miércoles, 18 de noviembre de 2009

ENFOCAMENT / SISTEMES D’ENFOCAMENT

L’acció d’enfocar consisteix en

FER COINCIDIR EL VÈRTEX DE CONVERGÈNCIA DEL FAIX DE LLUM provinent d’un punt de l’escena

SOBRE EL PLA DE LA PEL·LÍCULA,

de tal mode que aquest punt objecte es plasmi com a punt imatge.

Per això, haurem de poder APROPAR O ALLUNYAR LES LENTS O LA PEL·LÍCULA, fins que coincideixin en el pla d’enfocament. Þ

Þ CAL DISPOSAR D’ALGUN MITJÀ AMB EL QUAL POGUEM ALTERAR LA DISTÀNCIA ENTRE LA CÀMERA I L’OBJECTIU.

Aquesta acció es pot realitzar:

1-DESPLAÇANT CAP ENDAVANT O CAP ENRERE ELS PLANS DE LA PEL·LÍCULA O DE L’OBJECTIU SOBRE UN CARRIL

(càmeres tècniques de banc òptic o gran format)

2-DESPLAÇANT CAP ENDAVANT O CAP ENRERE ELS GRUPS ÒPTICS DE L’OBJECTIU AMB L’ANELL D’ENFOCAMENT

LES ÀREES ENFOCADES ESTAN ESTRETAMENT RELACIONADES AMB:

1-EL TIPUS D’OBJECTIU (focal)

2-DISTÀNCIA AL MOTIU

3-DIAFRAGMA

SISTEMES D’ENFOCAMENT MANUAL:

1-PER DESPLAÇAMENT

(Visors de PANTALLA DE CAMP MAT –càmeres de GRAN FORMAT-)

2-TELÈMETRE (Compactes de 35 mm)

a) TELÈMETRE DE COINCIDÈNCIA

b) TELÈMETRE D’IMATGE PARTIDA

3- PANTALLA DE MICROPRISMES

SISTEMES AUTOFOCUS

1- PASSIUS:

a) PER COMPARACIÓ DE CONTRASTOS

b) PER COMPARACIÓ DE FASES

2- ACTIUS:

a) PER INFRAROJOS

b) PER ULTRASONS

ENFOCAMENT MANUAL

PER DESPLAÇAMENT

Sobre un sistema de CREMALLERA o bé de RAILS els muntants davanter i posterior de la càmera i comprobació de l’enfocament sobre el vidre esmerilat.

Inconvenient: PANTALLA DE CAMP MAT Þ per realitzar un enfocament de precisió sobre aquest tipus de visor la IMATGE és TÈNUE i molt poc lluminosa, per la qual cosa necessitem

lupes d’augment (les TLR i SLR les porten incorporades al visor)

pantalles accesòries (tipus FRESNEL) que augmentin la lluminositat de la imatge.

D’altra banda es fa necessari quelcom tipus d’aleta metàlica, o tela negra, per evitar-hi l’interferència de la llum exterior.

TELÈMETRE DE COINCIDÈNCIA

Es basa en l’obtenció de dues imatges separades provinents de dues finestres situades a la part superior de la càmera.

Característic de models de 35 mm de VISOR DIRECTE, com ara les mítiques LEICA.

-Per un costat, veiem l’escena a través del visor i un mirall semitransparent.

-Per un altre, veiem l’escena en una imatge superposada, formada i desviada per un sistema òptic de miralls i prismes Þ quan girem el nostre anell d’enfocament, també movem el prisma, tot desplaçant la imatge que ens projecta aquest sobre la imatge que veiem pel visor. Fent-hi coincidir totes dues imatges, aconseguim l’enfocament desitjat.

-Al mateix temps, a una escala gravada sobre l’anell, es mostra la distància entre la càmera i l’objecte enfocat.

QUANT MÉS ALLUNYADES ENTRE SI ESTIGUIN TOTES DUES FINESTRES

MÉS GRAN SERÀ LA PRECISSIÓ D’ENFOCAMENT

EL TELÈMETRE

ofereix IMATGE LLUMINOSA

(I CONSTANT DURANT L’OBTURACIÓ)

ESTIGMÒMETRE (TELÈMETRE D’IMATGE PARTIDA)

DISPOSITIU ESTÀTIC format per dos prismes semicirculars de vidre situats a la pantalla d’enfocament, que mostren la imatge dividida en dues meitats. La imatge estarà enfocada quan fem coincidir les meitats en una imatge sencera.

PANTALLA DE MICROPRISMES

Aplicació del mateix concepte que l’estigmòmetre però sobre una reixeta de microprismes, i amb lents fresnel, situada al centre de la pantalla d’enfocament.

Lluminositat problemàtica (pot arribar a enfosquir-se amb òptiques llargues).

SISTEMES AUTOFOCUS

Les primeres càmeres SLR que van incorporar l’autofocus van ser les

MINOLTA 7000 l’any 1985, i posteriorment ho faria CANON.

Totes dues van ser molt criticades per això, sobre tot per part d’alguns fotògrafs professionals i algunes empreses de fotografia. Amb el temps es van adonar del seu error i fins i tot els crítics el van adoptar.

Avui dia n’hi ha de tan sofisticats que son capaços d’enfocar amb l’ull del fotògraf.

(un sistema d’infraroig es reflecteix sobre la còrnea del fotògraf i detecta a quina part de l’enquadrament està mirant, aplicant-hi l’enfocament.

TIPUS

3- PASSIUS:

a) PER COMPARACIÓ DE CONTRASTOS (el més comú en SLR)

b) PER COMPARACIÓ DE FASES

4- ACTIUS:

a) PER INFRAROJOS

b) PER ULTRASONS

COMPARACIÓ DE CONTRASTOS

CAPAÇ DE DETECTAR LA NITIDESA DE LA IMATGE

Un sensor fotosensible CCD recull dues imatges:

1 procedent del visor

2 d’un mirall mòvil acoplat al motor d’enfocament

L’objectiu comença a enfocar des de l’infinit i atura el motor quan les llums i les ombres (el seu contrast) coincideixen en totes dues imatges.

Capaç d’enfocar amb un nivell de llum inferior al que necessita l’ull humà

Encara que en aquelles escenes de contrast baix (superfícies llises uniformement il·luminades o amb motius repetitius, escenes amb poca il·luminació, uniformement fosques) no funciona correctament.

COMPARACIÓ DE FASES

Desenvolupat per primer cop per l’empresa HONEYWELL l’any 1976, s’hi incorporarà a una càmera KONIKA C35 AF2 de 35 mm (una compacta amb telèmetre)

Empra dos sensors que travessant la mateixa lent triangulen la distància de l’objecte, determinant-se aquesta per la diferència de les imatges captades per tots dos sensors.

PER INFRAROIG

Emet un faig de raigs infrarojos que reboten a l’objecte i que és recollit per un mirall que atura l’enfocament quan detecta un senyal d’intensitat màxima.

Funciona bé amb llum o sense i no es torna erràtic amb motius poc contrastats o rítmics, tot i que si fotografiem travessant un vidre el pot confondre amb el tema principal.

Molt emprat a càmeres compactes i flaixos (molt extés per detectar la distancia al motiu i controlar el llamp)

PER ULTRASONS

Funcionament semblant a l’anterior, però en cops del faig de llum infraroja emet ultrasons reflectits pels objectes i tornats capa a la càmera.

Un cronòmetre allotjat a l’interior de la càmera calcula la distància segons el temps que triga el so dençà la seva emisió fins el seu retorn.

No funciona correctament quan existeixen obstacles al seu camí, com ara un vidre o trames de teixits o filferros.

LA CÀMERA/ENFOCAMENT

SISTEMES DE VISOR I ENFOCAMENT

L’ús de càmeres estenopeiques fabricades amb capses o pots excloeix la possibilitat de fer enquadraments amb precissió, tot i que tampoc no son imprescindibles.

Un altre factor com és l’enfocament tampoc no és pas necessari amb les càmeres d’orifici, doncs el fet de no emprar lens excloeix la necessitat d’enfocar, perquè

ELS RAIGS QUE PENETREN A TRAVÉS D’UN ORIFICI SON DIVERGENTS I NO PAS CONVERGENTS, com quan passen travessant un sistema òptic.

Þ La convergència dels raigs en un punt fa necesari que puguem veure, o, si més no, calcular, en quin punt o, millor dit, en quin pla podem trobar-nos amb una imatge enfocada Þ nítida.

El fet d’enfocar quan treballem amb sistemes òptics es va convertir en necessària abans del propi naixement de la fotografia: durant el s. XVIII trobem càmeres fosques portàtils on es resol aquest problema. La solució fou introduir un element que s’hi incorporarà a les càmeres fotogràfiques i que perdurarà fins avui dia: EL VIDRE ESMERILAT, tot i que també es poden emprar altres tipus de materials translúcids, com ara PAPER o, encara millor, PAPER ENCERAT. El mitjà que reuneix les millors condicions és, sense dubte, el vidre esmerilat.

VISOR DIRECTE:

Sobre aquest vidre translúcid aconseguim que la llum (invisible per si mateixa) es projecti i podem veure la imatge directa realitzada amb la llum provinent de l’escena i formada pel sistema òptic (lents) de la nostra càmera.

Gràcies a aquesta pantalla podrem enfocar de forma precisa, comprovar les zones de l’escena que queden fora d’enfocament (profunditat de camp) i enquadrar còmodament, d’acord amb els nostres interesos.

1- pantalla de camp mat: Poca lluminositat Þ

accesoris: lupes, pantalles fresnel.

El que segueixen incorporant avui dia les càmeres tècniques o de gran format.

Avantatges:

-Veiem directament.

-No existeixen errors de paralatge.

-Versatilitat d’ajustaments i moviments de montants d’aquestes càmeres.

-Control sobre perspectiva i nitidessa.

Inconvenients:

-Imatge a la pantalla d’enfocament invertida de dalt a baix i d’esquerra a dreta.

-Imatge poc lluminosa (Þ drap negre sobre cap i part posterior càmera)

-Càmeres pesades i incòmodes.

-Profunditat de camp molt petita.

-Un cop realitzat l’enfocament cal introduir la placa fotosensible.

(VISOR DIRECTE)

2- GUIES I MARQUETS: Sistemes a l’exterior de la càmera. Els van emprar les primeres compactes d’ús aficionat com ara la Kodak I (1888).

3- COMPACTES DE VISOR DIRECTE:

Desenvolupats a finals dels anys 20 (s XX) per LEICA a les seves càmeres de 35mm.

Actualment presents a:

-càmeres compactes d’aficionat.

-càmeres reciclables.

-càmeres digitals compactes (com alternativa a la pantalla LCD)

No veiem a través de l’òptica, sinò travessant una petita finestra (visor) dotada d’unes lents que ens permeten observar, de mode aproximat, l’escena que estem fotografiant.

Per tal de fer més precís l’enquadrament, aquests visors compten, a més a més, amb unes marques de referència a l’interior que ens deixen ajustar de manera més precissa, els limits del nostre enquadrament.

Colocats usualment a la part superior de la càmera, allunyats uns centímetres de l’objectiu, ens trobarem amb un lleuger desfasament entre allò que veiem i la imatge que registra el nostre objectiu Þ error de paralatge.

4- VISORS DIRECTES AMB TELÈMETRE

El telèmetre és un sistema extern a la pantalla d’enfocament que permet enfocar amb precissió, donat que amb les càmeres de visor directe, a més de l’error de paralatge no veiem directament sobre la pantalla d’enfocament, la qual cosa impedeix observar el grau d’enfocament d’aquesta.

Avantatges:

-Càmeres silencioses (ús d’obturadors d’entrelents): absència de vibracions.

-Molt compactes i lleugeres.

-No perdem en cap moment la visió de l’escena.

-Imatge nítida i brillant Þ facilita l’ús a nivells baixos de llum.

Desavantatges:

-Error de paralatge.

-Impossible comprovar la profunditat de camp (no veiem a través de l’objectiu)

-Depenem del telémetre per a l’enfocament de la imatge.

VISORS REFLEX TIPOLOGIES DE CÀMERES REFLEX

El mirall interposat a l’eix òptic a 45°

va ser una solució que es va incorporar a les càmeres fosques per fer-les més fàcils d’utilitzar i, sobre tot, per donar-li volta a la imatge i veure-la corregida de dalt a baix Þ permet l’artista dibuixar damunt el vidre esmerilat en una posició erguida sobre una imatge “dreta” (tot i que romanava invertida d’esquerra a dreta).

A aquests models que incorporen un mirall les anomenem RÈFLEX.

TRL (Twin Lens Reflex)

Amb l’aparició de la fotografia, aquests sistemes es van adaptar a les primeres càmeres tècniques de visor directe però no integrat al seu interior, doncs resultava molt complex mecànicament haver de moure el mirall desprès d’haver enfocat i enquadrat per exposar la imatge, per la qual cosa es va optar per colocar superposada sobre la càmera tècnica una altra càmera amb mirall (rèflex).

D’aquest mode es veia la imatge per la càmera superior i s’obtenia la fotografia per la de la part inferior.

Alguns d’aquests models encara es fabriquen a l’actualitat, tot i que d’un tamany molt més reduït que les primeres fabricades al s. XIX

Models mitcs: Rolleiflex, Mamiya

Combinen característiques de: CÀMERES TÈCNIQUES

CÀMERES DE VISOR DIRECTE

AVANTATGES:

-SILENCIOSES: El seu mirall és fix. Porten obturador d’entrelents, silenciós.

-PANTALLA D’ENFOCAMENT GRAN que no perd de vista la imatge durant l’exposició.

-DISCRETES doncs es solen manejar a l’alçada de la cintura (Þ punts de vista baixos)

-PEL·LÍCULES DE FORMAT MIG (imatges de 6 x 6 cm)

-OBTURADOR D’ENTRELENTS Þ sincronitzen a qualsevol velocitat amb els flaixos.

DESAVANTATGES:

-ERROR DE PARALATGE, més acusat als primers plans

-IMATGE A LA PANTALLA D’ENFOCAMENT INVERTIDA d’esquerra a dreta Þ especialment incòmodes a escenes on hi ha moviment (inversió del sentit)

-IMPOSSIBLE APRECIAR PROFUNDITAT DE CAMP AL VISOR

-NO COMPTEN AMB OBJECTIUS INTERCAMBIABLES i quan en compten, els hem d’adquirir per duplicat)

-NO ACOSTUMEN INCORPORAR FOTÒMETRE

SLR (Single Lens Reflex)

Models de posterior aparició on desapareix la part superior de la TLR i s’integra al mateix cos tant la pel·lícula com un mirall a 45°, aquest cop móvil per poder exposar la pel·lícula.

-Podrem enfocar i veure la imatge a través de l’objectiu.

-Tot i això, el problema de la inversió lateral de les imatges persisteix.

Només amb la incorporació del pentaprisma s’aconseguirá corregir la imatge lateralment per a una visió més còmoda.

-Acostumen portar pel·lícula de format 120 i, en funció d’aquestes característiques constructives de la càmera, podem obtenir imatges de diferents tamanys (6 x 4.5 cm, 6 x 6 cm, 6 x 7 cm …)

Les marques més reconegudes: Mamiya, Hasselblad, Bronica.

AVANTATGES:

SENSE ERROR DE PARALATGE

TAMANY DE NEGATIU GRAN I DE GRAN QUALITAT Þ

Þ Grans ampliacions

OBJECTIUS INTERCANVIABLES

OPCIÓ D’OFERIR MOTOR D’AVANÇAMENT DE PEL·LÍCULA

OBTURADOR D’ENTRELENTS Þ

Þ sincronitzen a qualsevol velocitat amb el flaix

DESAVANTATGES:

IMATGE INVERTIDA D’ESQUERRA A DRETA (ESPECULAR)

PREU I PES ELEVATS

SOROLLOSES

SENSE PENTAPRISMA CAL FOTÒMETRE DE MÀ

PROFUNDITAT DE CAMP REDUÏDA

PERDEM VISIÓ DURANT L’EXPOSICIÓ


SLR 35mm

Per acabar amb problemes de paralatge i amb la dificultat d’enfocar i valorar una imatge invertida calia crear una càmera petita amb la qual poguèssim veure la mateixa imatge que s’exposarà sobre la pel·lícula i alhora aconseguir una imatge corregida als dos eixos.

Þ Aparició de les primeres

CÀMERES RÈFLEX D’UN SOL OBJECTIU, de 35 mm

Incorporen un pentaprisma que corregeix definitivament la imatge reflectida pel mirall a 45° cap al visor, corregint-la d’esquerra dreta (invertint-la).

Durant l’exposició, el mirall es retirarà cap a la part superior de la càmera deixant pas a la llum cap a la pel·lícula.

AVANTATGES:

NO TENEN ERROR DE PARALATGE tot i que la imatge del visor és lleugerament més petita que la que obtindrem a la nostra pel·lícula (± 95/98%)

L’absència d’aquest error facilita la feina en preses molt properes.

IMATGE AL VISOR CORREGIDA DE DALT A BAIX I D’ESQUERRA A DRETA (però no oblidem que a la pel·licula encara es forma invertida a tots dos eixos)

LLEUGERES I VERSÀTILS: gran varietat de tipus d’objectius intercanviables. Ampli repertori de pel·lícules.

SISTEMES DE MEDICIÓ TTL (Through The Lens) Þ Evaluar la llum.

DESAVANTATGES:

L’ÚS D’OBTURADORS DE PLA FOCAL Þ

Þ LIMITADES VELOCITATS DE SINCRONITZACIÓ AMB EL FLAIX

Þ PERDEM VISIÓ DURANT L’EXPOSICIÓ

Þ VIBRACIONS Þ NITIDESA AFECTADA(exposicions llargues)

COMPLEXITAT DE LA CÀMERA Þ ÚS ENGORRÓS.

SLRD evolució cap al format digital de les SLR 35mm

VISORS LCD (LIQUID CRYSTAL DISPLAY)

Aquestes pantalles utilitzen dues capes de material polaritzat amb una solució de cristall líquid entre totes dues.

En passar un corrent elèctric a través del liquid els cristalls líquids s’alineen i no hi deixen passar la llum Þ cada cristall és com un obturador que hi deixa passar la llum o no.

Incorporades en la part posterior de la càmera, a mode de visor, on podem veure i composar l’imatge que es plasmarà en el sensor fotosensible. De fet és la mateixa.

A més, podem canviar a la mateixa pantallla els menús necessaris per modificar els controls de la càmera (velocitat, resolució, sensibilitat, diafragma…)

Moltes es poden separar del cos de la càmera i girar per adaptar-les al nostre punt de visió Þ element extremadament versàtil

La major part de les càmeres digitals amb aquesta mena de pantalla segueixen portant alguna mena de visor convencional (visió directa –el més comú- o visió rèflex)

martes, 3 de noviembre de 2009

Distància Hiperfocal

A la fotografia de paisatges és moltes vegades desitjable que tota la nostra foto tingui nitidesa. Al contrari del que passa en els retrats en els quals és desitjable el subjecte en focus i el fons desenfocat, en un paisatge un fons desenfocat sol quedar bastant malament.

L'àrea de la foto que es veu nitida o en focus és el que s'anomena DOF (depth of field) o en espanyol profunditat de camp.

Podem afirmar llavors que en retrats solem treballar amb profunditat de camp (DOF) mínima i en paisatges amb DOF màxim (en general)

El que nosaltres entenem el fotografiar un paisatge és trobar una profunditat de camp tal que s'estengui des d'on comença la nostra fotografia fins a infinit. La distància des de la qual tenim nitidesa fins infinit és el que anomenarem distància hiperfocal.

El DOF depèn de l'obertura seleccionada, com ms obrim el diafragma més gran és el DOF la qual cosa podria portar-nos a pensar que simplement podriem treure a F32 i tenir el DOF màxim possible per al nostre lent però pel fenomen de difraccio dels Fs molt alts perjudiquen notòriament la qualitat de la imatge, en general en els lents normals d'una DSLR les obertures entre F5.6 i F11 són les òptimes en termes de nitidesa, F16 sol ser tot just usable ia partir d'allí la difraccio genera una notable caiguda en la qualitat de la imatge. En general, el punt òptim (sweet spot) d'un lent en termes de nitidesa aquesta entre F5.6 i f10.
L'objectiu és llavors trobar quina és l'obertura Maxima (menor F possible) per aconseguir la distància hiperfocal.

La distància hiperfocal es calcula així:

H (mm) = (f * f) / (N * c)

On
f = Distància focal del lent [mm]
N = F-Stop
c = 0.02mm (mida del cercle de confusió del qual no anem a parlar)

Exemple
Si estem utilitzant un lent 35mm a F8

H = 35mm * 35mm / 8 * 0.02mm
H = 7.656 mm

És a dir que la nostra distància hiperfocal és de 7.6 metres qual cosa vol dir que amb el lent de 35mm a F8 podem treure en focus fins infinit sempre que no hi hagi res rellevant a menys de 7 metres de la càmera.

Sol ser una bona idea armar una tablita amb la distància hiperfocal per a diferents obertures dels lents que fem servir. Això es pot fer visitant aquest lloc on a més podem llegir més sobre el tema.

La tablita hauria tenir per als lents que tenim en les seves diferents distàncies focals quina és la distància hiperfocal en les obertures més comuns: f2.8, f4, F5.6, F8, F11, F16 (utilitzar en cas d'emergència)

Al muntar aquestes taules i jugar amb la fórmula que hem après aprendrem ràpidament algunes conclusions pràctiques:

- A vegades en funció de l'lent seleccionem l'obertura a utilitzar per a una escena donada, altres vegades en funció de l'escena seleccionem el lent, la taula i la fórmula serveixen per a totes dues coses.
- Els ultra-gran angulars de 10 a 17mm solen estar en distància hiperfocal pràcticament per a qualsevol obertura i distància, en F8 per exemple la distància hiperfocal és d'aproximadament mig metre en 10mm.
- Els teleobjectius llargs de més de 60mm són molt utils en paisatgisme però haurien usar-se quan l'escena comença a una bona distància de la càmera, per això són ideals per a contorns, detalls de muntanyes, penya-segats, etc. No són pràctics si tenim objectes propers a la càmera que hagin d'aparèixer a la fotografia.

Vegem un parell d'escenaris pràctics

1) Tenim un lent 24mm i volem treure una escena determinada

En aquests casos podem calcular la distància hiperfocal en diferents obertures i després compondre en base al que el lent ens permet. Podem utilitzar la fórmula o bé taules indistintament.
Per 24mm tenim les següents distàncies hiperfocales:

f4 = 7m
F5.6 = 5m
f8 = 3.5m
F11 = 2.5m

Hauríem llavors cercar composicions en les quals no hi hagi res a menys de 2,5 metres de la càmera ja que en aquest cas per a que l'objecte proper aquest en focus perdríem el focus a l'infinit la qual cosa és dolent.

2) Estem davant d'una escena determinada i volem triar que lent utilitzar, tenim un 17-55 i un 10-20

Suposem ara que tenim una composició que ens agrada en la qual tenim un objecte a 0,9 metres de la càmera i volem que el focus s'estengui des d'aquest objecte fins infinit.

Fent servir les taules veiem les diferents opcions que tenim per distància hiperfocal menor o igual a 0,9 metres.

Amb el 17-55 podriem treure en 17mm i F16 però la qualitat d'imatge no seria molt bona.
Ens anem llavors al 10-20 i veiem que en 11mm podem treure en F8 amb distància hiperfocal de 0.7 metres.

Conclusions:

Una petita taula de distàncies hiperfocales per als nostres lents és una eina molt important aa l'hora de treure paisatges ja que ens permet calcular l'obertura òptima a utilitzar per aconseguir que tot el paisatge aquest correctement nítid.

La mateixa imatge amb 4 paràmetres diferents de balanç de blancs. Un ajustament incorrecte produeix dominants de color.

El Balanç de Blancs

Contingut
1 Necessitat del Balanç de blancs
2 Descripció
3 Implementació programari del Balanç de blancs
4 Vegeu també
5 Enllaços externs
Necessitat del Balanç de blancs

Els colors capturats per les càmeres depenen, com és evident, de la il luminació. La llum que travessa l'objectiu i excita el CCD o la pel.lícula no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, i dins d'aquestes, n'hi ha de diferents tipus que depèn d'una sèrie de característiques diferenciadores. Una d'elles és precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribució espectral de l'energia.
El principal problema que plantejava la temperatura de color a la càmera fotogràfica analògica, era que no podia distingir si la llum present era blanca pura o no. Les pel lícules es calibren, en general, per la llum del dia, la temperatura de color és idèntica a la llum del flaix. A més també es feien servir filtres fotogràfics de color per contrarestar els efectes de la temperatura de color.
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de manera aproximadament igual en les tres components de color (RGB). No obstant això, amb il luminació artificial és molt probable que una de les components de color sigui més important que les altres. Per exemple, en l'enllumenat de tungstè predomina la component vermella, molt útil en escenaris càlids on predominen els tons vermellosos.
Una càmera no té la possibilitat de processar la llum com ho fa el cervell humà, ja que està calibrada de manera que el CCD identifica com a llum blanca, una llum amb una determinada temperatura de color: la llum solar. Els efectes de la il luminació a la imatge es poden compensar actuant a la cambra sobre el guany de cada una dels components del color.

DESCRIPCIÓ

La majoria de les càmeres digitals porta incorporat al menys un sistema de balanç de blancs automàtic. Aquest el que fa és ajustar la part més brillant de la escena per que aparegui com a color blanc, i la menys brillant com negre.
Algunes càmeres digitals disposen d'opcions més avançades que l'ajustament automàtic, però no completament manuals, donant així algunes opcions més del automàtic:
Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent o halògena (il luminació típica de la llar: bombeta).
Sol: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
Ombra: S'ajusta assumint que es troba en un espai exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.
Aquestes opcions són millors que l'ús automàtica i encara tindrem problemes amb els termes mitjans, durant l'alba o el capvespre, en què la llum del sol ha de travessar una major longitud en les capes de l'atmosfera que envolten la terra. Això modifica la coloració de la llum, la qual poques vegades notem ja que ens és massa quotidià.
L'ajustament manual del balanç de blancs a les càmeres digitals actuals s'ha simplificat notablement i només cal enfocar la càmera cap a un full de paper o objecte blanc i prémer el botó de calibratge de blancs. D'aquesta manera, el guany de les tres components de color s'ajusta automàticament per tal que donin el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'il luminació. D'aquesta manera, els colors obtinguts en la nostra imatge s'apropessin el màxim possible als colors reals de l'escena fotografiada.
Implementació programari del Balanç de blancs

El balanç de blancs és una operació programari que altera els nivells de la imatge. Es podria pensar que és un procés de gran complexitat tècnica donat el complicat que és desfer-se d'dominants indesitjades un cop la imatge ha estat revelada amb un balanç de blancs insatisfactori.
Res més lluny de la realitat, la càmera (en estirar en JPEG) o el nostre revelador (al tirar en RAW) implementen el balanç de blancs com un simple escalat de tots els nivells RGB per un valor quan la imatge està encara en estat lineal ( per això és tan complicat corregir a posteriori en imatges amb gamma compensada), existint un factor diferent per a cada canal. Així per exemple, i si prenem com a referència el canal verd (que deixem inalterable), per aplicar un balanç de blancs 'tungstè' a la Canon 350D s'utilitzen uns factors: R: 1.392498, G: 1.000000 i B: 2.375114, és dir tots els nivells vermells s'incrementen en un 39% i els blaus en un 138% respecte als seus valors lineals de partida, tan simple com això.

Temes relacionats
Temperatura de color
Correcció gamma
La temperatura de color: la importància del balanç de blancs
Balanç de blancs
Equilibrar blancs

GLOSSARI TÈCNIC: IL.LUMINACIÓ /TÈCNICA FOTOGRÀFICA / APLICACIONS MUSEISTIQUES

IL.LUMINACIÓ / TÈCNICA FOTOGRÀFICA / APLICACIONS MUSEISTIQUES

GLOSSARI TÈCNIC

Absorció: Estrictament parlant, és la transferència d'energia. El terme es Utilitza comunament per descriure el comportament de la llum que incideix sobre la matèria. La senzilla comprovació de que les superfícies negres s'escalfen més que les blanques Ràpidament, és una cosa ben conegut. En Relació al fenomen cromàtic, per exemple, la reflexió del verd s'explica Perquè una superfície determinada absorbit ha ennuvolat la radiació blava i la vermella. En el color porpra, en canvi, el verd és absorbit i es reflecteixen simultàniament el blau i el vermell (i sempre Quan la llum blanca del mar).
La noció d'absorció també s'aplica en Relació als diversos tipus de filtres, ja que aquests exerceixen una acció selectiva, segons el color o la Substància incorporada (vegeu filtres UV i IR). També esmentem el terme absorció quan ens referim a l'acció dels Fotons de la llum o d'altres tipus d'energia radiant, com els infrarojos.

Acrylite: Filtre U.V. incorporat un planxes de policarbonat rígid. És una marca registrada de Cir Industries, EUA. Es disposa de 2 classes: OP-2 per Reemplaça i Vidre a l'OP-3 per Construir vitrines o caixes. Té L'avantatge que no es ratlla Fàcilment Bloqueja i el 98% dels raigs UV Segons el fabricant.
Aklo-TIPUS: Filtre infraroig de vidre. Marca registrada de Corning EUA. (veure filtres I.R.).

Angstrom A: Unitat de mesura utilitzada per a les magnituds molt petites com les longituds d'ona de l'espectre electromagnètic. -10
1 A = 1/10.000.000 d'mm o 10 metres.
10 A = 1 nm (nanòmetre).

Antisol: Filtre U.V. en forma de vernís, una base de benzofenona. Marca registrada de Antisol evolució, EUA.

Argó: Gas inert incorporat en el bulb de les làmpades incandescents per prolongar la vida útil del filament.

Balast: Reactància que permet regular la tensió del circuit elèctric en els sistemes de tubs de làmpades fluorescents i de descàrrega en general.
Cal advertir que els balasts comuns s'escalfen a poc de funcionar, i per això ha de INSTAL.LAR fora de les vitrines d'exhibició per Evitar la Acumulació de la calor.
Benzofenona: Substància química que absorbeix la radiació UV Són incorporades en els diversos materials per als filtres UV (vidre, laminats plàstics, policarbonat, acrílic, etc.) Hi ha abundant bibliografia que il · lustra sobre la seva gran eficiència.

Benzotriazol: Substància química que absorbeix la radiació UV
De característiques similars a les benzofenona (vegeu Tinuvin).

Bi-pin: per làmpades halògenes Denominació general compactes. L'ús del quars va permetre Reduir considerablement la mida del bulb, ja que suporta les altes temperatures generades en el cremador.

Brillantor: La brillantor d'un color és el seu grau de lluminositat. És una característica de la intensitat. En el llenguatge corrent es parla d'una font lluminosa, intensa o feble, d'un cos color clar o fosc.
En el llenguatge plàstic es Sol Emprar el terme valor. Així, un alt valor Correspon a un color clar (groc), i sota valor de les Nacions Unides coincideixen amb un color més fosc (blau). De la mateixa manera, entre el blanc i el negre hi ha una escala de valors intermedis (grisos).

Bugia (Vela)Candela: Unitat Bàsica d'intensitat lluminosa de la qual deriven totes les altres. El patró universal es basa en la radiació emesa per l'Platí a temperatura de solidificació (1.700 ° C), un Través d'una obertura d'1 cm ², Dins d'un recipient especial o tub ceràmic. Aquest flux lluminós Equival a 60 Bugies.

Cercle cromàtic: Disposició convencional en què s'ordenen els colors primaris, els Resultants de les seves barreges-anomenats secundaris -, i altres combinacions, per Demostrar la seva Relació seqüencial. Els colors que es troben ubicats en el lloc oposat del cercle cromàtic són anomenats colors complementaris.
El cercle cromàtic tradicional es construïa a partir del supòsit que el groc, el vermell i el blau eren primaris. El Temps, aquesta disposició ha variat substancialment en considerar-Amb què existeixen 2 tipus de combinacions bàsiques, anomenades: mescles subtractives Additius i barreges, o també referides a colors pigment i colors respectivament Luz. En les primeres, els colors primaris són el Cian, l'Magenta i el Groc, Mentre que en les segones són el vermell, el verd i el blau. Els colors secundaris de les mescles subtractives Són els primaris de les Additius i viceversa.

Conservació preventiva: Acció de Preservació de les Col • leccions de Museu, o dels béns del Patrimoni Cultural d'interès històric artístic, tecnològic, etc L'objectiu és essencial anticipar-se i Prevenir o Minimitzar l'Deteriorament carregat pels agents del medi ambient i per l ús que l'home fa de les col.leccions. Les seves activitats bàsiques són la recerca i l'execució de Plans de Conservació. La
Conservació Preventiva és exercida professionalment per Conservadors especialment entrenats, els que determinen les Normes Bàsiques i les accions passives o actives per Salvaguardar la col.lecció.

Simultani Contrast: Expressió utilitzada per indicar el canvi d'aspecte d'un sòcol de color, Baix La Influència o la presència de colors contrastants en el seu entorn immediat.
Un mateix color pot semblar molt lluminós o molt opac segons Per què tint Estigui Envoltat.

Convecció: Moviment o manera de circulació de l'aire dins d'un mòdul o espai tancat. La Convecció té com a principi bàsic que l'aire calent es Eleva amb Respecte a la resta de la massa gasosa que està a temperatura menor.
De la Corona i Flint de vidre Gran Vidre de capacitat de transmissió fabricat especialment per Produir fibres òptiques de la més alta qualitat. De preu molt elevat, Essencialment Consisteix en una barreja de vidre calcari i Plom.
Corona Plateada: Denominació, per designar els llums incandescents amb reflector de capçal. Normalment dissenyades com in situ, un concentrar PERMETEN feix potent per l'accentuació.

CW: Cool White (blanc fred). Designació especial fluorescents per a tubs.
Quars: Mineral emprat per a la fabricació de vidre que Ha de resistir altes temperatures, com en el cas de les làmpades halògenes. D'això que vegades se les denomini llums "de quars".

CYASORB: Marca registrada de Cyanamid. Producte d'una base de benzofenona Per preparar filtres UV com vernís. Les varietats recomanades en la bibliografia tècnica són: CYASORB UV 25 i CYASORB UV 284.

CWX: Cool White Deluxe (blanc fred de luxe). Designació especial fluorescents per a tubs.
Llum del dia: (Llum dia). Designació especial fluorescents per a tubs.
Daylite Fluro-Spray: Llum a la qual se li pot Reduir fins a la meitat de la seva intensitat amb un dimmer, perduda sense apreciable del seu rendiment cromàtic. L'especificació exacta és: Daylite Fluro-Spray Faro (R-40), fabricada per dur Test Electric Ltd

Decoloració: Pèrdua de color de llum d'un pigment o colorant Deguda la seva exposició a la. La reacció es produeix Gradualment, observant-se un emblanquiment del to, o de vegades un fenomen d'enfosquiment (Resinato de Coure).
Les laques orgàniques i les anilines vegetals són les més sensibles. El grau de decoloració està influït per múltiples Factors: longitud d'ona, temps d'exposició, il · luminància, tipus de substrat, tipus de mordent en els teixits, presència de mitjans o vernissos, etc

Degradació fotoquímica: Canvi de les propietats dels materials orgànics una causa de l'exposició a la llum (veure també foto-oxidació). Efectes: decoloració, esbalaït, fragilitat, venes grogues, enfosquiment. Les reaccions químiques produïdes en les Molècules molt complexes fill, al cap de les quals es formen productes inestables, propensos A Ser Afectats També pels Fotons (o quants) de la radiació infraroja. La Degradació fotoquímica és irreversible.
Diòxid de Titani: Pigment blanc empleat massivament en colors per a artistes des de 1920. Té la propietat d'absorció de la radiació ultraviolada. Per això es recomana el seu ús en museus per Aplicar en pintura de parets i cel ras, Quan es dissenya una il luminació indirecta.

Dimmer: Permet reòstats de regular la intensitat de les làmpades incandescents. S'ha de tenir en compte que Quan Disminueix el voltatge, la temperatura de color també es modifica, resultant moltes vegades una llum massa càlida.

Efecte bifotònica: Mecanisme d'absorció d'un segon fotó, a partir d'un teòric primer estat d'excitació de la Molècula, Quan la radiació incideix sobre la matèria. L'absorció d'aquest segon fotó incrementals i Accelera el Procés de Degradació fotoquímica.

Efecte hivernacle: Acumulació d'energia calòrica (infrarojos), deguda, a la presència d'una barrera de vidre o acrílic (vitrina d'exhibició), que Impedeix la normal Dissipació de la calor per Convecció. La pol.lució en les grans ciutats (smog fotoquímic), produeixen un fenomen similar a l'Atmosfera terrestre.

Energia d'activació: L'Energia Necessària per iniciar un Procés de Degradació fotoquímica. Aquest "paquet" d'energia pot ser subministrada, per tant la llum visible, com per els infrarojos. I els raigs UV

ER: (Eleptical Reflector). Llum reflectora líptica.
Reflexiu Escut: Laminat plàstic que s'adhereix al vidre de les finestres (veure "Scotchtint"), i que permet el pas de la llum visible, bloquejant la radiació infraroja. El producte Va ser ideat per Disminuir els costos de l'aire condicionat en edificis d'oficines i estalviar energia. A les especificacions s'afirma que elimina fins al 90% dels raigs UV Per a més seguretat s'ha de mesurar per confirmar Aquesta propietat.

Espectre Electromagnètic: Representació gràfica o escala logarítmica per a ordenar els diversos tipus de radiació Existents, d'Acord a la seva longitud d'ona i freqüència. La zona corresponent a la llum visible i radiacions les seves veïnes (IR; Guey raigs X), és comunament expressada en Angstroms (A) o en nanòmetres (nm).

Espect de bandes: Espectre discontinu emès per la ionització dels gasos incandescents com el del Mercuri i Sodi. Fill EMESES determinades longituds d'ona, les Quins Estan separades o segregades unes de les altres, una diferència de la radiació emesa per la llum solar o les làmpades incandescents, Cuyo espectre és continu i ininterromput.
Els tubs fluorescents i les làmpades de descàrrega emeten un espectre de bandes.
Espectrofotòmetre: Instrument científic Utilitzat per Analitzar la distribució espectral de la llum.

Eska: Marca registrada de Mitsubishi Corp Fibra de Poli-Metil-Metacrilat (acrílic), fabricada especialment per a la producció de fibres òptiques. No transmet els I.R. I els U.V. El producte ha estat millorat des de la seva introducció al mercat.

Fibra òptica: Sistema de conducció de la Llum A Través de fibres de vidre, acrílic o sílice, Basat en el principi anomenat: "reflexió interna total". La tecnologia de la fibra òptica Va ser desenvolupada originalment per a Respondre a les Necessitats de la moderna indústria de les telecomunicacions i l'electrònica. La seva Aplicació per a la il luminació de col • leccions de museus és recent, utilitzant-se en general per a l'exhibició en vitrines.

Filtre IR: Permet Eliminar la radiació infraroja sense modificar la temperatura de color, ja que l'IR és invisible. Es recomana l'ús de filtres de vidre del tipus TIR de vidre (vidre reflex d'infrarojos), que Porten una coberta d'una base d'òxids metàl.lics, o el Aklo-Escriu Glass (Corning 1-69), anomenats Corning Electricaly a terme, què tenen l'inconvenient Transmetre un to de verd pàl lid.
Els filtres I.R. Poden anar en els reflectors incandescents i halògens. N Necessaris fill en les llums dicroiques, estiguin ben tret molt properes a l'exhibició.

Filtre U.V. : Actualment es disposa d'una gran varietat de formes de presentació. Segons les Necessitats, poden ser aplicats com vernís en el vidre de les finestres (P Tinuvin-Geigy, Cyanamid CYASORB UV-24); Poden estar incorporats en planxes d'acrílic rígid (Röhm & Hass-plexiglàs UF-3 i UF-4) , o en laminats flexibles (Dupont-Surlyn); Poden estar fabricats en cercles de vidre per a la seva instal lació independent sobre els focus (Baush & Lomb-Optivex TM), o ja existir com a filtre UV en el bulb de les làmpades halògenes dicroiques i d'ús comú.
Teòricament Han Transmetre per la radiació visible i absorció bloquejar el pas dels ultraviolats (invisibles), a partir dels 300 i fins als 400 nm. No obstant això es hauríeu de comprovar cas per cas les dades del fabricant, ja que no tots els productes Compleixen amb les especificacions anunciades, a més de tenir una vida útil limitada.
Cal tenir present que la indústria prefereix classificar els seus productes en percentatges (%) d'UV UV bloquejats, Atès que així es OBTENEN Classificació d'efectivitat Molt a prop del 90%.
En el món dels museus, l'eficiència d'un filtre UV es mesura en microwats / lumen, que situació és molt DIFERENT al Sistema d'Percentatge aplicat en la indústria.
Tradicionalment el nivell de U.V. era acceptat de 75 microwats / volum, que és el que emeten les làmpades incandescents comuns. Recentment aquesta norma ha variat Dins el camp de l'exhibició museològica, recomanant el nou estàndard de 10 microwats / lumen.
Per verificar els Nivells de U.V. , Medidors Hi ha, també anomenats uvímetros (Crawford Meter) que, Encara que de preu alt, ofereixen un servei inestimable al conservador.
Inundacions: Flux lluminós difús.

Flux lluminós: Es Empra en referència a la il · expressada a Lux o fc

Flux radiant: Es Empra en referència a la intensitat lluminosa expressada en lúmens o lúmens / Watts.

Fotó: La llum, a més de Tenir longitud d'ona i freqüència, està formada per partícules diminutes anomenades Fotons, que Tenen massa i Quantitat de moviment Mentre es desplacen. Les investigacions de Plank, Einstein i Bohr, van demostrar que la naturalesa de la llum s'explica, per tant una Través de la teoria ondulatòria com de la corpuscular.

Footcandle (FC): Il · luminància que Rep una superfície d'1 peu quadrat (peus quadrats), un una intensitat d'1 Lumen.
1 FC = 1 Lumen / peu quadrat.
1 FC = 10,76 Lux.

Fotoxidació: mecanisme mitjançant el qual l'energia lluminosa o induir Accelera el Procés d'oxidació dels materials orgànics, és a dir, una reacció amb l'oxigen de l'aire. (Estrictament parlant, el fenomen s'anomena autoxidació, que Bàsicament Suposa la formació de radicals lliures de hidroperòxids).
Normalment s'atribueix aquest efecte a la Influència de les radiacions de curta longitud d'ona com el blau / violeta i l'ultraviolat.

Fotòlisi: Ruptura d'una Molècula Deguda a l'absorció directa d'energia. Els científics afirmen que aquest mecanisme només es produeixen en presència de radiacions de longitud d'ona menors de 300 nm, les que teòricament, no es troben en els museus ja que són absorbides per el vidre comú, que filtra Generalment fins als 320nm.

Fluorescència: Es produeixen CAUSA a la propietat Han de determinades Substàncies en una part d'absorció de la radiació ultraviolada (invisible), E IMMEDIATAMENT, Emetre (no Reflectir) radiacions visibles a l'ull humà (colors), per tant l'alcalde de longitud d'ona La radiació originària. El fenomen de la fluorescència s'aprofita per l'emissió de "llum" dins dels tubs fluorescents. En aquest cas, és el Fòsfor el que presenten fluorescència, en ser excitat per la radiació UV Provinent dels Àtoms ionitzats de Mercuri pel pas del corrent elèctric.
Les radiacions U.V. També poden ser generades per una làmpada de vapor de Mercuri coberta per un filtre de fusta (o de "llum negra"), que és Capaç d'absorció per a la part de l'alcalde d'espectre visible i els raigs UV només Transmetre Cap a l'exterior. Constitueix un dels recursos més comuns per a l'examen tècnic de la pintura, els papers i altres materials, en posar de manifest antigues restauracions, processos d'envelliment i / o Degradació, etc

Halogenurs metàl.lics: (halogenurs metàl.lics). Compostos metàl.lics que s'addicionen Dins d'una làmpada de descàrrega de vapor de sodi blanc o de vapor de Mercuri, Per millorar el seu rendiment cromàtic. En la línia Mastercolour de Philips, el tub de descàrrega convencional de quars, ha estat reemplaçat per un tub especial de ceràmica que és més resistent a la altíssimes temperatures generades per aquesta reacció, a més de mantenir un flux regular de color al llarg de tota la vida útil de la làmpada. No obstant això l'Índex de Rendiment cromàtic publicat, és entre bo i regular.
Aquestes llums Tenen un ús massiu en il.luminació d'alta potència per a estudis de televisió, estadis, locals esportius, etc

HID: (Descàrrega d'Alta Intensitat). Làmpada de descàrrega d'alta intensitat.

Il · luminància: Quantitat de radiació visible (flux lluminós) que incideix sobre una superfície (mal anomenada intensitat lluminosa). Per a la seva mesura instantània es Empra el Lux, i per l'acumulació al Lux / hora, el Kilolux i el Megalux.
En el sistema català es Utilitzen els Football Club per a la mesura instantània i dels FC / hora per a la acumulativa. (Veure Lux, footcandle i Llei del Cuadrado Invers).
Índex de rendiment cromàtic: (IRC) (Colour Rendering Index: CRI)
Mètode que indica la Capacitat d'un llum per reproduir fidelment el "color veritable", un Través d'una escala de 0 a 100. El zero implica distorsió i el total de 100 Cap canvi de color. Dolent = 70-80, 80-90 = bo i excel lent = 90-100.

Intensitat lluminosa: És l'expressió usada per a referir-se a la radiació com a energia (no a la radiació com a llum). Per això, el flux radiant d'una font (que sempre és uniforme), es mesura en lúmens o lúmens / watts, no és Lux; Perquè els Lux Representen una escala d'il · luminància, és a dir, del flux lluminós, Potser no ser constant (Veure Llei del Quadrat Invers).
La unitat lúmens / watts es Empra per indicar l'eficiència lluminosa de les làmpades. El valor màxim ha estat Establert a 680 lúmens / Watt (límit del rendiment de l'ull humà a la llum del dia), magnitud que cap llum Assolir pot.

Iode: Gas inert incorporat en el bulb de quars de les làmpades halògenes per Estabilitzar i allargar la vida útil del filament de Tungstè. La presència del iode Permet També Augmentar la intensitat lluminosa d'aquestes llums amb Respecte al rendiment del sistema tradicional.
Llana Blau Normes ISO: (Organització Internacional per Standarisation)
Cartilla per estimar el grau de permanència o Resistència a la decoloració a la llum, dels diversos materials amb què estan compostos els objectes de museu. Cada cartilla té 8 bandes de llana tenyides de blau especialment preparades, de manera que la banda N ° 2 és el doble de resistent a la decoloració que la N ° 1, la n º 3 el doble que la N ° 2, I així successivament Fins a la N ° 8.
ISO 1,2 i 3 = fugitius.
ISO 4,5 i 6 = intermedis.
ISO 7 i 8 = béns de consum duradors.
ISO + de 8 = Permanents.
El procediment genèric Consisteix en exposar a la llum el material d'un Avaluar, juntament amb la cartilla de la meitat (l'altra meitat es guarda en la foscor). Es Han registrador amb minuciositat les dades d'exposició, angle, distància, etc. De tant en tant, o davant els primers símptomes de decoloració, es Comparen les dues mostres amb el fragment guardat, i es classifica el material testejat (color, tela, paper, etc), al número corresponent. Convé assenyalar que la gran majoria dels estudis científics publicats fins Mitjans dels anys 90, es Basen En Aquests estàndards.

Kilolux: Unitat utilitzada per registrador Nivells d'exposició acumulatius.
1 Kilolux / h = 1.000 Lux / h = 3.600.000 Lux / segon.
(Veure Lux, Megalux i Llei de Reciprocitat)
Làmpada de descàrrega: Funciona en base al principi d'ionització dels gasos incandescents com el Mercuri i el Sodi, que emeten llum al pas del corrent elèctric.
(Veure espectre de fluorescència bandes, Halogenurs metàl.lics i tubs fluorescents)

LàmpadaDicroica : Es basa en el disseny d'un casquet o dicroiques reflector, que elimina la part l'alcalde de la radiació infraroja generada per la llum cap a la part posterior, una vegada que la Reflecteix la radiació visible cap endavant। El feix de llum Generat Raonablement és fred, conservació Encara que totes les condicions d'un excel lent rendiment cromàtic।
Són especialment indicades per a l'exhibició museològica en general, ja que la seva temperatura de color mitjana dels 3,100 ° Kelvin i si Índex de Rendiment cromàtic supera el 90. Actualment gairebé totes les llums dicroiques són del tipus bi-pin halògenes i, i Algunes d'elles també tenen incorporat un filtre UV
(Veure làmpades halògenes, Bi-pin i temperatura de color)

Làmpada Halògena: l'addició Dins de l'ampolla d'un gas inert com el iode, l'alcalde Permet un escalfament del filament de Tungstè i per això l'emissió de llum molt intensa. El iode es evaporat combinació amb el metall, que torna a dipositar-se en el filament. D'aquesta manera la Llum Halògena Manté constant el seu rendiment opaques pecat. DEGUT A la gran desenvolupada temperatura, el vidre comú és reemplaçat pel quars que és molt més resistent. Per la mateixa raó, és possible També Disminueix la mida de les làmpades.
(Veure Bi-pin, Halogenurs metàl.lics i làmpada dicroica)

Làmpada incandescent comú: Es basa en la missió de Llum A Través d'un filament de Tungstè, que es torna incandescent al pas del corrent elèctric. La part l'alcalde de l'Energia Es converteix en calor i llum no és (94% en un llum de 100 watts)
Els llums comuns Tenen un bulb de vidre, Dins el Quina s'injecten gasos com el Nitrogen i el Argó per Reduir la evaporació del metall i així prolongar la seva vida útil. Emeten llum càlida i una Important Proporció de radiació infraroja (invisible). Hi ha gran varietat i models per Diferents usos.

Llei del Quadrat Invers: Llei fonamental per al disseny i la comprensió de les característiques de la radiació lluminosa.
La il · (Lux) és una directament proporcional a la intensitat de la font (lúmens), i inversament proporcional al quadrat de la distància. 2
Així, la il · = 1 / 2 = ¼
Vol dir que si doblem la distància (valor 1), la il · luminació (Lux) es redueixen un ¼

Llei de reciprocitat: Essencial per a prendre consciència que no n'hi ha prou amb Reduir la il · luminació (Lux), sinó que També caldrà Disminuir el temps d'exposició.
Exposició = Il · luminància (Lux) x Temps (hores)
Exemple a) E = I (1,000 Lux) x T (1 hora) = 1,000
Exemple b) E = I (100 lux) x T (10 hores) = 1,000
Com es pot veure, el mateix dany es produirà il.luminant una obra amb 1.000 lux en 1 hora, que amb 100 Lux en 10 hores.

Longitud d'ona: Distància entre 2 crestes o depressions d'una ona de l'energia radiant. Generalment expressada en Angstroms (A) o en nanòmetres (nm), Permet la classificació de les radiacions electromagnètiques en Zones o sectors CARACTERÍSTICS (radiació visible, raigs X, raigs ultraviolats, raigs infrarojos, etc) La longitud d'ona és inversament proporcional a la Freqüència (estat vibracional), per tant, a mesura que la longitud d'ona Disminueix, Augmenta la freqüència i viceversa.

Lumen: (Intensitat lluminosa) Flux radiant que passa a Través d'una obertura d'1 metre quadrat, produït per una font d'1 bugia d'intensitat, a 1 metre de l'obertura. (vegeu Bugia)
En el sistema mètric, 1 Lumen = 1 Lux / metre quadrat.
En el sistema català, 1 Lumen = 1 FC / peu quadrat.
Aquesta mesura presa en Consideració la Quantitat total de llum emesa, i no considera la "claredat percebuda" Perquè la Quantitat de lúmens Serà sempre constant, sense importar la distància A què es troba la font o l'anomenada "Superfície d'emissió" (obertura d'1 metre quadrat).

Luminància: Mesures Física de la lluminositat, També anomenada "fotomètrica lluminositat".
És la intensitat lluminosa per àrea Projectada, De Qualsevol superfície, en ser mesura des d'una adreça específica, o si es prefereix, la radiació visible reflectida o transmesa per una superfície en direcció a l'observador.
La luminància és el producte de la reflectància de la superfície (expressada com un menor valor de 1 (Per exemple, el 70% de reflectància = 0,70), i de la il · luminació (Lux) que aquesta superfície Rep. Reflectància de la superfície Qualsevol També està influïda per la luminància de superfícies properes que reflecteixen la llum sobre l'àrea a Avaluar (veure absorció i llum difusa).
Unitat anglesa = Footlamberts
Unitat mètrica = Bugies / metre quadrat

Lluminositat: Terme Generalment Referit a una descripció subjectiva de la luminància, Perquè els atributs percebuts (lluminositat aparent o subjectiva), diferents fill dels atributs absoluts (mesurament de la lluminositat = luminància).
Per al disseny d'una exhibició és Molt Important Calculeu la Relació de percepció de claredat entre L'objecte i el fons, ja que el Desitjable és destacar l'obra Exposada evitant la interferència d'una excessiva lluminositat del fons.

Llum: Energia radiant de l'espectre visible. Estrictament parlant, la llum comprendria només les longituds d'ona entre els 400 i els 700 nm, Que són els límits aproximats de la Capacitat de percepció de l'ull humà. No obstant això, totes les fonts de llum que utilitzem normalment, CONTENEN determinades proporcions de radiacions UV i I.R. , Que són invisibles, i per això no haurien d'incloure Dins del que correntment anomenem "llum".

Llum difusa: Il.luminació Regularment distribuïda (multidireccional) sobre el conjunt de l'exhibició. El concepte es Utilitza correntment per descriure la il luminació zenital (cel ras translúcids o amb panells difusors de la llum natural), o bé, la produïda per tubs fluorescents en forma directa o indirecta (encastats Dins de gorges prop del cel ras). La il luminació difusa També es veu influïda o accentuada per la llum reflectida per altres superfícies sobre l'àrea de l'exhibició. (vegeu luminància).

Llum especular: Llum reflectida per superfícies vidrades o polides. El terme també s'aplica al reflex o brillantor que pot Produir el vernís en la pintura Quan l'angle d'incidència de la llum sobre l'obra està mal calculat i coincideixen amb els ulls de l'observador.

Lux: Il · luminància que Rep una superfície de 1 metre quadrat A UNA intensitat d'1 Lumen. Es Empra per mesurar la radiació com flux lluminós (no com a flux energètic).
L'Lux és l'equivalent mètric del FC 1 Lux = 0,0926 Football Club
(vegeu il ·)

Luxòmetre: Instrument especialment dissenyat per mesurar la il ·. Normalment té una escala a Lux o Football Club / Segon. Hi ha diversos models que Presenten Algunes Diferències de rendiment (agulla o numeració un cristall de quars). Si és possible s'aconsella utilitzar els que vénen proveïts amb fotocèl.lula de silici, Que No Tenen l'inconvenient dels més comuns de Seleni, que acumulen valors de mesura anteriors, Quan Es van realitzar lectures d'alta intensitat.

Nm nanòmetre: Unitat comunament utilitzada per mesurar la longitud d'ona de les radiacions electromagnètiques.
1 nm = 1/1.000.000 d'mm
10 nm = 1 angstrom (A)

Megalux: Unitat utilitzada per a registre Nivells d'exposició acumulatius.
1 Megalux / hora = 10.000 Lux / hora = 36.000.000 Lux / segon
(vegeu Kilolux, Lux i Llei de Reciprocitat)

Metamerisme: Fenomen que s'observa Quan 2 colors Idèntics fill sota un tipus de llum, però diferents Quan la font lluminosa és modificada. A 2 colors se'ls pot trucar metàmers Quan Produeixen la mateixa impressió visual, sense Tenir la mateixa composició espectral.

MR: (Multiple Reflector) múltiple Reflector, mirall o aluminitzat, també anomenat en català interns Plateada llum (COL).

Optivex: Filtre U.V. disponible a discs de vidre. És una marca registrada de Bausch & Lomb. Es Empra per a la instal lació independent de filtres UV ES reflectors del tipus MR. Bloqueja el 99% dels ultraviolats segons el fabricant.
PAR: Llum reflectora de disseny Parabòlic, Normalment proveïdes de vidre premsat.

Plexiglass: Planxa d'acrílic rígid utilitzada com a filtre UV Emprada per Construir vitrines, marcs per a quadres i per a tractament de finestres. És una marca registrada de Röhm & Hass Co
Poden emprar-se els tipus UF-3 (lleugerament groguenc); UF-4 i UF-5 (amb un tint blavós, no disponible en tots els Espessors). Aquest últim Proveeix el millor filtre U.V. de la sèrie. La marca Plexiglas sola, és un pecat acrílic filtre UV, per tant inútil Per a aquests usos.

Policarbonat: Material de la família dels acrílics, d'ocupació massiu en l'actualitat translúcids per cel ras, hivernacles, finestrals, etc
A diferència de l'acrílic comú, el policarbonat Excessivament no es carrega amb electricitat estàtica i és molt més resistent a les ratllades, els cops i la calor.
Es Utilitza També proveït de filtre U.V. (vegeu Verilite).
Poli-Metil-Metacrilat: Co-polímer bàsic en la Constitució dels acrílics. Està format per 2 Monòmers Fonamentals: els Acrilat (derivats de l'àcid acrílic) i els Metacrilats (provinents de l'àcid metacrílic).
El Poli-Metil-Metacrilat Normalment és molt resistent a la Degradació fotoquímica i tèrmica (IR), però ha varietats més VULNERABLES Segons el grau de duresa i Flexibilitat Va ser fabricat amb què.

Potència de distribució espectral: (distribució d'energia espectral SPD)
Gràfic que confronta la potència generada per una font lluminosa (expressada en%), amb Respecte a la longitud d'ona. Utilitza se, no només per predir el rendiment cromàtic Sinó També per quantificar el contingut d'UV i I.R.

Radiació infraroja: (IR) Porció d'energia radiant, de longitud d'ona més llarga que l'espectre visible, compresa a partir dels 700 nm, fins a superposar-se amb les ones de Ràdio.
Comunament anomenada radiació calorífica, pot provocar l'escalfament i ressecament dels objectes EXPOSATS Sota les llums incandescents, si la calor no pot Convecció per dissipar (vegeu efecte hivernacle), o està concentrada en un sector de l'Objecte, CAUSA AL Ocupació de taques o focus d'accentuació molt potents.
L'efecte de la calor és molt perillós ja que determina grans fluctuacions de la humitat relativa dins de les vitrines, augmentant considerablement els canvis bruscos en els cicles de contracció i dilatació dels objectes orgànics (veure filtres IR)
L'augment de temperatura també accelera les reaccions químiques i fotoquímiques.

Radiació ultraviolada: Radiació invisible compresa entre els 400 i els 14 nm. Distingim en aquesta regió de l'espectre, els UV propers, mitjans i llunyans, a mesura que la longitud d'ona disminueix, fins a superposar-se amb un sector dels raigs X.
A causa de l'atmosfera terrestre ia la presència de l'Ozó, només poden arribar a la superfície, les radiacions la longitud d'ona sigui superior als 300 nm.
Els ultraviolats solars han estat classificats en:
U.V. A o propers = 320-400 nm
U.V. B o mitjans = 290-320 nm
U.V. C o llunyans = menys de 290 nm
L'energia radiant de curta longitud d'ona com el blau i el violeta de la regió visible, i als UV propers, indueixen l'inici de reaccions fotoquímiques, degradant els materials orgànics (decoloració, fragilitat, oxidació, etc.). Les reaccions es produeixen gradualment perquè la radiació perjudicial actua per acumulació, quan és absorbida per la matèria en "paquets" o unitats d'energia anomenats quants. La seva eliminació és de particular importància per a la conservació d'obres de museu, ja que totes les fonts d'il luminació artificial emeten radiacions ultraviolades en diferents proporcions (veure degradació fotoquímica, fotoxidación, absorció). L'efecte destructiu de les radiacions U.V. és comparativament molt més gran que el que poden produir les ones visibles i infraroges (invisibles). Aquesta característica és atribuïda a la seva alta freqüència, que augmenta la seva capacitat de trencar els lligams entre les molècules.

Resplendor (Glare): Interferència de la percepció visual causada per una superfície que reflecteix llum sobre o prop de l'exhibició (pisos, parets, panells) És una forma de soroll visual.

Soroll visual: Estímul lumínic o formal, indesitjat i desagradable, que situat en el context de l'exhibició, interfereix amb el disseny principal.
El soroll visual no necessàriament prové de les fonts lluminoses, sinó que també pot originar-se en estructures arquitectòniques, cartells, cel ras plens de llums o reixetes, etc.

Saturació: Indica com un color determinat s'acosta més o menys al color pur corresponent. Simplificant, parlem de colors saturats quan aquests ens semblen vius i sense mescles, i de colors desaturacions quan percebem que ha disminuït la seva intensitat.

Scotchtint: Marca registrada de 3M. Escut reflexiu per adherir al vidre de les finestres.

Spot: Llum reflectora incandescent que concentra un feix lluminós homogeni. El disseny del sistema reflector pot basar-se en el principi de doble reflexió interna o en una lent, el que permet dirigir cap al centre del feix gran part dels raigs. Es fa servir per crear efectes d'accentuació.

Temperatura de color: Escala definida en graus Kelvin (º K), corresponent a l'emissió incandescent d'un radiador negre (teòric i incombustible), que a mesura que augmenta la temperatura de graus K, desenvolupa la següent seqüència de color: vermell / taronja / groc / blau / blanc.
Una làmpada incandescent comú té aprox. 2.800 ° K; un llum halògena entre 3.000 i 3.100 ° K, els tubs fluorescents fins a 4.500 ° K; el cel uniformement ennuvolat mitjana els 6.000 ° K, mentre que el cel serè pot arribar als 30.000 ° K.
El 0 en graus Kelvin equival a -273 ° C. Les temperatures de color menors a 3.500 ° K són "càlides", les de més de 3.500 ° K són "fredes", per això, a major temperatura de color més curta és la longitud d'ona i més alta la probabilitat d'un deteriorament fotoquímic directe.

Tint: Es fa servir la paraula tint per designar una classe de color. S'expressa en el llenguatge corrent per els adjectius: blau, groc, verd, vermell, etc.

Tinuvin: Producte a base de benzotriazol que absorbeix els ultraviolats. És una marca registrada de Geigy, i pot usar-se per a preparar vernissos a manera de filtre UV

Tri-Fòsfor: Combinació de 3 classes de Fòsfor per a la fabricació de tubs fluorescents.
El Tri-Fòsfor ha millorat notablement el rendiment cromàtic d'aquestes làmpades. El tradicional recobriment amb una sola classe de Fòsfor donava com a resultat l'emissió d'un tipus de llum excessivament freda.
(vegeu fluorescència i tubs fluorescents)

Tub fluorescent: Tub de vidre recobert en el seu interior per Fòsfor en pols. L'envàs conté a més gasos com el Argó i el Neó, i una proporció de Mercuri líquid. Quan es connecta el corrent elèctric es produeix radiació ultraviolada, que en excitar al recobriment de Fòsfor, provoca l'emissió de llum visible. (vegeu fluorescència)

Tungstè: Metal amb el qual es fabriquen els filaments de les làmpades incandescents comuns i halògenes. El Tungstè té la propietat de tornar-se incandescent al pas del corrent elèctric, en proporció molt més gran que altres metalls.

Vel: Reflexió de la llum des de múltiples ángulos sobre l'àrea d'exhibició (parets, sostre, pis, etc), que impedeix percebre adequadament les relacions cromàtiques i alguns detalls fins dels objectes. La il luminació difusa multidireccional redueix el contrast. L'efecte s'observa particularment en objectes plans com la pintura, ja que el vel desaturacions els colors. No s'ha de confondre amb la brillantor.

Verilite: Marca registrada de Matra Plast Inc És un material de tancament a base de policarbonat, emprat en arquitectura per filtrar els raigs solars. És un tipus de plàstic corrugat que es subministra en diversos gruixos, tots translúcids. Filtra el 100% dels raigs U.V. per sota us 200 nm i exclou el 10% dels mateixos per sota dels 350 nm.
(Veure policarbonat, filtre U.V. i llum difusa)

Verilux Full Spectrum: Tub fluorescent d'última generació, que segons els fabricants, ofereix un rendiment cromàtic semblant a la llum diürna. El seu interior està recobert per una barreja especial de 4 llumins, i el tub es troba protegit per un filtre UV marca Surlyn (Dupont), que filtraría la radiació perjudicial fins als 11 Microwatts / Lumen

Volt (V): Unitat de tensió del circuit elèctric.

Watt (W): Unitat de consum de potència.

WW: Warm White. Designació especial per a tubs fluorescents.

WWX: Warm White Deluxe. Designació especial per a tubs fluorescents.

DISTÀNCIA HIPERFOCAL

Distància hiperfocal
Com més obert està el diafragma, més curvatura de la lent es capta i més desenfocats apareixen els primers i els últims plànols, com més tancat, menys curvatura de la lent i per tant, més plans enfocats o nítids apareixen a la imatge. En totes les situacions amb 2 o més punts d'interès situats en diferents plans respecte de la càmera fotogràfica, és preferible enfocar a un punt intermedi, més a prop del primer pla que l'últim. La norma general és enfocar al punt d'interès principal de l'escena que es fotografia, encara que en les ocasions en què es requereixi, el fotògraf també pot captar nítidament 2 o més punts d'interès situats en plans diferents dins la mateixa escena. Es denomina hiperfocal a la distància més curta respecte de la càmera en la qual el subjecte o motiu del primer pla es reprodueix amb nitidesa a la imatge quan també està enfocat el pla situat a l'infinit, tant fotogràfic (els plans situats més enllà de l'últim punt d'enfocament), com espacial, ja que es poden fer fotos a la Lluna, al Sol i les estrelles. Operant amb l'anell de diafragmes i el d'enfocament, el fotògraf pot aconseguir la màxima profunditat de camp o de plànols nítids enfocant al punt hiperfocal, és a dir, a un punt imaginari situat entre el primer pla en el qual se situa el motiu i el últim pla, normalment l'infinit, ja que les distàncies s'engrandeixen a mesura que s'allunyen de la càmera i els plànols s'allunyen entre si a mesura que augmenta la distància respecte de la càmera. Amb un diafragma 1:16 i l'enfocament fixat en 5 metres es reprodueix nítidament tot el situat entre 3 metres i infinit. Amb un objectiu gran angular de 28 o 35 mm de distància focal, si el punt hiperfocal se situa en aproximadament 4.5 metres es pot aconseguir una banda de plans nítids compresos entre 3 metres i infinit amb un diafragma 2 punts més obert, concretament 1:8 . En termes generals, si el que es pretén és aconseguir que surtin nítids motius situats en diferents plans respecte de la càmera, és preferible utilitzar un objectiu angular. Amb els objectius de qualsevol distància focal enfocats a un pla proper, encara amb el diafragma tancat al màxim, un 1:16, i apuntant al punt hiperfocal, en el cas d'un bolet, per exemple, al Mamelón que sovint es forma en el sombrerillo al punt d'unió amb el peu, la profunditat de camp o de plans enfocats és mínima, a penes una banda de nitidesa amb uns quants centímetres. Això també passa en els retrats de primers plans, en què és preferible enfocar els ulls, de manera que poden quedar desenfocats encara amb un diafragma tancat (1:11 o 1:16) la punta del nas i les orelles, encara que això últim no preocupa gaire a la majoria de les persones.
Les càmeres fosques reprodueixen en un pla la imatge obtinguda a través d'una petita obertura o diafragma sensiblement millorada mitjançant una lent biconvexa, corbada en ambdues superfícies, l'interior i l'exterior, una lupa complexa que en ocasions pot estar composta per 16 elements diferents, però que es mou sempre com un bloc compacte que pot tenir més o menys recorregut dins del cilindre metàl.lic on va allotjada. La "profunditat de camp" és l'efecte més perceptible dels que es produeixen en les fotos per utilitzar una lent corbada per millorar la imatge, ja que aquesta es projecta en forma de lentilla o de llentia en el pla focal pel qual circula la pel.lícula fotogràfica. El pla enfocat és el que es projecta amb més nitidesa i depenent del diafragma que s'utilitzi, apareixen més o menys plans enfocats per davant i per darrere del pla enfocat: com més obert està el diafragma, més curvatura de la lent capta i més desenfocats apareixen els primers i els últims plànols, com més tancat, menys curvatura de la lent i per tant més plans enfocats o nítids apareixen a la imatge. En alguns objectius apareix inscrita una "escala de profunditat de camp" reproduint a banda i banda del punt d'enfocament l'escala de diafragmes, de manera que els plans compresos entre el diafragma elegit a banda i banda del punt d'enfocament són els que apareixen nítids a les fotografies. Algunes càmeres estan dotades amb un dispositiu de "previsualització de la profunditat de camp" que consisteix en tancar el diafragma al prémer, ja que mentre que enfoquem roman obert al màxim per facilitar la visió de l'escena. Encara que l'escena s'enfosqueix perceptiblement, no és fàcil veure la profunditat de camp, és a dir, els plans enfocats i els desenfocats per aquest procediment. Algunes càmeres automatitzades mitjançant microcomputadors executen aquesta funció en un programa específic denominat "deep" (profunditat en anglès): prement lleument el disparador, el fotògraf assenyala el primer i últim pla que voleu que es reprodueixi amb nitidesa en la fotografia i la càmera enfoca a l' punt hiperfocal, tria automàticament el diafragma i en funció d'aquest, la velocitat d'obturació.
Un error habitual entre els fotògrafs principiants és col.locar els models sota un edifici, monument o paisatge de grans dimensions. L'edifici es reprodueix perfectament en la imatge mentre que els models semblen formigues. El misteri de la "distància aparent" del que veiem ha ocupat els savis de tots els temps i cultures, especialment l'anomenada "il • lusió de la Lluna", que en totes les èpoques, en totes les zones del planeta ia totes les persones que hem viscut en ell ens ha semblat més gran quan la veiem en l'horitzó que al cel (una advertència: si es fa a primera vista, pot haver algun bromista entre els presents, de manera que abans d'anar corrent a l'oculista, ha de contrastar les seves visions amb les d'altres persones). Els científics Lloyd i James Kaufman, de l'Acadèmia de Ciències dels Estats Units, van demostrar a finals de 1999 que el cervell humà "interpreta" el que veu d'acord amb la informació comparativa i amb la memòria que s'actualitza al mateix temps que veu. Per això veiem la Lluna més gran quan està surant en l'horitzó, o veiem més a prop del que realment està un cotxe llunyà oa una persona a la que fins i tot podem reconèixer en la llunyania per alguns detalls com ara i tot el caminar, com es crida a Andalusia a la manera de caminar. La "il • lusió òptica" desapareix instantàniament quan mirem a través d'un cilindre buit, com és el cas dels objectius de les càmeres fotogràfiques, que reprodueixen exactament la distància real a la qual estan els objectes i les persones. Aquests contratemps se'ls presenten habitualment als tècnics de televisió que fan retransmissions en escenaris naturals o monumentals amb un presentador. El contratemps de la diferència de llums entre el presentador i l'escenari natural o monumental, que en fotografia es resol amb un senzill cop de flash de farciment, en cinema, vídeo i televisió es resol amb focus que igualen els llums entre el primer i el últim pla. El contratemps dels plànols es resol amb un enfocament hiperfocal: busquen el punt imaginari entre el presentador i l'escenari, més a prop del presentador que de l'escenari, en què tots dos plans i els compresos entre ells es reprodueixen nítidament. Les càmeres compactes d'un sol ús i les de les gammes més baixes solen tenir un diafragma fix de 1:7.5 i estan enfocades al punt hiperfocal, de manera que capten nítidament tot el situat entre 3 metres i infinit. En alguns models dissenyats amb ajuda de computadors s'ha corbat el pla focal pel qual circula la pel.lícula fotogràfica de manera que capta la projecció de la imatge en forma de lentilla, guanyant amb aquest procediment una profunditat de camp o de plans enfocats extra de manera que en les fotografies apareixen enfocats tots els plans situats entre 1.5 metres i infinit. L'enfocament hiperfocal resulta especialment útil en totes les situacions en què el fotògraf pretén captar una escena previsible, una desfilada festiu o una carrera de cotxes o de ciclistes, per exemple. Els bons fotògrafs més hauran procurat situar-se preferentment a prop d'una corba, si és en un pendent ascendent millor que si és descendent i fregaran la perfecció si a la corba incideixen de ple els raigs solars. Amb un diafragma intermedi, un 1:8 o fins i tot un 1:5.6 i enfocant entre les 2 cunetes, més a prop de la més propera que de la més allunyada, el fotògraf podrà disposar d'una velocitat d'obturació ràpida, 1 / 250 de segon o 1 / 500, suficient per congelar les escenes més ràpides. Una altra precaució addicional que poden adoptar els fotògrafs, que fins i tot és aconsellable en totes les situacions, és col locar la càmera en situació perpendicular respecte del pla o escena que s'enfoca. Això és obvi quan es tracta de la foto escolar que ens fan de nens, foto en què no ens disposen en una fila sinó en diverses perpendiculars respecte del pla focal de la càmera, com ens assabentem de gent gran, però també és recomanable quan per exemple fotografiem l'escena de la caça d'una llagosta a mans d'una mantis religiosa: qualsevol intent de donar protagonisme a la víctima o el botxí hagués arruïnat la foto, encara amb el diafragma més tancat. Això sense comptar que qualsevol maniobra estranya hagués alertat a la víctima i arruïnat una foto que qui sap si mai pot merèixer un premi. L'autor fa constar que es tractava d'animals salvatges en total llibertat, que utilitzava un teleobjectiu curt, concretament un 135 mm. i que almenys un dels 2 insectes, endevinin quin, va seguir la seva pròpia existència després de ser protagonista d'unes fotos per les que difícilment va a reclamar drets d'imatge, excepte sorpresa enorme, i de menjar-se a l'altre.

lunes, 2 de noviembre de 2009

FOTOMETRIA/IL·LUMINACIÓ (TIPUS DE MESURES DE LA LLUM) (NOMBRE GUIA)

Cal fer una mesura de la llum en cadascuna de les imatges que realitzem.
Aquesta anàlisi ens permetrà establir el valor d’exposició EV adequat per a la sensibilitat de pel·lícula o d’ajustament digital que disposem.

SEMPRE HAUREM D’ESTABLIR UNA COMBINACIÓ DE DIAFRAGMA I OBTURACIÓ

Com més gran sigui la potència d’una determinada font de llum, més gran serà l’EV

La unitat d’emisió (= emitància = intensitat) és la candela. Dins una esfera d’un metre de radi, una candela emet un lumen d’energia radiant (flux lluminós) i aquest lumen il·lumina l’interior de l’esfera amb un lux (de il·luminància).

El lux és el veritable valor d’il·luminació de l’escena, i allò que veritablement analitza un fotòmetre de Llum Incident.

COM MÉS GRAN IL·LUMINACIÓ EN LUX, UN EV MAJOR

Si la distància de la font és més gran, la il·luminació baixa en funció inversa al quadrat d'aquesta distància.

Si a 1m una font dòna 4000 lx a 2m no tindrem la meitat sinò la quarta part de lux, és a dir: dos EV menys.

EL NOMBRE GUIA És el producte del DIAFRAGMA PER LA VELOCITAT per a una determinada sensibilitat.
És un valor que habitualment ens dòna el fabricant del flaix i que defineix la seva potència.

El podem calcular també multiplicant la distància entre la font i el subjecte fotografiat per el diafragma, de manera que:

NG=Distància x Diafragma (f) ⇒ NG=D·F ⇒ D=NG/F ⇒ F=NG/D

PER EXEMPLE:
Si un flaix té NG 45 per a una sensibilitat de 100 ASA, podem deduir què diafragma farà servir per a totes les distàncies.

a 1m, f45 perquè 1 x 45 = 45
a 2m, f22 perquè 2 x 22 = 44
a 4m, f11 perquè 4 x 11 = 44
a 8m, f5.6 perquè 8 x 5.6 = 44.8
a 16m, f2.8 perquè 16 x 2.8= 44.8 y tots aquests resultats son el més semblant possible a 45