Fotografia i Processos de Reproducció d'imatges: 2012

viernes, 19 de octubre de 2012

"L'hegemonia de la cultura visual"

miércoles, 26 de septiembre de 2012

Lluminàries de llum contínua (2on Tècnica Fotogràfica) per M. Vilimelis

miércoles, 20 de junio de 2012

SEARS CAMERA CATALOGUE, 1961

SEARS CAMERA CATALOGUE, 1961

miércoles, 25 de abril de 2012

Discret "ull de peix" de Nikon

http://www.theverge.com/2012/4/24/2970577/large-rare-nikon-6mm-f2-8-lens-for-sale-london

Debate - Las neurociencias

HTTP://WWW.RTVE.ES/ALACARTA/VIDEOS/PARA-TODOS-LA-2/PARA-TODOS-2-DEBATE-NEUROCIENCIAS/1384019/

HTTP://WWW.RTVE.ES/ALACARTA/VIDEOS/PARA-TODOS-LA-2/PARA-TODOS-2-DEBATE-NEUROCIENCIAS/1384019/

viernes, 20 de abril de 2012

Paulo Fernandes' Spherical panoramic photography

Dijous 26 d'abril rebem al centre Paulo Fernandes, professor de l'escola superior artística ESAP do Porto. El tema de la seva conferència és l'Spherical panoramic photography and online publication. Aquí hi trobareu un vincle a una mostra de les seves fotografies esfèriques.
Ateses les circumstàncies dels estudis de fotografia, que s'imparteixen tant de matí com de tarda, hi haurà sessió doble: a les 11:30 h. i a les 16:30 h. Per descomptat que tots els interessats en la xerrada hi sou benvinguts.

jueves, 29 de marzo de 2012

Òptica macro portentosa de la mà de Jim Frazier.

Jim Frazier es va interessar per la fotografia en entrar en contacte amb la fotògrafa de naturalesa Densey Cline, famosa pels seus llibres fotogràfics sobre la flora australiana. Aviat es van convertir en ardus col · laboradors en treballs fotogràfics i cinematogràfics i Frazier va començar a dissenyar bancs òptics giratoris i altres artefactes per optimitzar simultàniament aspectes tècnics i estètics dels seus treballs, pels que aviat es van interessar la BBC i altres importants entitats de la producció i la distribució de documents audiovisuals.

Moltes seqüències famoses, com la primera filmació del seguici nupcial de certa au del paradís, o acceleracions cronofotográficas del creixement de les plantes, els van suposar un reconeixement professional a nivell internacional. No obstant això, d'entre tots els enginys dissenyats per Jim Frazer, un autèntic misteri de combinació òptica que el cridava la caixa negra va cridar l'atenció del món dels documentals de naturalesaper la seva inusitada profunditat de camp tot i la seva condició de lent d'aproximació. Els dissenys de Frazier, patentats finalment, van deixar de ser un misteri tècnic de les seves produccions i podem trobar-los al mercat.

Suscribirse a: Entradas (Atom)

Càmera TLR (Rolleiflex)

Càmera TLR (Rolleiflex)

TRL (Twin Lens Reflex) Amb l’aparició de la fotografia, aquests sistemes es van adaptar a les primeres càmeres tècniques de visor directe però no integrat al seu interior, doncs resultava molt complex mecànicament haver de moure el mirall desprès d’haver enfocat i enquadrat per exposar la imatge, per la qual cosa es va optar per colocar superposada sobre la càmera tècnica una altra càmera amb mirall (rèflex). D’aquest mode es veia la imatge per la càmera superior i s’obtenia la fotografia per la de la part inferior. Cal dir, no obstant, que primerament van aparèixer, derivats d'un model de cámera militar de format mig per a fotografia aèria, els models SLR de Hasselblad, i tot i què conceptualment les SLR constitueixen el pas aparentment previ, el cert és que van constituïr la solució immediata als problemes tècnics de trepidació de les primeres SLR. Alguns d’aquests models encara es fabriquen a l’actualitat, tot i que d’un tamany molt més reduït que les primeres fabricades al s. XIX Models mitcs: Rolleiflex, Mamiya Combinen característiques de: CÀMERES TÈCNIQUES CÀMERES DE VISOR DIRECTE AVANTATGES: -SILENCIOSES: El seu mirall és fix. Porten obturador d’entrelents, silenciós. -PANTALLA D’ENFOCAMENT GRAN que no perd de vista la imatge durant l’exposició. -DISCRETES doncs es solen manejar a l’alçada de la cintura ( punts de vista baixos) -PEL•LÍCULES DE FORMAT MIG (imatges de 6 x 6 cm) -OBTURADOR D’ENTRELENTS  sincronitzen a qualsevol velocitat amb els flaixos. DESAVANTATGES: -ERROR DE PARALATGE, més acusat als primers plans -IMATGE A LA PANTALLA D’ENFOCAMENT INVERTIDA d’esquerra a dreta  especialment incòmodes a escenes on hi ha moviment (inversió del sentit) -IMPOSSIBLE APRECIAR PROFUNDITAT DE CAMP AL VISOR -NO COMPTEN AMB OBJECTIUS INTERCAMBIABLES i quan en compten, els hem d’adquirir per duplicat) -NO ACOSTUMEN INCORPORAR FOTÒMETRE

SLR de format mig (Hasselblad)

SLR de format mig (Hasselblad)

SLR (Single Lens Reflex) Victor Hasselblad va redissenyar una cámera de fotografia aèria per a ús militar, i va nèixer la primera rèflex de mig format. Tot i la seva perfecció tècnica, va haver de patir modificacions per tal de corregir certs problemes derivats del mecanisme d'obertura del mirall (encara sense retrocés mentre no s'avancés al següent fotograma. La solució que van oferir altres fabricants com a Rollei va ser ometre el mirall mòvil i fer servir un de fixe a una càmera amb òptica independent, situada damunt de la càmera que albergava el material fotosensible, i que feia la funció de visor (amb conseqüents problemes de paral·laxi), tot i què l'evolució tècnica de les SLR i la seva minimització de les vibracions les posaria per davant dels inconvenients de les càmeres amb òpyiques dobles. Aquests models de posterior aparició on desapareix la part superior de la TLR i s’integra al mateix cos tant la pel•lícula com un mirall a 45, aquest cop móvil per poder exposar la pel•lícula. -Podrem enfocar i veure la imatge a través de l’objectiu. -Tot i això, el problema de la inversió lateral de les imatges persisteix. Només amb la incorporació del pentaprisma s’aconseguirá corregir la imatge lateralment per a una visió més còmoda. -Acostumen portar pel•lícula de format 120 i, en funció d’aquestes característiques constructives de la càmera, podem obtenir imatges de diferents tamanys (6 x 4.5 cm, 6 x 6 cm, 6 x 7 cm …) Les marques més reconegudes: Mamiya, Hasselblad, Bronica. AVANTATGES: SENSE ERROR DE PARALATGE TAMANY DE NEGATIU GRAN I DE GRAN QUALITAT   Grans ampliacions OBJECTIUS INTERCANVIABLES OPCIÓ D’OFERIR MOTOR D’AVANÇAMENT DE PEL•LÍCULA OBTURADOR D’ENTRELENTS   sincronitzen a qualsevol velocitat amb el flaix DESAVANTATGES: IMATGE INVERTIDA D’ESQUERRA A DRETA (ESPECULAR) PREU I PES ELEVATS SOROLLOSES SENSE PENTAPRISMA CAL FOTÒMETRE DE MÀ PROFUNDITAT DE CAMP REDUÏDA PERDEM VISIÓ DURANT L’EXPOSICIÓ

Components bàsics a una càmera SLRD

Components bàsics a una càmera SLRD

SLR 35mm Per acabar amb problemes de paralatge i amb la dificultat d’enfocar i valorar una imatge invertida calia crear una càmera petita amb la qual poguèssim veure la mateixa imatge que s’exposarà sobre la pel•lícula i alhora aconseguir una imatge corregida als dos eixos.  Aparició de les primeres CÀMERES RÈFLEX D’UN SOL OBJECTIU, de 35 mm Incorporen un pentaprisma que corregeix definitivament la imatge reflectida pel mirall a 45 cap al visor, corregint-la d’esquerra dreta (invertint-la). Durant l’exposició, el mirall es retirarà cap a la part superior de la càmera deixant pas a la llum cap a la pel•lícula. AVANTATGES: NO TENEN ERROR DE PARALATGE tot i que la imatge del visor és lleugerament més petita que la que obtindrem a la nostra pel•lícula ( 95/98%) L’absència d’aquest error facilita la feina en preses molt properes. IMATGE AL VISOR CORREGIDA DE DALT A BAIX I D’ESQUERRA A DRETA (però no oblidem que a la pel•licula encara es forma invertida a tots dos eixos) LLEUGERES I VERSÀTILS: gran varietat de tipus d’objectius intercanviables. Ampli repertori de pel•lícules. SISTEMES DE MEDICIÓ TTL (Through The Lens)  Evaluar la llum. DESAVANTATGES: L’ÚS D’OBTURADORS DE PLA FOCAL   LIMITADES VELOCITATS DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX  PERDEM VISIÓ DURANT L’EXPOSICIÓ  VIBRACIONS  NITIDESA AFECTADA(exposicions llargues) COMPLEXITAT DE LA CÀMERA  ÚS ENGORRÓS.

Obturador central / d'entrelents

Obturador central / d'entrelents

OBTURADOR CENTRAL/D’ENTRELENTS Conjunt de petites llàmines (cinc, en general) disposades de manera que puguin desplaçar-se fins l’exterior del cercle que obturem, determinant, mentre es separen, un cercle cada cop més gran. Un cop alcançada la màxima abertura, el mecanisme es manté obert durant el temps necessari fins que inicia de nou el tancament. No presenten el problema de la velocitat de sincronització: comencen a obrir-se ampliant el seu cercle central fins el seu valor màxim, deixant des d’el principi passar tota la llum de l’escena. Quan s’acaba d’obrir és quan es dispara el flaix i, per tant, el pitjor que pot passar és que no hi hagi prou llum, però no que no s’exposi part de l’escena. DESAVANTATGE: ACOPLATS A L’INTERIOR DE L’OBJECTIU: AIXÒ ENCAREIX I COMPLICA MECÀNICAMENT AQUEST ELEMENT, DONAT QUE… CADA OBJECTIU DEU INCORPORAR UN OBTURADOR. LES CÀMERES DE GRAN FORMAT I LA MAJOR PART DE CÀMERES DE FORMAT MIG EMPREN AQUESTS OBTURADORS. Els de tipus mecànic funcionen tensant un resort que acumula energia  més tensió temps més breus  DESGAST DEL MECANISME AMB L’ÚS  PROBLEMES D’EXACTITUD SINCRONITZEN A QUALSEVOL VELOCITAT AMB EL FLAIX (tot i que no solen alcançar temps més breus de 1/500  són una mica lents)

OBTURACIÖ

OBTURADOR DE PLA FOCAL (DE CORTINETES) Fa servir dues cortinetes disposades horitzontalment o vertical, colocades a l’alçada del pla focal, tot just davant de la pal•lícula. 1) Quan es prem el disparador, s’allibera la primera de les cortines, iniciant un recorregut per davant de l’element fotosensible i permitint-hi arribar la llum. 2) Quan la primera part descoberta del fotosensor ha estat exposada durant el temps previst, comença el su recorregut la segona cortina. Totes dues continuen el seu recorregut de mode simulatani, a velocitat constant i AMB UNA SEPARACIÓ ENTRE TOTES DUES O AMPLADA D’ESCLETXA QUE VARIA SEGONS EL TEMPS D’EXPOSICIÓ DESSITJAT. Son més constants als seus resultats que no pas els d’entrelents, perquè la molla es tensa sempre el mateix, controlant-se el temps amb l’amplada d’escletxa. Tot i això, compten amb un inconvenient: En haver de tapar completament el fotosensor EL SEU TAMANY ÉS MÉS GRAN QUE EL DEL CENTRAL   Per això el seu ús en càmeres de pel•lícula superior a 35 mm ha estat freqüentment relacionat amb VIBRACIONS. ÉS EL TIPUS D’OBTURADOR ADEQUAT PER A LES CÀMERES RÈFLEX D’UN SOL OBJECTIU (SLR) I ESPECIALMENT DE LES DE 35 mm DE FORMAT DE PEL•LÍCULA. L’AMPLADA D’ESCLETXA es controla amb el comandament extern de l’obturador, i és més ampla com més gran és el temps: A partir d’un cert valor, serà tan ampla com la pel•lícula: La primera cortina haurà arribat al final del recorregut i DESTAPAT COMPLETAMENT EL FOTOSENSOR QUAN ENCARA NO HAGI COMENÇAT A MOURE’S LA SEGONA CORTINA. VELOCITAT DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX EN ARRIBAR A UN CERT VALOR D’EXPOSICIÓ, L’ESCLETXA QUE DEIXA LA 1ª CORTINA ÉS TAN AMPLA COM EL FOTOSENSOR (O PEL•LÍCULA) I HAURÀ ARRIBAT AL FINAL DEL SEU RECORREGUT I DESTAPAT COMPLETAMENT EL SENSOR ABANS QUE NO HAGI COMENÇAT A MOURE’S LA SEGONA CORTINA. VELOCITAT DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX Suposem que aquest temps d’obtruració correspon a 1/250 s: QUALSEVOL TEMPS MÉS LLERG QUE AQUEST SEMPRE SERÀ TAL QUE LA PRIMERA CORTINA HAURÀ ARRIBAT AL FINAL DEL SEU RECORREGUT SENSE QUE ES COMENCI A MOURE LA SEGONA. AQUESTA VELOCITAT D’OBTURACIÓ S’ANOMENA VELOCITAT DE SINCRONITZACIÓ Perquè… Si estiguèssim fent servir una font de llum artificial de molt curta durada, com ara la del FLAIX, no podriem utilitzar velocitats d’obturació més breus que la de sincronització, perquè la pel•lícula s’exposa a través d’una escletxa d’amplada proporcional al temps d’obturació i, per tant, només quedaria exposada una banda d’imatge. Els obturadors centrals no presenten aquest problema: Comencen a obrir-se com a un diafragma, determinant un petit cercle al centre que es va ampliant fins el seu valor màxim, però que de bon començament deixa passar la llum procedent de tota l’escena, tot i que al principi no hi entri prou per a una exposició correcta o suficient.

flux lluminós

IL.LUMINACIÓ NATURALESA DE LA LLUM MAGNITUDS UNITATS DE MESURA DE LA LLUM La llum, igual que les ones de ràdio, els raigs x o els gamma, és una radiació i una forma d’energia. L’ENERGIA ES MESURA EN JOULES (J) al sistema internacional. Per a què en necessitem, de noves unitats? : •NO TOTA LA LLUM EMESA PER UNA FONT ARRIBA A L’ULL I PRODUEIX SENSACIÓ LLUMINOSA. •NO TOTA L’ENERGIA QUE CONSUMEIX UNA FONT, COM ARA UNA BOMBETA, ES CONVERTEIX EN LLUM. Tot això s’ha d’avaluar d’alguna manera i per això definirem noves magnituds: MAGNITUDS DE LA LLUM: -FLUX LLUMINÓS  -INTENSITAT LLUMINOSA (EMITÀNCIA) I -IL•LUMINACIÓ (“IL•LUMINÀNCIA”) E -LUMINÀNCIA L -RENDIMENT LLUMINÓS (EFICIÈNCIA LLUMINOSA) -QUANTITAT DE LLUM Q FLUX LLUMINÓS POTÈNCIA (W) emesa en forma de radiació lluminosa a la qual l’ull humà és sensible Considerem dues bombetes, de 25w i de 60w: -Quina llueix més? -Quant llueix cada bombeta? Quan parlem de 25w o 60w, ens referim només a la potència consumida per la bombeta, de la qual només una part es converteix en llum visible: és l’anomenat flux lluminós. Podriem mesurar en watts, però sembla més senzill definir una nova unitat, el lumen, que prengui com a referència la radiació visible. EQUIVALENT LLUMINÓS DE L’ENERGIA es diu a la relació entre lumens i watts. Equival a: 1 watt-llum a 555 nm = 683 lm Empíricament es demostra que a una radiació de 555 nanòmetres (frecuència d’ona de radiació) de 1 watt de potència emesa per un cos negre* li corresponen 683 lumen. *cos negre: aquell que absorbeix tota l’energia en forma de radiació que incideix sobre ell en qualsevol direcció i longitud d’ona i emet la màxima radiació possible a qualsevol temperatura. EN RESUM: ABSORBIDOR I EMISOR PERFECTE. EL FLUX LLUMINÓS ÉS OMNIDIRECCIONAL

intensitat lluminosa

intensitat lluminosa

INTENSITAT LLUMINOSA (EMITÀNCIA) SÍMBOL: I UNITAT: cd (candela) I=/ Ès el flux lluminós emés per unitat d’angle sòlid en una direcció concreta El flux lluminós ens dòna una idea de la quantitat de llum que emet una font lluminosa, com ara una bombeta, en totes les direccions de l’espai, però un projector, per exemple, ho fa en una sola direcció. NECESSITEM CONÈIXER CÒM ES DISTRIBUEIX EL FLUX EN CADA DIRECCIÓ DE L’ESPAI DEFINIM L’INTENSITAT DE LA LLUM CONSIDERADA EN UNA DIRECCIÓ CONCRETA Intensitat o Emitància (unidireccional) i Flux Lluminós (multidireccional)

calcul ponderat de la il·luminància

Intensitat lluminosa = lumens/stereorradiàn (unitat d’angle sòlid) IL•LUMINACIÓ (“IL•LUMINÀNCIA”) RELACIÓ ENTRE INTENSITAT LLUMINOSA I EL QUADRAT DE LA DISTÀNCIA E = /s UNITATS: lx(lux)=lumen/m2 fc(foot-candle) 1fc  10lx (aprox.) Considerem l’exemple d’una llanterna il•luminant superfícies a diferents distàncies. E = I/r2LLEI DEL QUADRAT INVERS La il•luminància depèn de la distància a l’objecte il•luminat: prop=cercle petit fortament il•luminat lluny=cercle gran dèbilment il•luminat