LA IMATGE DIGITAL

LA IMATGE DIGITAL

INTRODUCCIÓ
A l’hora de fer una publicació digital existeixen diversos FORMATS d’imatge que podem utilitzar. Aquests organitzen de diferents maneres l’informació que composa una imatge. Avui dia existeixen un gran nombre de formats per guardar-ne, d’imatges digitals, sigui per motius historics com ara comercials.
Evidentment, el desenvolupament de nous formats, o millores als mateixos, està íntimament lligat a les capacitats del hardware i del software disponibles al mercat.
Davant aquesta gran diversitat d’opcions, és dificil escollir-ne el format adequat per a les nostres necessitats, ja que no sempre es conèixen les seves característiques.
A partir d’internet i del treball amb eines gràfiques, el desenvolupament de formats ha estat enfocat cap a la capacitat i qualitat de la COMPRESSIÓ dels arxius.
Avui dia és una necessitat que un arxiu d’imatge pugui ser comprimit perquè, així, l’espai que n’ocuparà i el temps de la seva TRANSFERÈNCIA seràn més petits. Per això, l’ideal de les companyies i els grups de desenvolupament de formats de compressió s’encamina cap a tècniques que respectin, el més possible, la qualitat de la imatge i redueixin considerablement el tamany de l’arxiu.
Donades aquestes necessitats, els formats que més s’apropin a l’ideal imposaràn normes per superar-ne.
Per exemple, podem observar que a l’actualitat els formats GIF i JPEG son els més utilitzats per al desenvolupament de publicacions digitals, gràcies a les opcions de compressió que ens ofereixen. Sempre hem de tenir en compte, però, quin tipus de format s’utilitzarà segons els objectius de la publicació, perquè no sempre els més comuns son la millor opció.
En temps passats, les eines per al disseny assistit per ordinador només les feien servir els professionals de l’àrea, encara que, a l’actualitat, donat el progrés de la tecnología i el seu mercat (tant el hardaware com al software) és cada dia més comú que els usuaris en general utilitzin aquestes eines a diferents ambits de la seva vida.




TIPUS D’IMATGES DIGITALS:
-Mapes de bits (bit-map)
-Imatges vectorials


TIPUS DE COMPRESSIÓ
-Sistemes SENSE PÈRDUA
-Sistemes AMB PÈRDUA
-Sistemes EMERGENTS


LLENGUATGE POSTCRIPT


TIPUS D’ARXIUS (FORMATS)

PCX
BMP
GIF
JPEG
TIFF
PSD
PNG
PICT
Progressive JPEG
.
.
.






TIPUS D’IMATGES: MAPES DE BITS I IMATGES VECTORIALS

MAPES DE BITS – BITMAPS o IMATGES RASTER
Formades per una reixeta de cel·les (PIXELS)
EL PIXEL ÉS UNA UNITAT D’INFORMACIÓ, no pas una unitat de mida.
No es correspon amb un tamany concret. Pot ser molt petit (0’1 mm) o molt gran (1 cm)

Quan creem una imatge de mapa de bits es genera una REIXA específica de píxels: em modificar el seu tamany, transformem la distribució i coloració dels píxels =- els objectes, dins de la imatge, solen deformar-se =- perquè els objectes perden o guanyen alguns dels píxels que els defineixen.

LES IMATGES BITMAP ES CREEN AMB UN FORMAT DETERMINAT I PERDEN LA QUALITAT SI ES MODIFIQUEN LES SEVES DIMENSIONS.

Els grafics bitmap son els d’ús més comú a les publicacions digitals. Poden provenir de documents digitalitzats, galeries (en xarxa o en CD-ROM) i d’infinitat de maneres.

IMATGES VECTORIALS
Els elements constituents del vector, a una imatge vectorial, son les corbes de Bézier, desenvolupades per PIERRE BÉZIER per encàrrec de RENAULT.

Una corba Bézier es defineix per 4 punts:
-2 NODES o punts d’ancoratge (punts inicial i final de la corba)
-2 MANETES o manejadors (punts, fulcres de control per definir la forma de la corba i que no apareixen en la imatge final)
Per modificar la corba, només cal modificar quelcom dels nodes.
Son fàcils de manipular. Estlitzàdes. Versàtils. De curvatures suaus (gairebé línies rectes) i curvatures fortes (corbes complexes) es poden adaptar a infinitat de formes i son molt adequades per al DISSENY D’ICONES I LOGOTIPS / DISSENY I MANIPUL·LACIÓ DE FONTS DE TEXT.

Cadascú dels objectes, a l’imatge vectorial, està definit per les seves pròpies fòrmules matemàtiques (=- els podem manipul·lar de forma independent)

Cada objecte est`dividit per elements per elements alhora indepenents:
No cal modificar tot l’objecte sinò només una part d’ell. La qual cosa suposa:

Un PRECÍS CONTROL DE : FORMA / ORIENTACIÓ / ORDENACIÓ dels elements constituents.

Accepten INSERCIÓ DE BITMAPS sigui per a farciment de formes o elements separats.

ÉS POSSIBLE EXPORTAR ELS GRÀFICS VECTORIALS A FORMATS ESTÀNDAR DE BITMAP
Tenen l’inconvenient d’ésser POC NATURALS degut als seus contorns gairebé perfectes i molt estilitzats.

FALTA D’EFICÀCIA per representar imatges FOTOGRÀFIQUES:
Presnten dificultat per tractar efectes com ara OMBRES o LLUMS.
Quan son complexes, els programes gràfics i els mitjans d’impressió tenen gran dificultat per conduir-los:
REQUEREIXEN UN ÚS MOLT ELEVAT DELS RECURSOS DEL SISTEMA

Tenen un manejament eficaç del text. Admeten fonts TRUE TYPE que son reconegudes com a objectes vectorials. A cada lletra se l’hi poden asignar CONTORNS EDITABLES i descomposar el text en objectes =- ja no caldrà tenir intalada la font per seguir edtitant els contorns, perquè ja no seran tractàdes com a fonts.
Molt utilitzàdes per alguns programes de disseny grafic i editorial, donada la seva facilitat en el manajament de textos.
Molts altres cops, aquests programes utilitzen els gràfics vectorials com a formats natius, i per tant, salven per ‘de fault’ amb aquesta mena de gràfics.

CORELDRAW, ADOBE ILLUSTRATOR, FIREWORKS I FLASH (també anteriorment Freehand) son alguns dels més difosos.

NO VA SER SINÒ FINS L’APARICIÓ DE FLASH I EL FORMAT SWF QUE L’INCLUSIÓ DE GRÀFICS VECTORIALS A LA WEB FÒS POSSIBLE:
Això permet incloure gràfics de tamany modificable sense pèrdua de qualitat (molt util en logotips, plànols, diagrames…)

També amb FLASH es va tenir ACCÉS A LA POSSIBILITAT D’INTEGRAR ANIMACIONS 2D AMB EL TAMANY PERFECTE PER A LA SEVA TRANSMISIÓ I EXECUCIÓ.












TIPUS DE COMPRESSIÓ
AMB PÈRDUA / SENSE PÈRDUA / EMERGENTS
Les diferents tècniques de compressió tractan de reduïr, mitjanjant algorismes matemàtics, el volum de l’arxiu per disminuir els recursos que consumeix i abreviar el temps de transferència.
Redueixen, de múltiples maneres, els 0 i 1 que formen una imatge digital.
Alguns dels formats poden fer servir vàries tècniques per comprimir.



COMPRESSIÓ SENSE PÈRDUA
Condensa les cadenes de codi sense menysprear res de l’informació que forma la imatge =- aquesta es regenera intacta en ser descomprimida

MÉS PETITA CAPACITAT DE COMPRESSIÓ

·RLE (Run Length Encoded)
És l’esquema de compressió més senzill, basat en substituir una determinada sequència de bits per un codi.

Analitza la imatge i determina els píxels que son del mateix color.

En imatges que es componguin de moltes o grans zones del mateix color s’obté una excel·lent compressió sense què es produeixi cap pèrdua de qualitat.

S’utilitza amb ARXIUS BMP.

En imatges compostes per una gran quantitat de colors, la compressió amb aquest mètode pot donar com a resultat fins i tot arxius de més gran tamany què els originals.

·LZW (Lemple-Zif-Welch)
Mètode similar al RLE per`més extés en formats:

TIFF
PDF
GIF

També usat per arxius que utilitzen llenguatge POSTSCRIPT
Molt efectiu amb imatges amb grans àrees de color uniforme i imatges senzilles, però no pas amb imatges fotogràfiques cromàticament complexes.
Sense pèrdues al voltant d’ 1/3, però AUGMENTA EL TEMPS D’APERTURA I GRAVACIÓ.

·ZIP
Mètode dissenyat per a tot tipus d’arxius. Els més coneguts: PDF i TIFF
A l’igual de LZW és més efectiu amb imatges amb `rees àmples de color uniforme.



COMPRESSIÓ AMB PÈRDUA
Fa que els algoritmes usats, per reduir les cadenes del codi, rebutgin informació redundant de la imatge =- PERDEN PART DE LES DADES DE LA IMATGE.

Alguns d’aquests formats, com ara JPG, compensen l’esmentada pèrdua amb diferents tècniques que suavitzen les vores i àrees amb un color semblant de manera que la falta d’informació es fa invisible a l’ull.

El grup JPEG (Joint Photographics Experts Group) va incloure als seus arxius JPG aquest mètode de compressió, i aquests arxius son, per molta diferència, els més difosos al disseny web.
D’altres arxius poden fer servir aquest mètode de compressió, com ara:

Els PDF
Arxius basats en llenguatge POSTSCRIPT : EPS, PS

La compressió amb pèrdua suposa l’ús de diferents
tipus d’interpolació:

-PER APROXIMACIÓ
-FRACTAL
-BICÚBICA




SISTEMES DE COMPRESSIÓ EMERGENTS
Dissenyats per generar imatges amb múltiples resolucions partint d’un únic arxiu-font, limitat per la resolució real de la imatge arxivada. Proporcionen gran flexibilitat en manipul·lar imatges a l’ordinador, però estan molt restringits a cercles professionals i molt especialitzats.


LLENGUATGE POSTSCRIPT
Dissenyat pels fundadors d’ADOBE SYSTEMS, per generar una descripció d’una pàgina qualsevol que sigui facil d’interpretar per les impressores professionals:

-GRAN EXACTITUD a l’hora d’IMPRIMIR. Format natiu utilitzat a les Arts Gràfiques i les àrees editorials que usen impressions digitals.

-EL POSTSCRIPT ÉS UN LLENGUATGE DE PROGRAMACIÓ =- Els arxius postscript no son pròpiament arxius dissenyats per a la creació d’imatges, sinò per a l’integració dels elements diferents que una pàgina pot tenir, tant gràfics com textuals.





TIPUS D’ARXIUS
Els dos formats que suporta el PAINT de WINDOWS son BMP i PCX, més notòriament el primer, opció que ha anat perdent força amb el més gran ús d’internet.
Les noves necessitats requerides per publicar en línia provoquen que es desenvolupin formats mnys robustos de qualitatt acceptable en la presentació en pantalla.
L’ús de diferents sistemes operatius ha propiciat que molts dels formats d’imatge siguin normalitazats.

FORMATS D’ARXIU
Les imatges en mapa de bits (bitmap) es poden emmagatzemar en una innombrable quantitat de formats diversos.
Als primers temps, cada nova aplicació de dibuix aportava un nou format capaç d’emmagatzemar les noves característiques.

Això va portar cap a una jungla de tipus d’arxiu incompatibles i a aplicacions que no podien obrir els treballs realitzats amb altres eines.

Al seu moment, van sorgir conversors de formats que tractàven de posar remei a aquesta torre da babel (com Graphic Workshop o Debabelizer).
A l’actualitat, el panorama s’ha simplificat. Els formats d’arxiu d’imatge que realment s’utilitzen son només uns pocs, i els programes importants els poden manejar tots sense problemes. Només necessitem conversors específics per a processos de treball molt concrets, com pot ser una conversió massiva de documents.

Els primers arxius d’imatge bitmap es limitàven a emmagatzemar el mosaic de píxels. Quan aquests comencen a fer-se servir en la impressió i el disseny, se’n inventen de nous que puguin recollir les caracterítiques necessàries per a l’impressió.
La web i les aplicacions multimèdia, més endavant, imposen deiferents formats de baixa qualitat i reduït tamany.
Les càmeres digitals i els sistemes actuals, molt més potents, fan necessària l’aparició de formats especials per a imatges grans i d’alta qualitat.


Els formats estan enunciats d’acord amb la terminació que tindria l’arxiu (ex.: arxiu.bmp, o arxiu.png, etc.)

TAULA DE FORMATS D’ARXIU (IMATGE DIGITAL)

PCX


PIC UN DELS PRIMERS FORMATS ALS 80s.
Format molt simple de 16 colors.
Desenvolupat per Zsoft per al seu PAINTBRUSH de Windows. Escasa difusió, rarament usat avui dia.



PIC és el vell format dels Mac.
Va aparèixer l’any 1984 amb el software Mac Draw

Per a transferències d’arxius entre aplicacions.
Efectiu per comprimir imatges amb grans àrees de color sòlid.

COMPRESSIÓ NO IDÒNIA PER ALS CANALS ALFA (normalment contenen grans superfícies de blanc i negre)

Admet vectorials i bitmaps.

Ideal per a presentacions, projeccions en pantalla i treball de video.








D’altres programes, com ara The Gimp, Corel Painter, o Corel Photopaint feien servir els seus propis formats.

Van existir progràmes especialtzats en la conversió de formats, com:
DeBabelizer, Graphic Workshop, Paint Shop Pro, Thumbs Up.

Han desaparegut o s’han especiatizat en altres tasques més necessàries en l’actualitat, com la catalogació d’imatges.




BMP (Bit Map) Format de les imatges de mapa de bits de Windows.
El seu ús va ser molt extès, però la seva ESCASA COMPRESSIÓ condiciona ARXIUS GRANS.

És el format que Microsoft va intentar imposar com a estàndar.

Tot i què pot manejar diferents profunditats de color, resolucions i compressions, a la major part dels programes està implementat de mode deficient, limitant seriosament les seves possibilitats.

NO TÉ CAP AVANTATGE DAVANT D’ALTRES FORMATS TOT I QUÈ DE VEGADES ENS TROBEM AMB PROGRAMES QUE NOMÉS ENS PERMETEN TREBALLAR AMB BMPs



GIF (Graphics Interchange Format) Compu Serve 1987
Preferible per a imatges de tons no continuus o amb grans àrees d’un mateix color :
Utilitza una paleta de color indexat amb un màxim de 256 COLORS.

AVANTATGES:

-P odem escollir un o diversos colors de la paleta per tal de què siguin transparents i així veure els elements que es trobin per sota.

-Un dels pocs formats d’imatge amb el qual PODEM MOSTRAR ANIMACIONS (fa que diferents frames s’executin seqüencialment)


DISSENYAT PER DISMINUIR EL TEMPS DE TRANSFERÈNCIA D’UNA IMATGE RASTER PER LES LÍNIES TELEFÒNIQUES, independentment del hardware utilitzat.

Fa servir només COLOR INDEXAT, de 16 o 256 colors, cosa normal en aquell moment quan els ordinadors no podien manejar una més gran quantitat de color.

Les imatges GIF son especialment adquades per a grafics amb àrees planes de color, com a icones i logotips, i força poc adequades per a imatges fotogràfiques. S’utilitza abundantment en el disseny de pàgines web, però convé limitar el seu ús a elements grafics, no pas fotografics.





JPG
JPEG (Joint Photographic Expert Group*)
*associació que va desenvolupar el mètode de codificació de la compressió.

PER EMMAGATZEMAR FOTOGRAFIES I ALTRES IMATGES DE TO CONTINUU.
Guarda tota la informació referent al color amb MILIONS DE COLORS (RGB) sense obtenir arxius excessivament grans.
El navegadors actuals reconèixen i mostren amb fidelitat aquest format.
Té una escala de pèrdua d’informació que ens permet nivelar la qualitat de la imatge que obtindrem: una imatge de 24 bits salvada amb JPEG pot ser reduïda fins al voltant de la vigèsima part del seu tamany original aplicant el nivell de compressió maxim:
MENTRE MÉS GRAN COMPRESSIÓ TINGUEM, MÉS GRAN SERÀ LA PÈRDUA D’INFORMACIÓ QUE HAURÀ EN LA IMATGE.
MÉS QUE UN FORMAT ÉS UN MÈTODE DE CODIFICACIÓ per reduir el tamany d’arxiu de 10 a 20 vegades.
ÉS DESTRUCTIU, degeneratiu en efectuar canvis a l’arxiu si l’obrim desprès d’efectuar els canvis.
EN MÀXIMA QUALITAT ES SEMBLANT AL TIFF (val com a màster, prò no per fer-li canvis)
Les successives generacions de JPEG d’un mateix arxiu produeixen ARTEFACTES = quadres de 8 x 8 píxels.
Per sota de qualitat 6, JPEG deixa de ser fiable, però és EL MÉS UTILITZAT PER EDITORIALS, REVISTES I D’ALTRES EMPRESES per no tenir arxius massa grans o pesats (tots dos qualificatius=metàfores) ocupant espai virtual als discs durs.

JPEG utilitza algorismes absolutament revolucionaris al seu temps per comprimir d’una forma sorprenent imatges amb textures i detalls complexos, com és el cas de les FOTOGRAFIES. L’algorisme de compressió elimina els detalls menys perceptibles en un PROCÉS DE COMPRESSIÓ AMB PÈRDUA.
Degut a aquesta pèrdua de dades, els arxius JPEG només s’han de generar com a última fase del procés, com a imatge final, destinada a una pàgina web o una altra aplicació per visualitzar-se en pantalla, o en casos molt especials com a forma de gravar les imatges amb un destí d’impressió., quan no hi cabrien si les emmagatezemésim com a arxius TIFF.
Aquesta regla, per descomptat, es pot saltar sempre que ho veiem adequat, però ho hem de tenir en compte: la gravació d’una imatge com a arxiu GPEG implica una degradació de la seva qualitat.
El problema s’agreuja perquè en el moment de guardar una imatge com a JPEG els programes no sempre ens mostren el resultat gravat al disc, sinò que continuem veient en la pantalla la imatge sense la seva degradació.

La major part de les càmeres digitals emmagatzemen les fotografies en format JPEG.
Això resulta convenient per aconseguir un fluxe da treball ràpid, al qual les fotos es guardin ràpidament en la tarjeta, de manera que no haguem d’esperar molt entre presa i presa.

Podem decidir el grau de compressió amb paràmetres del tipus “qualitat estàndar, fina o super”. Sempre que puguem i no tinguem problemes d’espai a la tarjeta, hem de fer servir la màxima qualitat per obtenir una imatge amb MÍNIMS ARTEFACTES introduïts per la compressió.
TIFF (Tagged Image File Format) Aldus Corporation 1986

Desenvolupat ESPECÍFICAMENT PER
GUARDAR IMATGES DES DE L’ESCÀNER I PROGRAMES PER A CREACIÓ DE IMATGES I RETOC FOTOGRAFIC.

Neix amb les primeres aplicacions de fotomecànica digital per tractar imatges escanejades destinades a la impressió.

Per IMATGES BITMAP.

Admés pràcticament per totes les aplicacions d’autoedició i tractament d’imatges.

COMPATIBLE AMB PC i MAC.

Probablement el FORMAT DE MAPA DE BITS MÉS VERSATIL, MÉS SEGUR I AMB MÉS SUPORT.

Capaç de descriure les dades d’una imatge des de 2 colors fins a color complet en diversos espais de tons.

QUALITAT D’IMATGE I IMPRESSIÓ: ús extès a la indústria gràfica.

Ocupa molt, però un TEXT s’hauria de guardar sempre com a TIFF si és molt extens, precís i important.


RECOMANABLE PENDRE LES FOTOGRAFIES EN:

RAW
NEFF (NIKON)
TIFF


Dençà la versió 7.0 de PHOTOSHOP
és possible GUARDAR CAPES I CANALS

PSD EQUIVAL A UN TIFF DE PHOTOSHOP.

Pot treballar amb imatges en color RGB o CMYK.

Admet compressions sense pèrdua de qualitat i emmagatzema el FACTOR DE RESOLUCIÓ.
És capaç de guardar imatges de 24 i 48 bits i fins i tot admet l’ús de capes.

PODEM CONSIDERAR EL TIFF COM A FORMAT D’ENTRADA O DE SORTIDA, PRINCIPI O FINAL DE LA NOSTRA FEINA.

RAW FORMAT D’IMATGE EN BRUT
DE LES DADES SENSE PROCESSAR OBTINGUDES DIRECTAMENT DEL SENSOR CCD EN 12 BITS sense que la càmera els hagi processat internament.


És el format que utilitzen les càmeres digitals de millor qualitat per emmagatzemar totes les dades de la presa de la imatge tal com les va enregistrar el sensor.


EN PODEM PENSAR COM A UN NEGATIU DIGITAL.


Les companyies que fabriquen les càmeres intenten mantenir un format propi, dificultant l’aparició de programes que puguin manejar aquests arxius.


Es tracta, en realitat, d’una TIRA DE PIXELS EN FORMAT RGB de la qual, en obrir-la, es poden modificar i definir diferents paràmetres d’imatge:

-contrast
-saturació
-lluentor


Equival a disposar d’infinits negatius en diferents tipus de pel·lícules.


IMPLICACIONS A L’ÀMBIT FORENSE:
Els sensors digitals, en generar un RAW, no manipul·lable, determinen el concepte d’original no manipulat d’una imatge digital.


(COLOR FILTER ARRAY) cada pixel en un sensor convencional només captura un color. Aquestes dades ocupen típicament 10 o 12 bits per pixel (amb 12 bits com el més comú) i aquestes dades es poden emmgatzemar com a RAW


Existeix una PROPOSTA DE FORMAT OPOEN RAW que tracta d’eliminar aquests impediments per al desenvolupament d’aplicacions, així com ara la d’Adobe (DNG), d’intenció semblant.




PSD Format natiu d’Adobe Photoshop:
l’unic que admet totes les funcions que aquest programa conté.


Ús centrat en la MANIPUL·LACIÓ DE LA IMATGE, no tant com per ser emprat en publicacions digitals.


Permet mantenir les CAPES i la seva informació per manipul·lar diferents elements de la imatges per separat.


Com a INCONVENIENT, cada versió de Photoshop té el seu proi format d’arxiu incompatible amb versions anteriors.


És un format adequat per emmagatzemar un treball en procés, amb càpes, retalls, correccions, seleccions, traçats, estils de capa, filtres i qualsevol altre recurs.


Tota aquesta informació extra té com a consequència tamanys d’arxiu molt més grans.


Per això, en terminar els ajustaments en una imatge, procedirem a planar-la, eliminant capes, i guardant-la en format TIFF o JPEG, apropiats al seu destí final.






PDF (Portable Document Format) Format de document portàtil.
FORMAT D’ADOBE PER A L’INTERCANVI DE MATERIAL GRAFIC AMB GARANTIES DE COMPATIBILITAT ENTRE PROGRAMES I PLATAFORMES DIFERENTS.

FLEXIBLE I MULTIPLATAFORMA. MULTIAPLICACIÓ. PRECÍS: Manté fonts, dissenys de pàgines…
NO MANIPULABLE.

No és pròpiament un arxiu utilitzat en el disseny d’imatges.
Solució PER PUBLICAR EN INTERNET DOCUMENTS GENS ROBUSTOS QUE INTEGRIN TANT IMATGES COM A TEXT.

Proporciona a l’autor la seguretat del visionat del document tal i com ell el va crear.
Els arxius PDF son interessants per poder encriptar funcions d’impressió o copiat.

ÉS NECESSARI ACROBAT READER DE ADOBE, que pot ser utilitzat per diferents sistemes operatius.

BASAT EN LLENGUATGE POSTSCRIPT:
Permet incloure grafics vectorials i bitmaps.

Gran força entre les publicacions digitals, doncs permet:

-mantenir el format de pàgina
-incloure diferents tipus de grafics
-fer lligues (dins del mateix arxiu i a pàgines en línia)

El seu èxit ha portat Adobe a millorar-lo i proposar-lo com a format de sortida, per enviar documents als sistemes d’impressió, amb alguns avantatges sobre els arxius Postcript.

Permet incloure-hi notes, correccions, o, pel contrari, protegir el propi document.

Ampliament utilitzat per distribuir manuals en format electronic.
Ens pot ser útil per presentar treballs en servei d’impressió, donada la seva universalitat.




EXIF


EPS (Exchangelable Image Format)
Els arxius EXIF contenen metadades que acompanyen a RAW i TIFF en algunes càmeres i guarden l’informació relativa al model de càmera i condicions de la presa (sensibilitat, diafragma, obturació i calibració de color, així com data i hora)
Alguns programes (vista prèvia…)poden emprar aquestes dades per realitzar correccions, com el balanç de blancs o una reducció de soroll.
Els arxius EXIF tenen el mateix nom que el seu corresponent arxiu bitmap i han de ser manejats plegats, per no perdre la informació complementària.
Alguns formats RAW inclouen l’informació EXIF dins del seu propi arxiu RAW, la qual cosa faccilita la gestió d’aquesta informació.

El format Postscript recull els elements d’una pàgina per enviar-los a una filmadora professional.

Fa anys era l’únic format seriòs per treballar amb impremta, però avui dia està sent reemplaçat pel PDF




PNG (desenvolupat per Portable Network Graphics) Fireworks

EXTRAORDINÀRIAMENT COMPLET

Es crea per substituir els arxius GIF davant un problema de patents.

Supota la profunditat de color i tot tipus de compressions i, fins i tot, capes, frames i altres objectes, com es pot observar en l’ús que fa Fireworks dels PNG com a format natiu.

La seva implementació a pàgines web no s’ha portat a terme per l’enorme càrrega que suposen els navegadors antics.

Pot ser útil en alguna fase del procés, a ‘lintercanvi entre programes, tot i que el seu ús es relaciona principalment amb el disseny de pàgines web



PRO JPEG PROGRESSIVE JPEG
Son jpeg dissenyats per al seu ús en línia: es visualitzen per etapes als navegadors:
La imatge es visualtza sensera i mentre es carrega va millorant la seva definició (no hem d’esperar la descàrrega completa per veure el seu contingut)

Enacara pocs navegadors reconèixen l’esmentat format
PHOTO CD FORMAT D’IMATGE ORIGINAL DE KODAK




RESOLUCIÓ:
Les imatges BITMAP nèixen per veure-les a la pantalla de l’ordinador.
Més endavant s’inventen dispositius capaços d’imprimir sobre paper aquestes imatges.
Per determinar el seu tamany al mon real es desenvolupa el concepte de RESOLUCIÓ.

LA RESOLUCIÓ és un factor que ens indica el tamany dels píxels d’una imatge bitmap quan es materialitzen en un suport.

Com a forma de mesurar, es compte el nombre de píxels que hi quep a una unitat de mida, habitualment una polzada (1 polçada = 2’54 cm)
D’aquesta manera, és habitual indicar la resolució amb factors com 300 ppi (pixels per inche, pixels per polzada)

Existeix una unitat de mesura semblant que s’empra en ocasions quan ens referim a la resolució d’una imatge. Es tracta dels dpi (dots per inch, punts per polzada). Tot i que aquest terme en un principi era emprat per a tot, actualment és recomanable emprar-lo només per indicar la qualitat d’impressió d’un dispositiu, és a dir, quants punts pot dibuixar el dispositiu per unitat de mida.

Aquesta mesura no se correspon amb la resolució de la imatge, doncs per a cada pixel de la imatge necessitem molts puntets d’impressió, per tal d’aconseguir tots els matissos de to i color necessaris.

Podem modificar el factor de resolució d’un bitmap sense alterar els pixels que el formen. D’aquesta manera alterem el tamany amb el qual s’imprimirà la imatge.
Aquesta operació no té cap repercussió negativa sobre la qualitat de la nostra imatge, sempre que ens moguem dins dels dels factors de resolució indicats per a un dispositiu concret. Pel contrari, podem reescalar la imatge ampliant o reduïnt el nombre de pixels que la formen. Aquesta operació també influeix en el tamany d’impressió, però comporta una pèrdua de qualitat de la imatge, ja que hem d’inventar-nos el color de cada pixel, INTERPOLANT a partir de la informació original.


RECORDAR:

-No confondre pixels per polzada (ppi) : imatge a apantalla
amb punts per polzada (dots per inch = dpi) : imatge impressa

-Cap impressora actual gestiona més de 200 pixels per polzada.

-Des de 1440 punts/polzada d’impressió (dpi) no és distingibles la diferència per a l’ull humà.

-ÉS EL PUNT MÉS PETIT QUE EL PIXEL? No es pot cercar resposta:
PUNT és IMPRESSIÓ, PIXEL és PANATALLA.

-Les traduccions solen confondre paint i point.

-El PUNT representa o, més aviat, reprodueix el PÍCSEL físicament.





TIPUS DE RESOLUCIÓ
D’ENTRADA Nombre total de pixels que enregistrem amb CÀMERA o ESCÀNER.
ÒPTICA Màxima quantitat que el sistema optic pot capturar:

EN ESCÀNER-
Per cada polzada horitzontal (pixels)

EN CÀMERA-
Expressada en una quantitat fixa en pixels per polzada (superfície, megapixels)


INTERPOLADA (per entendre’n-s: inventada)
Es pot donar en la entrada o en la sortida del procés de producció.

Descriu la màxima densitat d’informació que un sistema pot simular mitjanjant algorismes.

Consell: evitar sempre que sigui possible

D’IMATGE Defineix la quantitat total d’informació d’una imatge en qualsevol etapa del procés. S’expresa en pixels x pixels.

DE MONITOR Descriu tant:
la quantitat total d’informació que pot mostrar-se a la vegada en una panatalla de monitor (ex: 1024 x 768 pixels)
Com:
El nomre de pixels per polzada horitzontal del monitor (ex.: 72 pixels per polzada)

DE SORTIDA PUNTS per polzada
(sortides d’impressores)

D’IMPRESSORA TAMANY D’IMATGE
(Resolució d’entrada d’impressora)
Dimensions en pixels
TAMANY DE DOCUMENT
Alçada
Amplada
Resolució






SENSORS DIGITALS
EN LES CÀMERES DIGITALS SON L’EQUIVALENT A LA PEL·LÍCULA DE LES CÀMERES TRADICIONALS ANALÒGIQUES.
Es tracta del material fotosensible que ens permet prendre l’imatge la imatge de l’escena projectada pel sistema òptic fins l’interior de la nostra càmera.

Estan constitïts d’una MATRIU DE PETITS “POUS” AMB ASPECTE DE MOSAIC (“ARRAY”, DE ÀREA)
Aquesta està formada per una sèrie d’elements electrònics fotosensibles anomenats en castellà FOTOSITOS (de l’anglès fotosites, per la qual cosa s’hauria de traduïr com a “fotositios”), FOTOSITIS.
La llum recollida a cadascú dels fotosits donarà lloc als PÍCSELS (la paraula pixel és l’acrònim anglosaxò de Picture Element) que formaràn l’imatge final.

Els termes FOTOSITI i PIXEL es fan servir sovint com a sinònims (es parla del tamany del pixel en cops del tamany del fotositi) encara que no ho siguin en sentit estricte.

Quan els fotons de llum xoquen contra el substrat de silici del sensor s'alliberen d'electrons. El nombre d'electrons capturats en cada fotositi és convertit a càrrega elèctrica pels fotodíodes.

Al final de l’exposició, el nombre d’electrons acumulats serà proporcional a la quantitat de llum (senyal) rebuda.
Aquesta càrrega serà convertida en un determinat voltatge.
Desprès, serà amplificada i transformada en informació numèrica (digital) mitjanjant un convertidor analògic/digital i emmagatzemada en la tarja de la nostra càmera.

ELS SENSORS NOMÉS PODEN CAPTAR EL BRILLO, PERÒ NO PAS EL COLOR de cada punt de l’escena.
El color es produeix per l’intersecció d’un filtre de colors adtius (RGB) vermell, verd i blau: cada fotositi registrarà només el brillo de la llum que correspon al seu filtratge en passar a través d’el mateix.
ELS MODELS DE SENSORS MÉS POPULARS UTILITZEN EL DOBLE DE FILTRES VERDS QUE DE VERMELLS O BLAUS, PER LA QUAL COSA SE SEMBLEN MÉS AL TIPUS DE VISIÓ HUMANA, DONCS AQUESTA TÉ UNA ESPECIAL SENSIBILITAT CAP AL COLOR VERD-GROC DE L’ESPECTRE VISIBLE.

PER CALCULAR DE QUIN COLOR ÉS CADA PICSEL O PIXEL, UN PROCÉS ANOMENAT EXTRAPOLACIÓ UTILITZA ELS COLORS DELS PIXELS VEÏNS PER CALCULAR ELS ALTRES DOS COLORS QUE ELS PIXELS NO VAN ENREGISTRAR DIRECTAMENT.
Aquesta mena de sensor s’anomena de mosaic Bayer (investigador de Kodak)

El pixel d’una imatge en color no és més que un valor numèric de vermell, verd i blau (RGB) que representa diferents valors de luminància, matís i saturació.

Aquest nombre binari conté la necessària informació per reproduir cada pícsel amb un color i un brillo determinats.

En principi QUANTS MÉS PÍCSELS TINGUI LA NOSTRA IMATGE MÉS GRAN QUALITAT I RESOLUCIÓ EN TINDREM, tot i què existeixen altres factors que influeixen en la qualitat de la mateixa, com la PROFUNDITAT DE COLOR, el TAMANY DEL PÍCSEL, l’ÒPTICA DE LA CÀMERA, etc.



TIPUS DE SENSORS
BÀSICAMENT DOS: CCD i APS (tots dos corresponents al tipus Bayer (investigador de Kodak), amb un filtre d’un dels tres colors RGB per a cada fotositi.
La resta son variacions d’aquests models. El més comú del tipus APS és el CMOS.
Tant als CCD com als CMOS es produeixen electrons de manera proporcional a la llum que reben.

·CCD
(CHARGED-COUPLED-DEVICE / DISPOSITIU DE CÀRREGA ACOPLADA)
En un CCD els electrons son transportats cap endavant pels fotositis i convertits en corrent elèctric fora d’aquests.

FUJI SUPER CCD (HR)
FUJI SUPER CCD (SR)
Els dos CCDs desenvolupats per Fuji tenen algunes característiques especials. La més destacable és haver girat 45º la trama del sensor i canviar la forma de cada fotositi de quadrats a octògons. D’aquesta forma és capaç de reduïr la distància entre cada fotositi.
Introdueix també un microlens sobre cada fotositi constituït per dos fotodíodes. Un realitza la presa dels nivells normals i baixos de llum. L’altre (menys sensible i més petit) prèn les zones de llum més intenses.
El senyal de tots dos fotodíodes és combinada inteligentment per la càmera, proporcionant una imatge amb latitud i escala tonal exteses molt semblants a les que té una pel·lícula negativa de color convencional.

Nikon també munta sensors Ccd a la majoria de les seves càmeres, tret de la D2H.


·APS
(ACTIVE PIXEL SENSORS / SENSOR DE PIXELS ACTIUS)

CMOS
(Complementary Metal-Oxide Semiconductor / Semiconductor d’Òxid de Metall Complementari)
Els electrons son convertits en tensió elèctrica al mateix fotositi mitjançant transistors.

-NMOS.MOS (‘Live MOS Sensor’)
-NIKON JFET-LBCAST
(Junction Field Efect-Lateral Buried Charge Accumulator and Sensing Transistor Array)
Incorporat per primer cop a la Nikon D2H.
Es tracta d’un sensor CMOS modificat en la manera de distribuir els punts sensibles i la forma de realitzar la lectura de les càrregues dels fotositis.
Manté una de les característiques essencials dels sensors CMOS: rapidesa de processat.

-FOVEON-X3
Solució alternativa als tipus Bayer.
Es tracta d’un sensor CMOS modificat
de TRES CAPES SUPERPOSADES sensibles al vermell, al verd i al blau, que deixen passar la llum en profunditat, per la qual cosa NO CECESSITEN L’INTERPOLACIÓ DEL COLOR NI EL FILTRE D’ENFOCAMENT com ara la resta de sensors del mercat.
El filtre d’enfocament s’empra per eliminar els artefactes de color introduïts en part per l’interpolació.
EL LABORATORI DIGITAL




LA FOTOGRAFIA COM A BITMAP
Com a tal, la fotografia digital és una imatge rectangular, composada d’una reixeta de petits punts que anomenem pícsels (pixels), els elements bàsics que constitueixen la imatge.

El color de cada pícsel pot variar independentment dels demés, dins d’una gamma de colors determinada.

Conviu amb altres tipus d’imatge bitmap d’origen diferent, com ara dibuixos o imatges 3D. Comparteixen el mateix format, amb la qual cosa es poden manipular, mesclar, emmagatzemar i imprimir del mateix mode.

La diferència d’una fotografia digital davant tots el demés bitmaps es troba en la forma en que s’ha creat la imatge, prenent la llum que prové de l’escena mitjanjant una càmera amb lents, durant un lapse de tamps determinat, sobre una superfície sensible a la llum però el sistema de codificació i emmagatzematge és el mateix i comparteixen moltes característiques, com:
PROFUNDITAT DE COLOR
RESOLUCIÓ
TIPUS DE FORMAT D’EMMAGATZEMATGE

PODEN MANIPUL·LAR-SE ELS MATEIXOS PROGRAMES QUE S’EMPREN PER A TOTES LES IMATGES TIPUS BITMAP.

AQUESTA CARACTERÍSTICA DEL MITJÀ DIGITAL, LA SEVA CAPACITAT D’INTEGRACIÓ DE DIFERENTS TIPUS D’IMATGES ÉS ÚNICA, NOVA I SORPRENENT.
Permet mescles, manipul·lacions i hibridacions que abans no eren possibles, com a consecuència dels limits fisics del suport de les imatges no digitals.
Pel contrari, planteja un cert desconcert quant a la pròpia naturalesa de les imatges.
No és el mateix una fotografia, una imatge 3D o una imatge fractal.
Tot i això, totes existeixen en forma de bitmaps, sense cap distició, i poden mesclar-se sense problemes.

Podem manipul·lar les fotografies digitals en un terreny purament fotografic, amb les eines adequades, corregint l’exposició, ajustant la seva gamma tonal, modificant les seves dominants de color o eliminant totes les taques i imperfecions.

Podem realitzar collages i fotomontatges.
Finalment, també podem dibuixar, tallar, engantxar, filtrar, deformar, manipul·lar i combinar les nostres fotografies amb tot tipu d’imatges.
Amb aquestes possibilitats de manipul·lació, en endinsem en el terreny de la CREACIÓ GRÀFICA o PICTÒRICA.
ENS ALLUNYEM,DE MICA EN MICA, DEL CARÀCTER FOTOGRÀFIC DEL NOSTRE MATERIAL.
ENS ENDINSEM EN EL TERRENY DE LA IMATGE HÍBRIDA, TAN FÀCIL DE REALITZAR AMB EINES DIGITALS.


NOMBRES BINARIS
Els ordinadors utilitzen senyals elèctrics o estats magnètics per codificar qualsevol tipus de material.
Assignen els valors de 0 i 1 a l’absència o la presència de corrent, per exemple.
Aquesta unitat mínima d’informació, capaç de representar un 1 o un 0, es denomina bit
(acrònim de binary digit, digit binari).

Per conduir una més gran quantitat d’informació agrupem 8 bits en grups anomenats bytes.

Un byte està composat de 8 bits (per exemple, 01010101).
Utilitzant el sistema binari, que empra precissament només dos valors (0 i 1) per comptar, podem codificar 256 estats amb un byte (28 ).

L'ús de bytes com a unitat mínima de significació condiciona la manera en la qual podem tractar la informació.
En el cas d'imatges bitmap, imposa diferents modes de codificació de color que podem utilitzar dependent de com ho requereixi la situació.

En uns casos buscarem economia i tamanys d’arxiu petit i, en altres, la màxima qualitat possible.
PROFUNDITAT DE COLOR
En un bitmap, la informació del color està codificada, utilitzant valors numèrics per a la seva representació i emmagatzematge.
No existeix cap sistema únic de codificació, sinò que emprem modes diferents segons les nostres necessitats envers una més gran o més petita qualitat o precissió a la informació de color.

Per aquest motiu, per tal d’optimitzar l’espai d’emmagatzematge, i per tant la velocitat amb la qual podem moure els arxius, existeixen diferents modes de color, adequats a situacions diferents.

Per comprendre-ho, es fàcil adonar-se què una imatge en blanc i negre és més fàcil de codificar que una altra a tot color.

Els colors s’emmagatzemen com a nombres . Els nombres es manegen a l’ordinador dintre del sistema binari, que fa servir valors de 0 i 1. Les peculiaritats del sistema binari condicionen els modes de color existents, que s’adapten a la forma en la qual l’ordinador manega la informació.


Per aquest motiu, els 0 i 1 no poden fer-se servir separats, sinò en grups de 8, la unitat bàsica d’informació, anomenada byte.


Un byte permet representar 256 valors, des de 0 (00000000 bin) fins a 225 (11111111 bin).

Quan es necessiten més de 256 valors, fem servir grups de 2 o 3 bytes:
Amb 2 bytes (16 bits) tenim 64.536 valors possibles.
Amb 3 bytes (24 bits) tenim 16’4 milions de valors possibles.

En augmentar la quantitat de bytes disponible per a un punt, la quantitat de valors possibles es multiplica exponencialment, amb la qual cosa aconseguim una riquesa de matissos molt més gran que aquest espai extra ocupat.



MODES:
Mode de línia
Color Indexat
Escala de grisos
Color RGB de 24 bits
Color RGB de 48 bits
CMYK
Bitons (“duotonos”) i tritons



MODELS DE COLOR:
CIELab
HSV


MODE DE LÍNIA
El mode de color més senzill, anomenat “Art de línia” o “Blanc i negre”, fa servir només un bit per a cada punt.
El seu nom prové de la impremta, que reproduïa els dibuixos a línia amb material d’alt contrast, capaç d’oferir només blanc i negre i no pas tons mitjos.
EN FOTOGRAFIA ANALÒGICA ES CONEIX COM A IMATGE LITH (LITOGRÀFICA)
Aquest model només permet dos valors possibles, 0 i 1, que associem al blanc i al negre.
Permet de menar imatges en blanc i negre sense grisos intermedis.
Adequat per a dibuixos a tinta, gravats o fotografies d’alt contrast.

En algun programa de retoc fotogràfic es denomina a aquest mode com “mapa de bits", el que resulta confús, doncs perquè totes les imatges que es manegen en aquest programa són bitmaps o mapes de bits. El nom d'Art de Línia o Treball a Línia (Line Art) és més apropiat.

Aquest mode es fa servir poc sovint, i només trobem algunes biblioteques d’imatges que l’empren per aconseguir introduir més imatges al mateix supor de distribució, els coneguts com a “Clip Arts”.



COLOR INDEXAT

Amb 2 bits podem codificar 4 colors
Amb 2 bits en podem codificar 16
Aquests sistemes es feien servir antigament, quan els sistemes informàtics no tenien prou potència per treballar amb imatges de millor qualitat, pero ja no s’utilitzen.

Utilitzant un byte per punt (8 bits) podem representar 256 colors.
Aquesta informació és insuficient per mostrar la complexitat cromàtica de la majoria de les imatges, per la qual cosa s’ha cercat un truc que permet crear una paleta personalitzada, tot escollint els colors més adequats per a les nostres imatges. Així podem escollir una paleta amb tons verds per a una imatge de la selva o un altre de blaus per al mar i el cel.

Les imatges de gran varietat cromàtica son més dificils de manejar.

S’anomena COLOR INDEXAT perquè els colors de la paleta es referencien pel seu número index emmagatzemat a una taula.

És adequat per a colors plans, com icones i logotips. Es fa servir sobre tot dintre de pàgines web, doncs en emprar només un byte per punt les imatges no ocupen gaire, permitint la construcció de pàgines que es carreguen ràpidament.

Als primers ordinadors personals només podíem treballar amb imatges d’aquest tipus, donada la seva escassa potència i limitada memòria.



ESCALA DE GRISOS
UN CAS ESPECIAL DE COLOR INDEXAT ÉS EL QUE FA SERVIR UNA PALETA DE 256 TONS DE GRIS, DES D’EL NEGRE FINS EL BLANC MÀXIM
Especialment útil per emmagatzemar fotografies en blanc i negre, o dibuixos que no utilitzen el color però sí fan servir variacions tonals suaus.

El nostre sistema perceptiu no és capaç de diferenciar entre els valors consecutius d’aquesta escala tonal, amb la qual cosa no cal fer servir un mode de grisos més complet.

Molt vàlid per a fotografies en blanc i negre.

Tot i així, els treballs d’impressió d’alta qualitat guanyen emprant certa informació de color per enriquir l’apariència de les imatges en blanc i negre, per la qual cosa és habitual treballar en mode RGB fins i tot amb fotografies en blanc i negre.

Donada la seva importància, el mode Escala de Grisos (Grayscale) no es considera un mode d’imatge indexada, sinò que es constitueix com a un mode independent.

Una imatge indexada pot carregar una paleta amb només tons grisos, sense convertir-se per això en una imatge en escala de grisos: cal utilitzar aquest mode de forma explícita.
COLOR RGB DE 24 BITS
Per codificar color amb una riquesa suficient de tons utilitzem el sistema RGB (Red, Green, Blue) que empren les televisions i monitors d’ordinador, dispositius que fan servir tres petits punts lluminosos, molt propers, per a cada punt de la imatge, amb cadascú d’aquests tres colors primaris.

Les imatges en RGB, o “color real” (True Color) utilitzen un byte per a cada canal RGB, aconseguint amb això 16 milions de colors possibles.
El nostre sistema perceptiu en té prou, doncs no pot discernir entre dos valors consecutius.

Mode adequat per a tot tipus d’imatge en color
(dibuixos, pintures, fotografies)

Totes les fotografies en color utilitzen imatges de 24 bits =
=1 byte (8 bits) per canal

Mode de color apropiat per codificar l’immensa riquesa visual reproduible a les imatges fotogràfiques.



COLOR RGB DE 48 BITS
En unes certes ocasions necessitem emprar internament una resolució més gran de color, en manipular, corregir o ajustar algunes imatges.
Per fer-ho podem aplicar dos bytes per canal RGB, amb un total de 48 bits.

Aquest mode de 16 bits per canal és util per evitar que les successives operacions que realitzem als programes de tractament d’imatge provoquin esglaonaments als valors cromatics i tonals, que es veuen apretats, perdent suavitat als matisos de la imatge.

Cada canal pot utilitzar 64.536 valors diferents enfront dels 256 possibles amb 8 bits,
és a dir: 281 bilions de colors en resum.

Aquesta resolució extra proporciona una finura de matisos que permet correccions i transformacions sense què es fonguin uns valors amb uns altres. Els innombrables valors intermedis eviten l’aparició d’artefactes i la pobresa de valors tonals que sorgeix en una imatge de 8 bits quan és sotmesa a múltiples processos d’ajustament.

Fem servir aquest mode només per a manipulacions, convertint al final la imatge a RGB de 24 bits, suficient per mostrar la imatge amb plena qualitat, i ocupant la meitat d’espai al dispositiu d’emmagatzematge.

Mode, doncs, idoni per al treball intermedi
NO UN MODE ADEQUAT PER A LA IMATGE FINAL
Tret d’els casos en que els dispositius de sortida ja ofereixin possibilitat de treballar amb tanta informació, d’altra banda més precisa.




CMYK
Impressió sobre paper: sistema sustractiu de tintes
(Cyan, Magenta, Yellow, blacK)

Utilitza quatre canals de un byte (8 bites) cadascú, alguna cosa més que el mode RGB

Els espais de color CMYK i RGB no coincideixen, el que vol dir que les imatges poden canviar en convertir-se de un mode a un altre.

Els colors primaris aditius (vermell, verd, blau) no es poden reproduir amb les tintes de quadricromía.

Damunt paper no podem aconseguir tons tan purs com els que pot reproduir una llum acolorida.
De la mateixa manera, els colors primaris d'una quadricromia no es poden aconseguir amb la mescla additiva RGB a la pantalla.

Els programas de retoc fotogràfic poden avisar-nos quan una imatge no es reproduirà correctament al sistema CMYK. Activant-hi aquesta opció podem estalviar-nos sorpreses desagradables i provar de compensar la pèrdua de saturació en determinats tons amb diverses manipulacions de la imatge.



COLOR: Anotacions y conceptes
(Informació de gestió de imatges en PDF)

IL·LUMINACIÓ ESTÀNDAR: 5.500 Graus Kelvin
(temperatura de color)

·Es recomana un entorn de fons neutre (gris, blanc, negre)
per evitar fenomens de metamerisme

·UCR (Under Color Removal): Tècnica per restar densitat a la
tricromia (tintes més cares) per afegir-la al negre.

· La planxa del cyan és la de visibilitat més fiable.

· Cal fer un “COIXÍ” de NEGRE per optimitzar la seva densitat amb
un rich _________________ ---60% C (blau/cyan)
---100% K (negre)
-------------------------------------------------------------------------------------------
fins i tot ---40% M (magenta)
---40% Y (groc)

· Molta atenció amb els registres en zones blanques:
Si treballem en una màquina de dos colors (fem 2 passades i el paper es dil·lata i es contrau)

En una de quatre, el paper s’estabilitza al final de tot el procés.


·En PHOTOSHOP, per fer un retall d’un objecte és millor tallar per dins de l’objecte per evitar contorns del color de fons.

· “TRAPPING” (rebentat) Tècnica per solucionar problemes de registre.
Consisteix en “rebentar” (fer més gran) un dels dos colors. La qual cosa provoca un mínim filet.
Haurem de rebentar el color més clar per mantenir la forma de l’objecte: si l’objecte és més fosc, rebentarem el fons i viceversa.
Per a un negre enriquit amb Cyan al 60%, hem de contrarebentar el Cyan per evitar veure el blau.




BITONS (“DUOTONOS”) I TRITONS
Podem també imprimir fotografies fent servir només dues o tres planxes d’offset.

Amb dos o tres canals de colors arbitràriament escollits per a les tintes.

Fotografies monocromàtiques amb més gran riquesa tonal en mesclar vàries tintes.

Acostumen a utilitzar-se combinacions de negre amb un altre color, com ara groc, taronja, blau o verd.

Per convertir una imatge a bitó o tritó, cal passar-la primerament a escala de grisos, doncs la conversió està pensada per utilitzar una imatge sense contingut cromàtic.
En ocasions podem realitzar aquest procés per acolorir una imatge, aconseguint un efecte més ric en matisos, tot tornant desprès al mode RGB per a retocs posteriors.

Les impresions de les fotografies en blanc i negre amb aquest sistema resulten molt més riques en matisos que les que només fan servir una única planxa de tinta negra.



BITONS I NEGRES REFORÇATS (AMB COIXÍ DE COLOR)
EN PHOTOSHOP
Darrerament els mons vectorial i bitmap s’apropen en certs programes
·PHOTOSHOP: Menú Tamany d’Imatge:
v Escalar estils
v Restringir proporcions
v Remostrejar imatge___No recomanable (NO usar)
(interpolar: augmentar o disminuir el nº de pícsels)

Fer servir una resolució de 300 pícsels / polçada:
-correcte per a les trames offset habituals
-funciona per a : escala de grisos
CMYK

Amb freehand convenia no augmentar la imatge més d’un 20% per tal de no patir problemes. N’hi ha qui diu que és millor fer-ho amb Photoshop (tampoc no és gaire recomanable)

Podem il·lustrar la problemàtica de la interpolació als alumnes tot pintant un pícsel a un document de 10x10 pícsels per observar què passa quan el remostreigem a 500 de resolució en alçada i amplada i també el resultat si fem el pas enrere.

·Recomanable:

mapa bit-línia____2’= 0’1
escala de grisos___28 = 256
RGB___________ 28x28x28x28= aprox. 16 milions
CMYK_________ necessita més informació tot i què es tracta d’una escala més petita

·Per imprimir (tot i ser en 16 bits la captura d’entrada –aventatges per interpolar amb qualitat-) treballarem en 8 bits (cap sortida en gestiona més)


·Per averiguar la part més clara/més fosca de la imatge:

Ajustes: Umbral (“llindar”)-------apujar o abaixar el nivell de lindar
Desprès la convertim a mapa de bits
També podem canviar el llindar (umbral) des d’imatge-ajustaments-corves
Menys valors=més contrast
Valors d’entrada: valors abans de modificar
Valors de sortida: Valors de la modificació produïda

O, en imatge-ajustaments: posteritzar

Primerament pasem a escala de grisos--“modo duotono”--només per treballar amb dues tintes.

Opciones de duotono: Tinta oscura –80%
Tinta clara-20%

Retoc de color recomanable a “curvas” i “niveles” (no fer servir mai “brillo/contraste”)

Filtro---enfocar---máscara de enfoque: incrementa el contrast als límits de tó=-es creen halos o falsos perfils.

Si corregim amb “tampón de clonar” el pinzell massa tou estova la textura i el massa dur es veu massa

SI GUARDEM UN BITÓ (=COLORS PLANS) HO FAREM EN FORMAT EPS, doncs guarda la informació de cada Pantone.
En TIFF, no, però es veu millor en pantalla i és més adient per a CMYK.
Si obrim des de Freehand l’EPS, ho fa especificant totes dues tintes.





·PER REPRODUIR UNA IMATGE COLOR EN B/N HAURÉ DE PASSAR-LA A MODE ESCALA DE GRISOS i tornar-la a mode CMYK per optimitzar les games (tintes).
A més. Photoshop sap que un gris neutre no en porta el mateix percentatge
C---50% ------sempre més color
M---40%
Y---40%
K

Analitzarem, doncs, els percentatges cromatics de les àrees
En “Edición”—“Ajustes del color” veiem la composició del gris
(en RGB, el gris seria 128, 128, 128 =- es tracta de colors llum, sense dominats)

·Podem fer un EFECTE DE VIRAT passant a b/n i tornant a CMYK per ajustar els nivells o les corves de la tinta que volguem accentuar.

També ho podem fer en “tono/saturación”, però tenint en compte que funciona òptimament en RGB. Si ho faig en CMYK només funcionen tres canals i per tant allò correcte és treballar tó/saturació en RGB i convertir-lo a CMYK.

En “CORRECCIÖ SELECTIVA” és millor treballar en zones concretes (reserves, seleccions) per no produïr aberracions cromàtiques a tota la imatge.


RETOC DE FOTOGRAFIES
· El cyan s’hauria de mantenir per sota del 50%, preferiblement en àrees neutres i en general.
·Si un color sobrepassa el cyan en percentatge en un gris neutre, es produeiz una dominant d’aquest color.
(comprovem-ho al “navgador”—paleta Info, utilitzant el “gotero”
·Àrees negres: per tenir un negre neutre, el cyan no hauria de sobrepassar el 90%
(ni tan sols el negre, i magenta i groc al voltant del 75%)
·Si una imatge té una tendància de dominat forta, conservarem més la gama cromàtica retocant en RGB i guardant en CMYK al final del procés.
·Als cels hi convé una mica de groc (=- aporta calidesa)
·Als rostres, el valor de groc hauria de ser més alt que el magenta i el cyan “reservat” a les ombres.
·A “VISTA” ===-“AVISAR SOBRE GAMA” indica amb un color allò que no sortiria reproduït amb impressió CMYK.
·A “Espacio de color” ===-“Gestión de Color” necessària per ajustar les correspondències entre maquinaria de captura, visualització i sortida.
Els perfils descriuen la relació entre senyals.
CMS (Color Management System)
CMM (Color Management Module) component traductor o motor de pautes de conversió.
Propòsits de CONVERSIÓ DE COLOR :
ajusten o tradueixen les games que queden fora.
Necessitem un perfil per a cada funció de cada dispossitiu:
scanner (opacs/transparències)
impressora

Recomanable utilitzar
CARTES DE COLOR tipus IT8 o similars (aprox. 100 euros)




CÒPIES EN B/N PARTINT D’UNA FOTO DIGITAL EN COLOR

PROCÉS RECOMANABLE
·Fer-ho mitjançant “MODO” ---“Escala de grises” : NO
baixa dràsticament el pès del document, i és per alguna raó, doncs es produeix una greu pèrdua d’informació.

·Fer-ho mitjançant “AJUSTES”---“Tono/saturación”---“Desaturar” : millor, però no pas òptim.

·MILLOR PROCÉS RECOMANABLE:
Crear “máscara de ajuste” (menú “capas”) ==-
“mezclador de canales” ==-
“monocromo” ==-
moure els diferents valors al gust de manera que [sumin | sumeixen] més o menys cent

Una altra opció:

Després d’escollir el canal que es prefereixi (o aplicar “mezclador de canales” ==- “monocromo” ==- (en una capa d’ajustament – menú capa) ==- tocar la saturació tonal per virar cap a un tó.

Recordem:

·Les càmeres digitals fan 3 fotos en cada presa (RGB)
·Sempre és recomanable escanejar el nostre material b/n com si fos en color.
·Recomanable disparar digitalment en color si perseguim un resultat b/n d’alta qualitat.




IMPRESSIÓ DE LES IMATGES DIGITALS

TECNOLOGIES D’IMPRESSIÓ

DESCRIPCIÓ TIPUS AVANTATGES INCONVENIENTS


MATRICIAL O d’agulles. Les primeres domèstiques
Manteniment asequible Lentes
Qualitat dolenta
TÈRMICA Similars però aplicant calor en paper especial (faxes i tiquets tipus caixer)
Anàlogues a les láser, les “thermal” produeixen una bombolla que finalment escup la tinta
ELECTROSTÀTICA Antecessores de les làser



LÀSER
4 tambors (calor)
Hereves de les electrostàtiques Electrofotogràfiques.
Més rapidesa.
Formats petits.
Un raig láser dibuixa la imatge en generar un camp magnètic que atrapa la tinta.
-HEUTER PACKARD INDIGO: NO TENEN MATRIU FÍSICA

-TONER POLS

-TONER LIQUID :
es veu la “roseta” anàlogament a l’offset
el “banding” delata el “chorro” de tinta
Producció en petit format (A3)


Més qualitat


Toner liquid més car

DE CERA
o TINTES SÒLIDES

SUBLIMACIÓ
(antecessores) TEKTRONIX

Aptes per a grans tiratges

-Baixes despeses
-Ràpides

Qualitat regular


Cares
Consumibles cars
Formats limitats
Lentes (multiples passades)


TÈRMIQUES AUTOCROMÀTIQUES


Tintes sòlides que es sublimen sobre un paper especial




INJECCIÓ DE TINTA
(INKJET)




INKJET DE GRAN FORMAT:

PLOTTERS DE FLUIX CONTINUU
(escupeix sempre totes les tintes=més qualitat)



DOD
(Drop On Demand)
Només escupeix la tinta del color necessari




DOD R
Tintes pigmentades



6 TINTES (actualment pigmentades)
Injecció de tinta pigmentada =-pigments en partícules recobertes de resina, en suspensió en un liquid (medi)
En evaporar-se el liquid:
Els pigments s’aglutinen entre ells per la resina que els recobreix.
Son insolubles en aigua. Exemples:
-GICLÈE: 1800 ppp
-IRIS IXIA:
(Nash Edition =- per obres d’art)
Fluix continuu: Procés recomanable per a fotògrafs I professionals com a prova intermitja:
1-Document PDF
2-Prova INKJET
3-Tiratge OFFSET

-Tèrmiques:
1981: Canon:
-Bubblejet Printer
-HP, Canon, Lexmark…
El calor impeleix per dilatació la tinta per un orifici.
Tamany de GOTA NO VARIABLE.
-“Piezoeléctricas”:
-Epson
(ej.: Stylus Photo 900)
-Mimaki
-Roland
Gotes de tinta al voltant dels 2 picolitres
(1picolitre=milmilionèsima part d’un litre)
-Electrostàtiques


Algunes (sèrie R)
amb 6 a 8 tintes pigmentades


Alta qualitat



De 4 a 6 tintes
Fácil manteniment
El cartux incorpora el capçal injector
Molt exteses











Les tintes no penetren en el paper: romanen a la superfície


Admeten suports rigids Molt cara
Molt delicada




Injectors incorporats
Resolucions altes imposen velocitats més lentes




TINTES:
PIGMENTADES: Partícules sòlides de material cromàtic que romanan a la superfície del paper, recobertes per resina que les aglutina. Insolubles en aigua. Estables i de gran permanència cromàtica. La reflexió de la llum a la seva superfície trenca el paralelisme dels raigs incidents creant una visió del color més plena de matisos.

COLORANTS (TINT)=DYE INKS: Material liquid del qual les seves característiques cromàtiques penetren en el paper o en la seva imprimació. En reflectir la llum a superfícies més llises saturen més el color. Inestables. La seva permanència volta entre 6 mesos i 1 any.

Exemple:
Cybachrome=35 anys
Fuji Crystal Archive=70 anys (compatible amb sistema Lambda)
Epson=entre 10 i 27 anys
Epson Dura Brite=entre 27 i 77

NOTA:
NO engegar mai la impressora si no la fem servir.
No engegar i apagar (consumeix tinta en engegar)



SISTEMES D’INJECCIÓ DE TINTA (ESPECIFICACIONS)

Característiques
Les impressores d’injecció semblan la millor opció per al fotògraf que persegueix la màxima qualitat, per l’àmplia varietat de suports disponibles, llarga duració i excel·lents resultats.

Condicions que cal exigir de la nostra impressora:
Absència de trama:
És força comú a la major part de les impressores del mercat què les còpies, fins i tot a màxima resolució, mostrin una certa trama o estructura repetitiva si las observem d’aprop.
Garantia de conservació:
Bàsicament existeixen tintes:
de base aquosa (dye) : Proporcionen una gamma tonal molt ampla, però la duració pot ser molt reduïda doncs, en ser hidrosolubles, les còpies es veuen enormement afactades pels canvis d’humitat, temperatura i, sobre tot, l’acció de la llum UV. Les proclames d’algunes cases comercial que anuncien papers de cent anys de duració son, si més no, poc fiables. La durabilitat d’una còpia depèn més aviat de les tintes emprades i no tant del paper. N’hi ha excepcions, com ara HP, que aconsegueix alta durabilitat emprant les seves tintes aquoses amb papers especificament preparats. El problema és que limita molt l’ús d’altres papers.
i tintes pigmentades (pigments minerals encapsulats en resina o bé oli) Tenen una llarga durabilitat què, segons el paper, pot ser per a còpies de color de 75 o 150 anys. Si la còpia és monocroma, aquests valors gairebé es dupliquen. Les còpies dye-ink no es poden mullar, però les de pigments sí.
Una còpia R/C dura uns 25 anys
Un cibachrome dura 30 anys
Un baritat apropiadament rentat, fixat i virat al seleni dura 150 anys
Un platinotip pot arribar als 500 anys (si no tenim en compte les degradacions del paper causades pel efecte corrosiu del procés a les seves fibres)


Existència de tintes grises
L’immensa majoria d’impressores “fotogràfiques” del mercat disposa de sis tintes:
negre, groc, cyan, cyan clar, magenta i magenta clar.
Això imposibilita obtenir una bona còpia en blanc i negre, perquè en crear el gris mesclant altres colors en proporcions similars s’obté una còpia monocroma, però sempre amb certa dominant molt allunyada d’allò que hauria de ser una bona còpia en b/n.
Per aquesta raó, és molt convenient per a color i essencial per a b/n què la impressora tingui al menys una tinta grisa. N’hi ha, fins i tot, que disposen de tinta negra especial per a papers mat i que aconsegueixen negres profunds amb aquests suports.

Impressores recomanades:
Especial menció per qualitat d’impressió en b/n a la gamma K3 d’EPSON (denominació deguda a l’ús de 3 tintes grises diferentes: negra (mat o brillo), grisa i grisa clara.
Epson Stylus Photo R2400, Epson Stylus Pro 4800, 7800 i 9800.
ALTRES SISTEMES D’IMPRESSIÓ

DY TRANSFER Procés mixte, peculiar, d’acabats molt estables.

IMPRESORA DIGITAL LASER DURST LAMBDA
(EGM, Barcelona; Fotosíntesis, Madrid)
Procés fotoquímic.
Gran format: 126 cm x llargada il·limitada (=- bobina)
Impresiona per escombrat paper fotogràfic normal
Color RGB 36 Bits (68 mil milions de colors)

OCE CYMBOLIC LIGHTJET
(Carreño; Madrid)
Característiques molt semblants a la Lambda

FUJI PICTOGRAPHY- Procés semblant a la transferència

FILMADORES Converteixen arxius digitals en suports químics (pel·lícula)
Diferents formats, des de 35mm fins a placa 4 x 5”





TIPUS DE SUPORTS

PAPERS:

-Amb imprimació

-Sense preparació: reflecteixen la llum de forma confusa i inconsistent
Qualitat immediatament superior:
Inkjet paper- No superen resolucions de 720 dpi



Impressió
(dots per inch/punts per polçada) ppp Espanyol/Català dpi Anglés
Pantalla
(pícsels per polçada) ppp Espanyol/Català ppi Anglés

Compte amb les confusions per traduccions dolentes o confoses



FINE-ART PAPER
Papers de gravat o aquarel·la no pensats per a impressora que ofereixen, no obstant, bons resultats.
El paper de proves (“Papel de pruebas”) JOHANOT (de gravat) ofereix bons resultats.
Altres exemples:
Super Alpha, Guarro, Somerset, Arches (Canson)


SUPERFÍCIES/IMPRIMACIONS

COATED INK PAPERS:
Els papers per a injecció de tinta sempre porten imprimació.

*MICROPOROSOS o MICROCERÀMICS:
Per a COLORANTS
(p.ex.: Epson 900)

-Protegeixen i estabiltzen la tinta de colorants sota emulsions.
-Problemes en llocs contaminats.
-Necessiten conservació entre vidres, sobres o plàstics.
·EPSON Premium
-Glossy Photo Paper
-Luster
-Semi-Gloss
·KODAK Photo Paper Pro
·CANON Photo Paper
·ILFORD Gallery

*RECOBRIMENT MAT:
Per a COLORANTS i PIGMENTS

-Vellutats (òxids d’alumini i silici)
-Més estables que els brillants
-Alta densitat en ombres
-Acabat molt similar a paper fotogràfic tradicional
-Paradoxalment, més ampla gamma tonal que el papers-brillo
-El polietilè de tots dos costats fa de barrera a les rugostats per excès de tinta


*RC (RESIN COATED)-Recobriment de resina (papers-brillo)



*POLIMERS INFLABLES:-S’inflen tot envoltant la gota de tinta
-Delicats enfront de la humitat: NO aptes per a pigments
EPSON Color Life Photo Paper (car)

*PAPERS “LEGION” (225 gr.)-Alta qualitat/museu (recomanable veure web)

*PHOTO PAPER EPSON: Molt semblant al baritat

*HAHNEMÜLE: Molt alta qualitat (possiblement, el millor del mercat)

*USOS ESPECIALS:

-Print-On: ·T-Shirt
·Per imitar papers amb tó (tipus Canson)
·Per a transfers
.etc.
-Apli
-Ink Jet Natural Line


En general, l’estabilitat de les còpies varia radicalment d’acord amb les tintes:
Pigmentades = + estables
Colorants = - estables




PAPERS RECOMANATS EN ESPECIAL PER A B/N (segons J.M. Mellado)

EPSON:

-Premium Semimatte 250: Brillo. Gairebé tan semblant a un autèntic baritat com va ser la sèrie Glossy Photo Weight

-Professional Glossy: Brillo. Pràcticament idèntic al Glossy Photo Weight i acabat molt semblant al baritat. Només disponible en A3+

-SemiGloss i Luster 250: Brillo. Excel·lent gama tonal

-Acuarela: Mat. Baix cost. Acabat molt agradable.

-Velvet Fine Art: Mat. Un dels millors papers 100% cotó que es poden aconseguir. S’ha de tocar. N’hi ha també en llàmines de més de 500 grams.

-Ultra Smooth Fine Art: Mat . Cotó. Superfície totalment llisa.


HAHNEMÜLE:
(since 1584)

-Photo Rag: Mat. Cotó. Superfície llisa. Gamma tonal molt ampla. Un dels papers més reconeguts juntament amb l’Epson Velvet

-German Etching: Mat. Un altre excel·lent paper més texturitzat

KENTMERE:

-Art Classic: Mat. Semblant a la seva versió tradicional fotosensible


Alguns papers de Tetenal i de Ilford (Smooth Pearl, particularment) també força recomanables.

Per als papers de tipus mat és important emprar tinta negre mat. El resultat és superb




ANOTACIONS SOBRE IMPRESSIÓ DIGITAL:

-La anomenada TRAMA STOCÀSTICA o bé de FRECUÈNCIA MODULADA en OFSET disimula una mica la trama de punts geomètrica.

-L’anomenat “ofset digital” no és tal, però simula, amb un sistema de toner líquid, l’aspecte de l’ofset i dòna alta qualitat.
Amb TRAMA REGULAR i TINTA LÍQUIDA, las “ofset digital”, com ara les INDIGO de HP, no tenen matriu física (planxa) i, per tant, no tenen realment res a veure amb l’ofset autèntic.

-També es denomina (amb més idoneitat) “ofset digital” a altres impressores de capçal làser (Dip, Heidelberg) que fan una matriu per a un tiratge d’uns 1000 exemplars.
Es tracta del “làser més ofset” o de “l’ofset més làser”