del sistema utilitzat els objectius normals són 40mm, 45mm, 50mm, 55mm, o 58mm. Per a càmeres de format mitjà sol estar entre els 75 mm i els 105mm depenent de la marca i el format.
En les càmeres compactes digitals els números són molt més petits (solen tenir l'equivalència a focals de 35mm per a facilitar a l'usuari la utilització) ja que els sensors són físicament petits, i per tant la seva diagonal també ho és.
Salta a la vista que un objectiu de la mateixa distància focal abasta angle diferent en pel·lícula o sensor de diferents mides.
En les càmeres compactes digitals els números són molt més petits (solen tenir l'equivalència a focals de 35mm per a facilitar a l'usuari la utilització) ja que els sensors són físicament petits, i per tant la seva diagonal també ho és.
Salta a la vista que un objectiu de la mateixa distància focal abasta angle diferent en pel·lícula o sensor de diferents mides.
ANGULARS són els objectius amb distàncies focals més curtes que la de l'objectiu normal. Per tant els objectes apareixen amb una mida menor a la imatge.
Un grup especial d'aquests objectius són els anomenats "Ulls de Peix (fisheye)". Són objectius que inicialment no es van dissenyar per a fotografia però que per la seva distorsió (moltes vegades pintoresca) se'ls utilitza habitualment. Són objectius que mostren com corbes les línies rectes que no passen pel centre de la imatge.
Un grup especial d'aquests objectius són els anomenats "Ulls de Peix (fisheye)". Són objectius que inicialment no es van dissenyar per a fotografia però que per la seva distorsió (moltes vegades pintoresca) se'ls utilitza habitualment. Són objectius que mostren com corbes les línies rectes que no passen pel centre de la imatge.
Anomenem (incorrectament) "teles" o teleobjectius als objectius amb distàncies focals més a la de l'objectiu normal del sistema. Implica un augment òptic. En dialecte de cada dia són els objectius que serveixen per a "portar" les coses que estan lluny.
Si parlem amb propietat els teleobjectius són aquells objectius el punt nodal dels quals queda fora d'aquest.
És a dir: Si muntem un objectiu de 300mm en una càmera de 35mm, mesurem 300mm des de la pel lícula i aquesta distància queda per davant de l'objectiu estem en presència d'un teleobjectiu pròpiament dit. Això comporta aberracions òptiques que són difícils (cares) de corregir, de manera que els objectius bons de baix cost (focals entre 85mm i 180mm en un sistema de 35 mm) NO solen ser teleobjectius, tot i que tots nosaltres insistim en anomenar així.
Els zoom són objectius de distància focal variable.
Poden ser
zooms angulars (17-35mm en un sistema de 35mm),
teles (80-200mm), o
trans-normals (35-105mm).
Avui es parla també de super zoom quan la focal més llarga excedeix 6 o 7 vegades la més curta (28-200mm o 28-300mm).
Antigament existien dos tipus: Els zoom (tal com els coneixem avui) i els vari-focals, als quals calia corregir l'enfocament després de canviar la distància focal. D'aquests últims entenc que no queden més models en producció (encara que tal vegada quedi algun i jo simplement no estic assabentat).
Antigament existien dos tipus: Els zoom (tal com els coneixem avui) i els vari-focals, als quals calia corregir l'enfocament després de canviar la distància focal. D'aquests últims entenc que no queden més models en producció (encara que tal vegada quedi algun i jo simplement no estic assabentat).
Complements afocals vs.
objectius pròpiament dits
objectius pròpiament dits
Els objectius de la taula de dalt són els objectius pròpiament dits. Són aquells que es col.loquen (o ja estan fixos) davant de la pel lícula o sensor digital i enfoquen per si mateixos.
Els complements afocals
són adaptadors per canviar la focal de l'objectiu. Es posen per davant d'un objectiu perquè no s'enfoquen per si mateixos.
Si un pren un objectiu i veu a través d'ell una imatge enfocada és un complement afocal. En lloc d'una distància focal en mm vénen graduats amb un factor de conversió (2x, 3x, 0.46x) indicant per quin factor cal multiplicar l'objectiu original per arribar a la distància focal final.
El preu i rendiment d'aquests accessoris és normalment més baix que el dels objectius pròpiament dits (en alguns casos molt més baix).
El preu i rendiment d'aquests accessoris és normalment més baix que el dels objectius pròpiament dits (en alguns casos molt més baix).
Denominacions
Veurem en els objectius diverses paraules i nombres que responen a
Veurem en els objectius diverses paraules i nombres que responen a
denominacions tècniques.
A sota es tracten d'explicar les característiques de cada un d'ells
18-125mm f :3.5-5 6: Aquesta és la denominació de les característiques principals de l'objectiu: En aquest cas és un zoom que pren distàncies focals des 18mm fins 125 mm i lluminositats màximes de f: 3.5 (o, més correctament, f 1 / 3.5) a 18mm fins a f: 5.6 a 125 mm.
APO (apocromàtic):
APO (apocromàtic):
Els objectius acromàtics enfoquen en el mateix punt dos de les tres components primaris de la llum blanca (vermell-verd-blau), i l'altre en un punt prou proper com perquè sembli el mateix.
Els objectius apocromàtic, per contra, enfoquen les tres components primaris de la llum blanca en el mateix punt. Hi ha una petita trampa comercial: Hi ha objectius zoom que són apocromàtic només en una distància d'enfocament i només una distància focal ...
Macro: Tradicionalment es considera objectiu "Macro" aquell que està optimitzat per a lliurar la seva millor performance entre augments 2:1 i 1:2 (o sigui que a la pel.lícula els objectes tinguin entre la meitat i el doble de la seva mida real). Com els primers zoom i els antics angulars retrofoco (per càmeres rèflex) tenien una distància d'enfocament mínima força incòmoda, quan es van començar a fabricar objectius d'aquestes característiques però amb enfocaments mínims més pràctics els hi va començar a cridar (impròpiament) "Macro".
Flat field: Els objectius tendeixen a enfocar un objecte pla (per exemple una paret) en un camp esfèric. Tots els objectius tenen això corregit en major o menor mesura. Aquells objectius que tenen aquesta aberració corregida completament, i s'enfoquen en un pla, són objectius de camp pla o "flat field"
ASPH (Aspherical): Els objectius tradicionals estan formats per lents les cares són planes (poques vegades) o responen a l'equació d'un casc d'esfera (Una llesca d'una pilota). Hi ha vegades que, per aconseguir corregir amb un sol lent diverses aberracions d'un objectiu, es dissenya l'objectiu amb una o diverses cares de les seves lents responent a una equació diferent (no esfèrica). Hi ha diverses maneres de fer-ho: La de millor rendiment (i la més cara) és tallar un vidre amb una cara aesférica. Una altra forma és utilitzar un objectiu amb una cara esfèrica i dipositar-una capa de plàstic amb diferents gruixos per portar-lo a una equació aesférica. La més barata és directament modelar un lent plàstic amb una o dues cares aesféricas.
PC o Shift Els objectius descentrables permeten controlar la perspectiva aparent.
Macro: Tradicionalment es considera objectiu "Macro" aquell que està optimitzat per a lliurar la seva millor performance entre augments 2:1 i 1:2 (o sigui que a la pel.lícula els objectes tinguin entre la meitat i el doble de la seva mida real). Com els primers zoom i els antics angulars retrofoco (per càmeres rèflex) tenien una distància d'enfocament mínima força incòmoda, quan es van començar a fabricar objectius d'aquestes característiques però amb enfocaments mínims més pràctics els hi va començar a cridar (impròpiament) "Macro".
Flat field: Els objectius tendeixen a enfocar un objecte pla (per exemple una paret) en un camp esfèric. Tots els objectius tenen això corregit en major o menor mesura. Aquells objectius que tenen aquesta aberració corregida completament, i s'enfoquen en un pla, són objectius de camp pla o "flat field"
ASPH (Aspherical): Els objectius tradicionals estan formats per lents les cares són planes (poques vegades) o responen a l'equació d'un casc d'esfera (Una llesca d'una pilota). Hi ha vegades que, per aconseguir corregir amb un sol lent diverses aberracions d'un objectiu, es dissenya l'objectiu amb una o diverses cares de les seves lents responent a una equació diferent (no esfèrica). Hi ha diverses maneres de fer-ho: La de millor rendiment (i la més cara) és tallar un vidre amb una cara aesférica. Una altra forma és utilitzar un objectiu amb una cara esfèrica i dipositar-una capa de plàstic amb diferents gruixos per portar-lo a una equació aesférica. La més barata és directament modelar un lent plàstic amb una o dues cares aesféricas.
PC o Shift Els objectius descentrables permeten controlar la perspectiva aparent.
Quan un fa una presa de, per exemple, un carrer, encara que el carrer tingui sempre el mateix ample (les seves vores són paral.lels) en la imatge final de la perspectiva fa veure aquests vores amb un punt de fuga a l'horitzó (no paral.lels, ja que a mesura que ens acostem al punt de fuga l'ample del carrer és menor). Els objectius PC ("Perspective Control") o Shift permeten corregir.
Tilt: Hi ha objectius que permeten posar l'eix òptic de manera que no sigui perpendicular al pla de la pel.lícula. D'aquesta manera aconsegueixen que el pla d'enfocament no sigui paral.lel al pla de la pel.lícula. S'utilitza principalment en alguns paisatges i en algunes preses d'estudi, ja que permeten triar quins punts un vol mantenir enfocats però amb un diafragma molt menys tancat que el que es necessitaria amb un objectiu estàndard.
Catadiòptrics: Una forma d'aconseguir un objectiu de distància focal llarga, baix pes, i baix preu, és a través de miralls, igual que s'utilitzen en els telescopis. D'aquesta manera s'estalvia pes, mida i preu. Hi ha excepcions a algunes d'aquestes consideracions: Hi ha objectius catadiòptrics que en lloc d'estar buits, omplen l'espai entre els miralls amb vidre massís ("solid cat"), de manera que òbviament l'avantatge de l'estalvi de pes desapareix.
L'enorme majoria d'aquests objectius, si no tots, no tenen el control de diafragma.
Tilt: Hi ha objectius que permeten posar l'eix òptic de manera que no sigui perpendicular al pla de la pel.lícula. D'aquesta manera aconsegueixen que el pla d'enfocament no sigui paral.lel al pla de la pel.lícula. S'utilitza principalment en alguns paisatges i en algunes preses d'estudi, ja que permeten triar quins punts un vol mantenir enfocats però amb un diafragma molt menys tancat que el que es necessitaria amb un objectiu estàndard.
Catadiòptrics: Una forma d'aconseguir un objectiu de distància focal llarga, baix pes, i baix preu, és a través de miralls, igual que s'utilitzen en els telescopis. D'aquesta manera s'estalvia pes, mida i preu. Hi ha excepcions a algunes d'aquestes consideracions: Hi ha objectius catadiòptrics que en lloc d'estar buits, omplen l'espai entre els miralls amb vidre massís ("solid cat"), de manera que òbviament l'avantatge de l'estalvi de pes desapareix.
L'enorme majoria d'aquests objectius, si no tots, no tenen el control de diafragma.
)
No hay comentarios:
Publicar un comentario